El bloc insígnia de Salt

Un centenar d’agents dels Mossos d’Esquadra van participar, avui fa deu anys, en el desallotjament del bloc de Salt que va convertir-se en símbol de la lluita de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Girona (PAH) pel dret a l’habitatge. L’operació policial s’esperava des del 27 de novembre, data en què el jutge va decretar el desallotjament. A un quart de deu del matí, més d’una vintena de furgons policials van envoltar i acordonar l’edifici i els agents va començar a desallotjar, pis per pis, els inquilins que vivien al bloc. En menys d’una hora, i sense incidències, es va buidar l’edifici, on en aquell moment hi havia una dotzena de persones. També s’hi va precintar l’entrada i els vigilants privats s’hi van instal·lar per evitar que fos ocupat novament. Havien passat 265 dies des que la PAH Girona havia “alliberat” el bloc, situat al número 91 del carrer del Doctor Castany, a tocar de l’hospital Santa Caterina, i que era propietat de la Sareb després del rescat amb 730 milions d’euros públics del Banco Mare Nostrum.

Deu anys després, la portaveu de la PAH Girona, Marta Afuera, recorda que va viure aquell matí amb “l’angoixa” de no saber què passaria amb les famílies que vivien al bloc. Sis van ser reallotjades el mateix dia per la Generalitat, però nou no tenien cap alternativa per passar la nit.

L’ocupació del bloc de Salt es va produir el 22 de març del 2013. Una trentena de persones s’hi va instal·lar en una acció premeditada i anunciada aquella mateixa tarda en una assemblea. L’acció, segons la PAH, formava part de la “campanya de l’obra social que pretén la recuperació ciutadana i col·lectiva d’habitatges buits en mans d’entitats financeres que, rescatades amb fons públics, expulsen sistemàticament moltes famílies de casa seva i especulen amb l’habitatge”. Unes dues-centes persones van donar suport al grup de veïns que s’hi van instal·lar, que van penjar pancartes als balcons en contra dels desnonaments i a favor del lloguer social.

El bloc de Salt es va convertir en la insígnia de la lluita de la PAH per a un habitatge digne. “Va ser un crit d’alerta per dir que no es podia continuar en aquella direcció”, explica Marta Afuera deu anys després. L’endemà de l’acció també es va ocupar el terreny adjacent al bloc per començar a fer-hi un hort. La PAH no es va limitar a ocupar els habitatges. Els inquilins es van organitzar en un projecte de “vida col·lectiva”. El bloc, que no tenia els serveis bàsics connectats, va arribar a allotjar més de 40 persones.

Després de l’ocupació, començava als despatxos un estira-i-arronsa entre la PAH Girona, les administracions i la Sareb pel futur del bloc. La PAH va proposar una negociació per “recuperar” els habitatges i va recordar que el banc propietari del bloc era el segon amb més execucions hipotecàries a la demarcació, només al darrere de Bankia, tot i haver rebut una “quantitat milionària de diners públics”. L’alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), va assegurar que entenia el “simbolisme” de l’acció, però també va denunciar que “la puntada de peu a la porta” no era un “model a reproduir”. Per la seva banda, el banc va presentar una denúncia per usurpació de béns immobles.

La PAH va parar inicialment el cop perquè el jutjat d’instrucció número 3 de Girona va aturar el desallotjament de manera preventiva per estudiar el cas a fons. La fiscalia va presentar un recurs d’apel·lació i finalment l’Audiència Provincial va accedir a la petició de la Sareb i el 22 de juliol ordenava el desallotjament per al 16 d’octubre. Però un altre cop es va poder frenar per ordre del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que va considerar que s’estaria violant el dret a l’habitatge. El mateix tribunal va aixecar la suspensió cautelar el 5 de novembre i donava via lliure al desallotjament, que finalment es va executar el 13 de desembre.

Aquest no va ser el capítol final de la lluita del bloc de Salt. Només un punt i a part. L’edifici va ser ocupat una altra vegada el 22 de maig del 2015 per catorze famílies. Aquest cop es va evitar el desallotjament tres vegades i el desenllaç va ser ben diferent. La cooperació entre les administracions, la Sareb i la PAH Girona-Salt, desvinculada llavors de la PAH Catalunya, va permetre la cessió del bloc a la Generalitat per destinar-lo a lloguer social. Els inquilins van acabar marxant per voluntat pròpia i l’Oficina Local d’Habitatge de Salt es va encarregar de fer un sorteig entre les 326 persones que van presentar una sol·licitud per accedir a un dels 23 pisos que té el bloc.

En aquest sentit, Afuera destaca la predisposició de l’equip de govern d’aleshores, encapçalat per l’encara alcalde Jordi Viñas (ERC): “Es va fer un gir de 180 graus després d’un alcalde que no va donar suport a les polítiques d’habitatge.” Viñas recalca la feina de negociació per aconseguir que la Sareb cedís el bloc a l’Agència Catalana d’Habitatge i creu que, deu anys després del desallotjament, Salt està fent la “millor i més gran política antiocupació” del país: “Ara mateix gestionem el lloguer social de 200 pisos. Són 200 pisos que no seran ocupats il·legalment i que es destinen a la gent que ho necessita.” Afuera considera que sense la mobilització social no s’hauria aconseguit la cessió del bloc, però destaca que calen més polítiques de les administracions públiques per invertir en “qüestions bàsiques” com l’habitatge.