“Ara els joves del Pallars que marxen a estudiar ja no s’hi queden, tornen i emprenen”

Fa 70 anys el Pallars era agricultura i ramaderia. Cap als anys seixanta del segle XX el turisme cobra molta importància gràcies a la natura tan espectacular, l’esquí i els esports d’aventura. Però a finals del noranta els cellers Torres planten unes vinyes d’altura -entre 800 i 1.000 metres- al terme de Tremp i això obre els ulls a altres petits cellers. Podem dir que això és un revulsiu. Ara hi ha 12 cellers al Jussà i mitja dotzena al Sobirà que fan un vi de prestigi i generen llocs de treball directes i indirectes.

Estem parlant que d’aquí surten uns vins que una ampolla pot tenir un preu d’entre 20 i 40 euros. Però no només és el vi. Hi ha tres o quatre empreses que fan uns olis espectaculars, també d’alçada amb oliveres sovint centenàries que recuperen varietats locals. I també passa amb el món dels iogurts i formatges, de cabra, ovella o vaca, o amb les ametlles. Són produccions petites però de qualitat que es venen a botigues especialitzades de molts pobles.

Fins l’any 2000, part de la gent que marxava eren joves que anaven a estudiar a la universitat, normalment a Barcelona, i ja s’hi quedaven. Jo en soc un. La novetat és que ara tornen. La majoria dels projectes que explico en el llibre són de joves que tornen a casa després d’estudiar.

Efectivament, fer xarxa també explica molt el fenomen. Fa 20 anys un dels problemes del Pallars era que hi havia moltes zones sense cobertura de mòbil i ara gairebé no passa. I la fibra està arribant fins i tot a masies. Això obre la via al fet que no només la gent d’allà tingui les eines per guanyar-se la vida com la resta sinó que professionals d’altres territoris, sobretot de l’àrea metropolitana, vagin allà a fer teletreball. El fet és que les noves tecnologies afavoreixen que la gent estigui en contacte i cooperi. Per exemple, fa uns dos anys es va crear una xarxa de dones emprenedores, que té més de 50 sòcies, amb una vitalitat envejable i que volen que la gent se’n surti i diuen que lluitaran perquè els seus fills es quedin al Pallars i es puguin guanyar la vida.

El Pallars està lluny d’allà on hi ha la gran població del país, el gran mercat. Sort encara que han millorat les coses amb l’autovia de Cervera fa uns anys, també a unes actuacions al port de Comiols i a Artesa que han reduït el temps. Ara s’està batallant perquè des del Sobirà es pugui anar pel port del Cantó cap a la Seu, Andorra i la Cerdanya. D’altra banda, les empreses tenen moltes dificultats per trobar determinats perfils professionals. A vegades és perquè no hi ha habitatge i aquest és un problema molt greu.

És freqüent la queixa de la falta d’inversions. Pensen que la baixa població no hauria de pesar tant en les decisions de la Generalitat i que s’oblida un factor molt important com és la gestió del territori. Entre els dos Pallars fan, amb diferència, la comarca més gran de Catalunya, això qui ho gestiona? I posen com a exemple els Alps.

El dia a dia fa que de vegades t’oblides una mica del que passa allà. La distància, amb què des d’allà es veuen les coses de Barcelona, també la tenim aquí del Pallars. Però fa uns deu anys es va crear Pallars Actiu per coordinar el món econòmic de la comarca amb els pallaresos que estem a l’àrea de Barcelona. És una associació publicoprivada amb més d’un centenar de persones que en formen part a títol privat i entre tots oferim ajut de molts tipus als projectes empresarials que comencen, pot ser en forma d’assessorament a l’hora de fer el pla de negoci, o si el que cal és algun inversor de fora.