Els lloguers dels ‘expats’

Els nòmades digitals, o expats, formen part d’un fenomen migratori molt recent que comença a deixar petjada. Els comerços usen rètols exclusivament en anglès, l’estètica nòrdica s’apropia de les cafeteries i existeix una oferta irrisòria de classes de ioga en anglès a la capital catalana. És evident que són el públic objectiu de molts; tot indica que també ho són dels arrendadors, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona.

En els últims anys, el lloguer de temporada ha anat en augment. En general són contractes de dos a onze mesos d’unes propietats que queden exemptes de moltes regulacions jurídiques que sí que interfereixen en els residencials. Amb l’entrada en vigor del topall de preus de lloguer el passat dissabte 16 de març, la presència del lloguer de temporada als portals web ha crescut, fins a arribar a representar un 90% de l’oferta nova des de l’aplicació de la mesura. En una vista més genèrica, l’estudi El lloguer de temporada a Barcelona, coordinat per la doctora en geografia Helena Cruz, xifra l’oferta de lloguer de temporada a la ciutat en un 19,42%. Amb tot, hi ha àrees on pot arribar a ser el 48% de l’oferta total, com és el cas del barri de la Barceloneta. El Barri Gòtic i el Raval també encapçalen la llista amb un 32% de l’oferta total sent de temporada. En el mateix estudi s’explica que Ciutat Vella és el districte de Barcelona on menys habitatges són de propietat, menys d’un 45%. D’altra banda, la Dreta de l’Eixample ha experimentat un creixement del 30% pel que fa a lloguer de temporada, del segon trimestre del 2022 fins a la mateixa època del 2023. Cruz indica que un dels objectius de l’estudi era poder determinar com era el perfil demandant d’aquest tipus de lloguer. La geògrafa reconeix que la resposta que van poder determinar és preliminar, ja que no es disposaven de prou dades. “El demandant de lloguer de temporada sol entrar dintre de tres perfils: estudiant de postgrau estranger, nòmades digitals i treballadors estrangers”, detalla. Segons l’estudi, són joves estrangers, de 25 a 35 anys, amb pocs vincles familiars al territori i amb unes rendes altes. Usualment treballadors d’empreses emergents tecnològiques o en l’àmbit de la biomedicina.

El Poblenou és un altre barri que experimenta la popularització del lloguer de temporada: prop del 30% de l’oferta és estacional. Jaume Badenes, de l’Associació de Veïns del Poblenou, explica que detecten com els comerços es van transformant per apropar-se a aquest nou públic objectiu. “El comerç de barri va desapareixent i les característiques pròpies del lloc es van perdent. Al final, passa a ser com altres ciutats d’Europa”, descriu Badenes. “El procés de gentrificació del barri és molt notable, sobretot per la manca d’habitatge per a la gent del barri, que ha de marxar fora de la ciutat”, hi afegeix. “Hem de fer tot el possible per assegurar l’accés a un habitatge accessible”, conclou.

Des del sector immobiliari, Carles Sala, portaveu de l’API Catalunya, reconeix que els petits tenidors s’interessen pel lloguer de temporada, atrets per una legislació no tan rígida, però que, en la pràctica,“no fan el salt”. Sala explica que no el fan perquè encara que pot tenir algun tipus d’avantatge des del punt de vista de l’estalvi dels honoraris o que hi hagi diverses persones que puguin ser en el contracte i, per tant, una diversificació del risc, els contractes de temporada no tenen els beneficis fiscals de què gaudeixen els contractes destinats a la residència habitual. Tot i això, el portaveu del col·legi d’intermediació immobiliària opina que hi ha moltes situacions en les quals una ciutat com Barcelona necessita habitatges destinats al lloguer de temporada. “Amb l’arribada d’empreses tecnològiques que realitzen investigacions temporals i davant de la lliure circulació de ciutadans de la Unió Europea, el que necessiten aquest perfil de persones és un tipus de lloguer que no sigui definitiu”, defensa Sala.

El Sindicat de Llogaters, en canvi, veu en el de temporada una variant que permet als tenidors esquivar regulacions bàsiques del lloguer. “És una figura molt desregulada”, critica Enric Aragonès, el seu portaveu. “Permet saltar-se la durada mínima que hi ha, que és de cinc o set anys, i cada onze mesos, habitualment, tornar a posar un preu més alt o fer fora els llogaters”, relata Aragonès. Des del sindicat observen que molts pisos s’anuncien directament com lloguer de temporada. “No s’està utilitzant perquè hi hagi una necessitat temporal d’habitatge d’un inquilí concret, sinó com a model de negoci en si mateix”, hi afegeix. “Estem perdent habitatge en favor del lloguer de temporada”, lamenta. El portaveu explica que hi ha casos on l’única opció que s’ofereix és la de lloguer de temporada. “Se’ls diu que si al cap d’onze mesos volen continuar, els faran un altre contracte”, assenyala. En relació amb aquesta pràctica, des de l’API demanen als propietaris que no utilitzin el lloguer de temporada en casos que haurien d’aplicar l’habitual, ja que seria frau de llei. El sindicat defensa que, encara que l’arribada dels nòmades digitals pugui ser un factor, no és la qüestió principal. “És cert que hi pot haver substitucions de població en determinats barris, però a Catalunya ha pujat el lloguer a totes les comarques, també en les que han perdut població”, especifica Aragonès.

Així i tot, els estrangers amb rendes altes continuen arribant a Catalunya i s’afegeixen a la gran demanda social que hi ha d’un parc d’habitatge accessible. El factor diferencial és el barem que la població local i els expats consideren accessible.