ECONOMIA
Mor l’empresari de Cornellà Dámaso Martínez, fundador de la multinacional Eninter
Va ser guardonat per l’Ajuntament i era molt estimat al poble ja que també patrocinava la UE Cornellà
El reconegut empresari Dámaso Martínez, president i fundador de l’empresa Eninter, va morir diumenge als 73 anys a Cornellà de Llobregat, segons va confirmar l’Ajuntament del municipi. Eninter, líder en el disseny i manteniment multimarca del sector dels ascensors, va sorgir com una empresa familiar i ha mantingut sempre la seu principal a Cornellà però ara té, a més, presència pràcticament a tot l’Estat espanyol i en més de 25 països i en quatre continents. Just aquest 2023 s’està celebrant el 50è aniversari de l’empresa. Fa deu anys, coincidint amb el seu 40è aniversari, va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Cornellà d’Economia, que va recollir el mateix Martínez, que havia fundat la companyia el 1973 al costat de Rosa María Ramo, la seva dona.
El 2015 l’empresa va llançar el seu pla d’expansió internacional comprant una empresa italiana. En total, n’han adquirit més de setanta en els últims anys. Els fills, de fet, han continuat el negoci el creixement de la companyia ha estat constant.
L’empresa dona suport en forma de patrocini a nombroses activitats esportives del municipi, sobretot en equips de futbol ja que el propi Martínez havia estat jugador
de jove i continuava saltant al terreny de joc fins fa poc amb els veterans del Cornellà. El 2019 ell mateix va anunciar i presentar un acord de patrocini amb la UE Cornellà.
L’empresa També participa en diferents àmbits de cooperació, com la col·laboració que manté amb la Fundació Vicente Ferrer. Ara mateix compta amb unes instal·lacions de 12.500 metres quadrats, amb un centre tecnològic propi, dona feina a 800 persones i s’encarrega del manteniment de més de 50.000 ascensors.
En una entrevista del 2020 publicada al web de l’empresa ell mateix explicava com van ser els seus inicis i com va decidir iniciar la seva aventura empresarial: “Ni ho vaig pensar. Jo tenia llavors 23 anys. El mateix any em vaig casar i vaig fundar l’empresa i mai vaig pesar en els riscos. Pensava que quan tingués 400 o 500 aparells, em posaria a jugar al dominó o a les cartes però quan vaig arribar a 400, penso, a veure si arribem a mil, i quan arribem a mil, a veure si arribem a dos mil… i així m’he anat embolicant fins avui dia que comptem amb 45. 000 ascensors i prop de 800 treballadors, que, per cert estan cobrant el 100% del seu sou perquè hem decidit no fer cap ERTE.”