El termòmetre del lísing

Les empreses catalanes van finançar mitjançant la fórmula del lísing béns mobiliaris i immobiliaris per valor de 1.082,4 milions d’euros el 2023, a falta del tancament del desembre. Aquesta xifra representa un descens de l’11,3% amb relació al mateix període del 2022, mentre que a Espanya els contractes de lísing van créixer un 10,8% fins als 6.810,7 milions i a la Comunitat de Madrid van representar un volum de 1.605,4 milions, un 7,7% més. A l’Associació Espanyola de Lísing i Rènting (AELR) no troben una explicació clara a la caiguda de Catalunya perquè no respon a un sector o tipologia de béns determinada i subratllen que el comportament dels darrers anys ha estat força erràtic: el 2018, per exemple, va ser un bon any i es va arribar als 1.500 milions d’euros, mentre que el 2020 va ser dolent, es va baixar a 800 milions. Aquesta volatilitat, tot i que s’ha convertit en una característica, no deixa de torbar. Cal pensar que l’evolució del lísing és un “indicador tèrmic”, és a dir, que serveix per anticipar la marxa de l’economia, perquè està relacionat amb la inversió i, per tant, amb la confiança de la classe empresarial. En aquest sentit, Manuel García, secretari general de l’AELR, guarda en la memòria el segon trimestre del 2008, quan es van disparar totes les alarmes perquè es va trencar una tendència de 14 anys de pujada constant: “Vam mantenir una reunió amb l’aleshores ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, que hi va restar importància, i després va venir el que va venir”, diu en referència a la crisi financera i del totxo. Aquell any 2008, a l’Estat espanyol els contractes de lísing van assolir la xifra rècord d’uns 22.000 milions d’euros. Amb la recessió, va caure a plom i a poc a poc s’ha recuperat però fins a un 40% del màxim històric. “Vam sortir d’aquell pou gràcies en part al sector exterior perquè les nostres empreses s’havien modernitzat i eren competitives i això va ser possible, en part, gràcies al lísing”, subratlla García.

El lísing és un contracte de lloguer per un temps determinat, amb l’opció de compra en acabar el període. Se sol associar a cotxes o instal·lacions però en realitat es pot utilitzar per finançar-ho tot, des d’un llapis fins a un avió. Amb relació a la compra, presenta avantatges fiscals i comercials: les quotes d’amortització es consideren despesa tributària i com a tals són deduïbles a l’hora de rendir comptes amb Hisenda; d’altra banda, es pot finançar el 100% del bé i l’IVA no es paga per anticipat. Al final és una fórmula perquè les empreses inverteixin sense descapitalitzar-se, i molt interessant per a la tresoreria de la pime. Ara bé, aquí només representa un 30% de la inversió, mentre que en altres països està en el 80%. “Per desconeixement, la nostra experiència és que aquella empresa que prova el lísing ja no el deixa”, diu García.