Economia
La jove ginebra de Sa Tuna
Tres joves emprenedors empordanesos han començat a introduir, amb gran acceptació, la seva marca artesanal en establiments de la Costa Brava aquest estiu
Van pas a pas, però volen obrir mercat a Barcelona
La “idea boja” de destil·lar ginebra al Baix Empordà, en plena pandèmia, per part de tres amics estudiants – i encara menors d’edat– ha permès que una nova marca de quilòmetre zero, Sa Tuna Gin, hagi començat a rajar amb força per les barres més selectes de la comarca aquest estiu. Un dels seus impulsors, Ferran Monfort Tàpies, ho rememora tres anys després de la primera destil·lació artesanal, amb un alambí de coure de només deu litres que van posar a bullir per primer cop el novembre del 2020.
Amb Arnau Viusà Cassanyes i David Río Mendoza, Monfort compartia l’experiència comuna d’haver servit gintònics, a l’estiu, rere les barres de restaurants i establiments empordanesos, i també l’afició de poder-los començar a tastar per primer cop amb les respectives setmanades un cop acabats els serveis. Van indagar una mica més sobre la recepta del destil·lat i, després de nombroses proves per “ajustar proporcions amb el mètode prova i error”, la van encertar. Hi va ajudar que Monfort hi centrés el treball de recerca de batxillerat, amb alguns contactes amb empreses del sector que van ser doblement productius.
Els primers tastos entre coneguts van rebre bona acceptació i, el gener del 2021, van començar a posar a prova altres prototips d’alambins, més productius i eficients. Els dos estius posteriors van servir per eixamplar l’abast de les proves informals in situ, i entre alguns sommeliers que es trobaven com a comensals. Si els clients demanaven que qualsevol ginebra els estava bé per al gintònic, provaven sort, i molts preguntaven què coi era allò tan bo que els havien servit. Prova i encert.
Una petita empresa
Aquest estiu passat ja el van preparar seriosament. “No volíem fer negoci, però la bona rebuda i l’increment de demanda ens ha empès a tirar endavant”, diu Monfort. Amb seu al viver d’emprenedoria Nexes, de Forallac, van preparar un estoc de 2.000 ampolles de 70 cl. I van començar a treballar la marca, el brànding, amb la tria de Sa Tuna, “nom femení, autòcton, d’una cala natural no massificada” de la Costa Brava, paral·lelismes per a una ginebra suau, de quilòmetre zero i que, sense pretensió d’exclusiva, de moment no volen industrialitzar. Això els permet mantenir a recer la fórmula magistral de proporcions entre una quinzena d’elements botànics, que, a més del ginebrer, abasten tons cítrics i de fruites com ara els nabius i herbes aromàtiques com ara el comí i la regalèssia.
Per aquest fet, entre tots tres continuen controlant tot el procés productiu, fins i tot l’etiquetatge i la tapada ampolla a ampolla. Tenen capacitat per produir 300 ampolles al dia. És un volum que els permet abastir els clients estivals de primer ordre a la Costa Brava –entre què el restaurant amb estrella Michelin Bo.Tic i l’afamat Mas Sorrer de Gualta–, mentre encaminen la tardor per començar a obrir mercat a Barcelona ciutat, amb la mateixa estratègia de començar a ser presents en alguns establiments de renom. No pretenen, però, situar-se en una esfera premium, però sí just un graó per sota, amb un destil·lat artesanal, de qualitat i alternatiu als clàssics, amb “un gust suau, fresc i sense cop sec a la gola”. Ampliaran producció? De moment, no s’ho plantegen, però van pas a pas, com els darrers curts tres anys.