Una app per poder negociar el preu de la llet

El Departament d’Acció Climàtica ha habilitat una eina per tal que les explotacions bovines puguin saber el cost real de la producció de la llet. Aquesta eina està disponible a l’aplicació Gestió Telemàtica Ramadera (GTR), que és el mitjà que els ramaders ja fan servir per fer tots els tràmits amb la Generalitat. L’objectiu és que les explotacions disposin d’un informe de l’administració, a més dels que ja fan pel seu compte, per saber quant els costa cada litre de llet produït. Aquest informe els ha de facilitar les negociacions amb els distribuïdors de llet per pactar un preu just. “Això fa forts els ramaders per poder negociar els preus dels contractes”, va explicar ahir Elisenda Guillaumes, directora de Ramaderia i Agricultura d’Acció Climàtica.

L’aplicació permet al ramader entrar tots els costos de producció, com ara el menjar –que de mitjana suposa el 60% del total–, l’electricitat o els serveis veterinaris. Amb aquestes dades s’elabora un informe amb el preu de cost de producció. El baix preu que pagaven alguns distribuïdors, especialment aquells que venen la llet de marca blanca en els seus lineals, ha fet que els últims anys hagin tancat diverses granges. Catalunya disposa ara de 400 explotacions. D’aquestes, 150 són a les comarques de Girona i produeixen el 33,6% de la llet de tot el país.

Guillaumes va recordar que el sector disposa des de fa dos anys de la llei de cadena alimentària, que no permet als distribuïdors comprar el litre de llet per sota del seu preu de cost. En aquest sentit, la Generalitat ha dut a terme 88 inspeccions els dos últims anys en les quals s’han detectat onze infraccions, de les quals deu eren greus i una, lleu. Les sancions poden anar dels 4.000 als 34.000 euros, però poden superar els 60.000 si hi ha reincidència. El departament disposa de tretze inspectors, però té previst incrementar-ne el nombre.

Segons Joan Borrell, gerent del Mas Gurí, explotació de Cassà de la Selva amb 980 animals de munyida i un total de 1.500, el preu que es paga actualment és més just. En concret és d’uns 58 cèntims per litre, tot i que s’havia arribat a pagar per sota dels 30 cèntims. “Som la quarta generació, i la vaig arribar a cobrar al mateix preu que el meu besavi”, va explicar Borrell. Amb tot, assegura que el preu actual “està bé”, tot i que la guerra d’Ucraïna i la sequera han fet augmentar els costos de producció.

Borrell assegura que si ara es paga millor és justament pel descens d’explotacions ramaderes. “La pèrdua de granges és una mala notícia, perquè com més actors siguem més força tindrà el sector. Però justament, la desaparició d’explotacions i la falta de llet han fet que la indústria vegi que ha de pagar bé per mantenir aquest sector.” A més, segons Guillaumes, els que posen la llet als lineals van veure que si aquí faltava llet l’haurien de comprar a fora a un preu més alt: “El tancament de granges va ser un punt d’inflexió, i per això es van apujar els preus, que de moment es mantenen.” Borrell avisa, però, que s’albira un “moment difícil” per la falta de farratge, tot i que el sector agraeix qualsevol iniciativa que ajudi a valorar la llet: “És una riquesa de país que cal mantenir.”

Tot i que s’ha reduït el nombre de granges, Guillaumes va explicar que la producció amb prou feines ha baixat gràcies a la bona feina dels ramaders catalans. En aquest sentit, cada vaca de Catalunya dona una mitjana de 28,8 litres per dia, que és un 12,5% més que la mitjana de l’Estat (uns 25 litres): “Això no és gratuït. Els ramaders catalans han fet selecció genètica pel seu compte, buscant l’increment de la productivitat.”