El govern forçarà la recuperació de terres agrícoles
Activarà un Registre de Terres en desús perquè es lloguin per concurs durant set anys
Si el propietari s’hi nega endegarà una expropiació temporal del dret d’ús
Calcula que s’han deixat de cultivar en els últims 20 anys al voltant de 100.000 hectàrees
El Departament d’Acció Climàtica vol dinamitzar i recuperar l’ús d’espais agraris recuperant “conreus i pastures abandonades” per destinar-les a persones que “tinguin un projecte per treballar-les”. El conseller del ram, David Mascort, ha explicat que l’executiu aprovarà la setmana vinent el Registre de Terres, una eina que es posarà en marxa el tercer trimestre del 2024, per mobilitzar aquests terrenys que han perdut aquest ús agrícola –calculen que són 100.000 hectàrees en vint anys–. Un equip tècnic elaborarà el llistat de tot Catalunya i s’obrirà una convocatòria pública perquè les empreses i ramaders interessats puguin sol·licitar-la.
Es prioritzaran els joves i dones i també aquells que estiguin a prop de la zona, entre d’altres criteris perquè puguin treballar les terres durant set anys pagant un lloguer amb un preu de referència en funció de cada zona. En cas que l’amo dels terrenys no accepti posar-ho a lloguer, la Generalitat activarà l’expropiació temporal del dret d’ús de la parcel·la, de conformitat amb la normativa d’expropiació forçosa, salvaguardant el dret de propietat i permetent l’obtenció de rendes per forçar aquest lloguer que cobraà el propietari. “És una eina clau per recuperar parcel·les en desús”, ha dit Mascort, admetent que passarà “en el pitjor dels casos” .
Disposar de més terrenys agrícoles era una de les reclamacions del sector primari que està vivint moltes dificultats per tirar endavant els seus projectes. El departament porta mesos treballant en el Registre de Terres que ha de servir per mobilitzar sòls agrícoles en desús.
L’objectiu és combatre l’abandonament del camp, l’envelliment dels seus treballadors i la falta de relleu generacional. “No podem perdre ni un pam de terra”, ha afirmat Mascort, durant una visita en una explotació de Moià.
Un equip de professionals de l’agricultura identifiqui les parcel·les en desús que s’inclouran a l’inventari i a partir d’aquí s’obrirà un període de gestions per identificar-ne el propietari. Un cop feta la consulta i havent constatat que la parcel·la està en desús, o sigui, que no compleix la seva finalitat agrària, s’inclourà al Registre.
Una vegada identificades i inscrites les terres, s’establirà un preu de referència per a cada zona i en funció del tipus de terreny i s’obrirà una convocatòria perquè qui estigui interessat a llogar-la pugui fer una sol·licitud en què es donarà prioritat a la gent jove, a les dones ramaderes i a les empreses que estiguin a prop de la parcel·la. Un cop recollides les sol·licituds de lloguer s’adjudicaran les parcel·les als sol·licitants. Finalment, el propietari de la parcel·la i el sol·licitant es posaran en contacte perquè signin un contracte de lloguer per a 7 anys.
“No podem tenir terres ermes”
Cosme Homs, un pagès de Moià que porta tota la vida dedicat al sector, ha admès que falta veure com es porta a la pràctica però d’entrada creu que serà beneficiós per “ajudar al sector”., segons recull l’ACN. Recorda que antigament les masoveries es traspassaven generacionalment, però amb la falta de relleus i altres factors, cada cop és més difícil trobar terres disponibles alhora que els preus estan “sobredimensionats”. I admet que tot allò que sigui “aprofitar” les terres disponibles és beneficiós. “No som un país tan gran que es pugui permetre tenir terres ermes i s’ha de mirar d’aprofitar”, ha conclòs.
Qui també ho veu amb bons ulls és Gil Casallarch, un ramader de 34 anys de Moià que ha hagut de “començar de zero” perquè la seva família no té terrenys, si bé tenen una granja. Creu que, malgrat tot ha tingut sort perquè uns coneguts li han ofert uns terrenys que ja no treballaven. Aquest any s’ha donat d’alta de jove ramader amb un ramat d’una trentena de vaques.