economia
La nova normativa de pisos turístics causa sorpresa en els ajuntaments gironins
Els empresaris del sector avisen que els municipis “hauran d’eliminar entre el 40 i el 60%” d’HUT a la Costa Brava
La regulació de llicències d’apartaments turístics que ha anunciat el govern català aquest dimarts ha causat sorpresa entre els ajuntaments gironins i ha despertat cautela, dubtes i satisfacció segons els diferents casos. La majoria de consistoris asseguren que volen analitzar “la lletra petita” de la normativa quan es publiqui aquest dimecres en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i veure com es desplega, segons informa l’ACN. Per la seva banda, la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent, ha alertat que els municipis de la Costa Brava “hauran d’eliminar entre el 40 i el 60% dels apartaments” que hi ha amb una llicència vigent a dia d’avui, per la qual cosa preveu que pugui tenir “un impacte molt negatiu” a la demarcació gironina pel pes que té el turisme en l’economia.
A la demarcació gironina hi ha una vintena de municipis que superen el llindar establert pel govern del 10% d’apartaments turístics sobre el parc d’habitatge que hi ha actualment. Són pobles repartits entre el Pirineu i la Costa Brava. Es tracta de nou pobles de l’Alt Empordà (Colera, Llançà, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, Sant Mori i l’Escala), vuit del Baix Empordà (Vilopriu, Torroella de Montgrí, Foixà, Pals, Begur, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni i Castell-Platja d’Aro), quatre del Ripollès (Setcases, Vilallonga de Ter, Queralbs i Toses) i un de la Selva (Tossa de Mar).
L’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, coincideix en què cal regular els apartaments però avisa que les realitats de cada municipi són “molt diferents”. Jiménez afirma que dels 2.900 Habitatges d'Ús Turístic (HUT) que hi ha al municipi, el topall permetria abaixar el nombre de llicències fins a les 2.300. Malgrat tot, no té clar que "la totalitat es puguin llogar com a primera residència". Per això assegura que cal acompanyar-ho de polítiques municipals. L'alcalde afirma que des del consistori porten "des de principis d'any" parlant amb propietaris i gestors d'apartaments per aconseguir la cessió d'alguns apartaments que ja no es fan servir perquè vagin a la borsa d'habitatge municipal. Però l'alcalde creu que la realitat de Platja d'Aro és "diferent" a la de Girona, Barcelona o Tarragona i també a la d'altres municipis turístics com Salou o Lloret de Mar. Per això demana al Govern que els ajuntaments puguin adaptar el reglament a les seves necessitats perquè "al final és l'administració qui coneix millor les poblacions". Jiménez tem que una norma genèrica "no serveixi".
En el cas de Palafrugell, l'alcalde Juli Fernández celebra la mesura perquè creu que permet "regular un sector en creixement" mentre es garanteix el dret de l'habitatge pels veïns. Fernández ha recordat que fa unes setmanes el consistori va aprovar una moratòria de noves llicències d'apartaments perquè volien estudiar quines zones estaven tensionades. Ara, la normativa creu que els "ajuda a ordenar" el sector. "No vol dir limitar el sector, sinó posar les condicions clares", ha afegir Fernández.
L'alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, també es mostra satisfeta amb el decret llei que publicarà el Govern. Escarpanter recorda que a Llançà "convé el turisme" però apunta que "la gran quantitat d'apartaments està impedint que les parelles joves s'instal·lin al poble". L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, creu que la regulació és "un abans i un després" en la gestió dels apartaments i la solució del problema de l'habitatge. Si bé volen saber com els ajuntaments hauran d'aplicar la normativa, consideren que el decret pot convertir-se en "una part de la solució" que té Torroella de Montgrí.
Ara, els empresaris temen que la regulació impliqui la proliferació d'apartaments turístics sense llicència, una de les batalles que fa anys que tenen. Consideren que la nova normativa genera "inseguretat jurídica" perquè quedaran a mercè "del criteri de cada ajuntament i de cada color polític".