Estabanell crea una societat per captar talent de ‘start-ups’
El grup energètic es proposa amb Eria invertir en ‘start-ups’ disruptives en el mercat de la transició energètica
A Catalunya, actualment té en fase de tramitació fins a una vintena de projectes de parcs solars fotovoltaics
El grup energètic Estabanell es vol nodrir de talent disruptiu per poder aprofitar les oportunitats que puguin sorgir en el mercat canviant de la transició energètica, i per això ha creat Eria, una societat d’emprenedoria corporativa mitjançant la qual es proposa detectar start-ups disruptives que l’ajudin a endinsar-se en les tendències de futur, tant en energia com en les altres branques d’activitat, les telecomunicacions i les llars intel·ligents.
La nova societat està dotada d’un pressupost de 600.000 euros. “És la conseqüència de la necessitat de diversificar el dossier de productes i serveis. Necessitem vehicles d’innovació, i una eina d’emprenedoria corporativa ens permetrà incorporar de manera ràpida noves tecnologies i adoptar cultura d’emprenedoria a través de la connexió amb l’ecosistema de start-ups i el món universitari”, explica Lídia Caba, directora de màrqueting i atenció al client del grup energètic. Eria, que “donarà cabuda a qualsevol projecte que doni respostes al futur de l’energia i les telecomunicacions”, inclourà un programa d’acceleració de start-ups, per acompanyar-les en el seu creixement i un programa d’emprenedoria interna, per crear nous productes i serveis en un període de temps determinat, a més de la recerca de nous proveïdors emergents, la inversió en start-ups potencialment interessants i la creació de noves companyies per desenvolupar un projecte. “L’estructura d’emprenedoria corporativa ens permetrà tenir més agilitat en la cerca d’empreses”, indica Caba. Una bona prova del deler per la innovació és la participació d’Estabanell en set projectes europeus orientats a la millora de la relació de l’usuari amb l’energia, entre els quals hi ha iPlug, Respondent, SDN-Sense i Fever. Una altra de les vies de creixement futur de la companyia amb seu a Granollers és la generació d’energia solar. Ja té operatiu un parc solar fotovoltaic a Caravaca de la Cruz (Múrcia), que genera l’equivalent al consum anual de 3.700 clients residencials. I voldria veure’n instal·lats una vintena en territori català. “Estan en fase de tramitació, que a Catalunya és massa lenta, així que no podem preveure quan començaran a funcionar. És un problema greu, ja que immobilitzes capital, fins a 40.000 euros, per reservar un punt d’evacuació que et permetrà la interconnexió”, explica. El model que promou Estabanell com a generador és el de parc de petita i mitjana escala, adaptat a l’entorn, amb un màxim de 5 MW de potència, l’equivalent al consum d’unes 3.500 llars a l’any. “Catalunya ha d’apostar pel MW renovable de proximitat si no vol que l’energia verda li vingui de fora, a través d’una línia de molt alta tensió (MAT)”, assegura Caba. Per a l’empresa de Granollers, la generació tindrà cada cop més transcendència en el negoci: “Ara molta energia l’anem a buscar al mercat, i així estem sotmesos a la seva volatilitat. La generació en renovable la veiem com una eina per produir una energia justa i mantenir la independència respecte al mercat.”
La creació d’Eria és un nou esglaó d’Estabanell en el camí que pretén afermar el que Lídia Caba anomena “els tres pilars”: generació renovable, eficiència energètica i digitalització de la distribució i el consum. S’ha produït poc temps després d’entrar com a soci majoritari en l’accionariat de la instal·ladora sabadellenca Relsa i d’incorporar al grup l’enginyeria especialitzada en renovables Innover, de Cardona (Bages). “Relsa és una enginyeria líder en autoconsum industrial. El 25% de les instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya han estat responsabilitat seva i, a més, gestiona parcs solars petits i mitjans”, explica Caba. Pel que fa a Innover, “es tracta d’una empresa amb 50 anys d’experiència en el sector industrial en el capítol de renovar instal·lacions per reduir el consum d’energia, amb experiència en digitalització orientada a l’eficiència”.
L’impuls de la distribució elèctrica també serà una de les preocupacions fonamentals de l’empresa, amb la previsió d’invertir 5,2 milions d’euros per reforçar la capacitat de la xarxa elèctrica. El negoci de la distribució, sota la marca Anell, gestiona 1.600 quilòmetres de xarxa i més de 58.000 punts de subministrament entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i el Ripollès. “Les inversions en xarxa seran importants, com a tot el sector, que està apostant per digitalitzar i avançar cap a la xarxa intel·ligent i un model més distribuït, en què la renovable estigui més a prop del consum.” Com diu Caba, tots aquests moviments “han d’ajudar l’empresa a créixer, però no de manera desmesurada”. “L’objectiu és augmentar la qualitat del servei més que no pas les xifres. Durant la crisi dels mercats d’energia, ja vam ser molt curosos de no llançar-nos a impulsar un creixement que ens hauria pogut penalitzar”, hi afegeix.
Proveïdor integral
Als seus clients, els 50.000 que ja té i els potencials, Estabanell no es limita a oferir-los energia, sinó que també posa al seu abast el servei de telecomunicacions, a través de l’opció Llar Connectada, una oferta combinada de llum, internet, telèfon i televisió que permet assolir estalvis importants. Lídia Caba en fa un balanç positiu: “Són serveis que mai no havien anat junts, però el cert és que no s’entén l’un sense l’altre, i és la relació entre energia i telecomunicacions la que fa possible la nova realitat.” A més, “la paquetització de serveis permet oferir millors condicions que si es contracten separadament”, hi afegeix la directora de màrqueting d’Estabanell. Per assumir la responsabilitat de ser proveïdor de telecomunicacions, el grup elèctric té xarxa pròpia i acords amb majoristes per fer servir infraestructura de tercers. Tot i que la resposta del mercat, segons Caba, està sent prou positiva, “cal impulsar més aquest servei combinat”. Així mateix, Estabanell potencia del 2020 ençà el model 360, que promou l’autoconsum en els àmbits residencial i industrial, així com les comunitats energètiques.