Canmartex potencia l’R+D en les noves teixidores
La fabricant de teixidores introdueix amb Eurecat la IA, l’internet de les coses i la fotònica per modernitzar el sector
La seva ‘spin-off’ Aracne, creada fa un any, s’encarrega de la recerca sobre noves eines tecnològiques
El fabricant de teixidores circulars Canmartex aprofundeix en la seva aposta per la incorporació d’última tecnologia, IA i fotònica a través de la seva spin-off Aracne, i si fa poc presentava els seus sistemes predictius i de control de qualitat en el procés de fabricació de gènere de punt, ara vol aplicar una solució fotònica que controla que la talla de les peces de vestir s’ajusti al que marca l’etiqueta.
“Si vas a comprar-te una samarreta, pot passar que la talla de l’etiqueta no es correspongui amb les dimensions reals de la peça, que pot haver quedat més ampla, més curta, més llarga o més estreta”, explica Enric Martí, CEO de Canmartex. I si fins ara es feien controls manuals i aleatoris per controlar aquesta anomalia, amb un sistema basat en la fotònica, combinada amb algoritmes d’IA, volen “fer un control automatitzat que minimitzi la possibilitat que aquestes peces arribin a la botiga”. D’aquesta recerca, se n’encarrega Aracne, l’spin-off de Canmartex que treballa en col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat.
“Aquesta aposta per fer molt més eficient el procés de fabricació de gènere de punt sorgeix de les reflexions d’un empresari tèxtil client nostre de Mataró, que ens comentava la seva preocupació pel malbaratament de teixit, amb la impossibilitat de fer una revisió acurada de les deficiències que hi pugui haver en el teixit, causades pel trencament o el desgast dels components de la teixidora circular.” Com indica Martí, “si tens sort, en un control aleatori, pots detectar el teixit danyat, però si no és així, i passa a les fases de rentat, tenyit i tall, apareixeran defectes com forats i ratlles i la peça s’haurà de llençar, amb el malbaratament de matèries primeres, aigua, energia, temps i diners que això comporta”.
Anticipar
El sistema d’Aracne d’anticipació de defectes en el teixit, en què es combinen sistemes fotònics, l’internet de les coses i algoritmes d’IA, “pot detectar fins a un 60% de defectes abans que comenci la producció, mentre que el 40% restant es pot resoldre de manera reactiva, aturant la màquina quan se supera la quantitat de defectes admesos”.
La intenció de Canmartex, que ja disposa de cinc patents, és donar un caràcter universal als nous procediments tecnològics disruptius que es vagin generant: “Aracne es dedica a oferir aplicacions tecnològiques predictives o reactives, no a construir teixidores circulars. Així que aquestes solucions s’obriran als competidors.”
D’altra banda, pouant en l’ambició d’aconseguir un sector més sostenible –la tèxtil és ara la tercera indústria que més CO2 emet–, Canmartex col·labora amb Eurecat en la creació d’una nova generació de teixidores circulars, ecodissenyades per reduir-ne la petjada de carboni, el projecte Eco-tex. En concret, “es durà a terme un procés d’innovació en nous materials i estructures, per redissenyar les màquines tèxtils amb l’objectiu d’incrementar-ne la sostenibilitat i reduir-ne l’impacte ambiental tant en el procés de fabricació com al final de la seva vida útil, per al qual també s’intentarà disminuir-ne el pes i treballar amb fabricants i proveïdors locals”, assenyala el project manager de la Unitat d’Innovació en Producte i Simulació multifísica d’Eurecat, Francisco José Fernández. En el nou disseny, es digitalitzaran i automatitzaran processos com la col·locació automàtica de les agulles de les màquines per incrementar-ne la productivitat, alhora que s’optimitza l’ergonomia i s’ajusten les tricotoses, una tasca que normalment requereix moltes hores i concentració, pel gran nombre d’agulles que hi ha.
Canmartex, que fabrica entre 80 i 100 teixidores a l’any, disposa d’una cartera de 1.200 clients i exporta entre el 70% i el 75% dels tres milions anuals que factura, una xifra que, segons les previsions, es podria doblar l’any vinent. A banda del mercat de la UE, on destaquen Portugal i França, Canmartex també té presència a Mèxic, el Perú, Colòmbia, l’Argentina, els EUA, el Marroc, Egipte, Turquia, Bangladesh i l’Índia. Competeix amb grans grups mundials com l’alemanya Mayer & Cia i la japonesa Monarch Fukuhara. “El compromís decidit per la renovació tecnològica de l’empresa ve donat per la necessitat d’adaptar-nos a un nou entorn, en què la indústria xinesa ha anat escurçant la distància tecnològica respecte de nosaltres, però mantenint l’avantatge comparatiu pel que fa als costos laborals.” I continua: “L’única resposta possible és innovar en projectes col·laboratius amb entitats com el centre tecnològic Eurecat, amb els quals vam connectar molt bé des del principi.” Per a Enric Martí, engegar una iniciativa com aquesta era necessari per a un sector com el tèxtil, que “realment estava orfe de tecnologia punta; la IA ja és molt present en diversos sectors industrials, però no aquí”.
Després de Jumberca
Canmartex emergeix amb el llegat de Jumberca, un dels clàssics entre els fabricants de maquinària tèxtil a Catalunya. Va ser fundada el 1948 per la família Dalmau. La companyia, que va arribar a donar feina a 600 persones, va viure els seus millors moments als anys vuitanta, a les darreries dels quals va sortir a borsa. Eren temps en què podia assistir a la fira de referència del sector, ITMA, i exhibir quinze màquines teixidores circulars. La firma era capaç d’exportar 8.000 milions de pessetes (48,08 milions d’euros). Als anys noranta va venir el daltabaix, amb una de les crisis cícliques del tèxtil, i del 1993 al 1997 el volum de negoci va passar dels 66,1 milions d’euros d’avui als 27,5 milions. Jumberca va tancar de manera definitiva l’any 2002, amb un passiu de 56,16 milions d’euros i un actiu de 34,19 milions. Va ser comprada per la família Gutiérrez el 2003, i va tornar a obrir amb una plantilla de 202 treballadors i amb el nom de Gumatex. La societat va ser liquidada el 2010, i la marca se la va quedar Jumberca Recambios, també extingida, dedicada als recanvis i a la segona mà. Canmartex va arribar a acords per explotar la marca el 2019, però no és de la seva propietat.