Els diners sí són importants
Deia l’expert en direcció empresarial, Peter Drucker, que si be els diners no són l’objectiu d’una empresa, sí que són un test de la seva validesa. Anys més tard, l’actor i director Woody Allen va dir en una de les seves pel·lícules que “els diners no compren la felicitat, però produeixen una sensació tan semblant que caldria un especialista en la matèria per comprovar-ne la diferència.”
Això ens du a una conclusió que sovint s’oblida en debats que pretenen centrar-ho tot en aspectes més atractius i suaus a l’opinió pública empresarial, com els valors, l’equip o el llegat. I és que els diners són importants, tant a l’empresa com a la vida.
És simple. Una empresa ha de fer diners, moure’ls i protegir-los, de manera que pugui seguir afegint valor als seus socis, família, equip, clients i societat. De la mateixa manera que sense música no hi ha cançó, sense diners no hi ha negoci, ni valors, ni equip ni llegat.
Quan certes ONGs contacten amb mi per a que hi col·labori, i fan servir com a argument de venda el fet que cada euro que aporti anirà íntegrament a les persones a qui vull ajudar, m’espanto. Qui manté l’estructura necessària per a que l’ajut sigui eficaç? Com garanteixen la continuïtat del projecte en moments complicats si no estalvien? Com afrontaran nous projectes solidaris i faran créixer l’entitat per a multiplicar-ne l’efecte si només depenen del voluntarisme dels participants? Diu la consultora Kris Putnam-Walkerly, al seu magnífic llibre “Delusional altruism: why philanthropists fail to achieve change and what they can do to transform giving”, que les entitats sense ànim de lucre, de fet, han de tenir lucre, si volen complir la seva funció social.
La pregunta, doncs, no és si els diners són o no importants, sinó per què ho són. I, sota el meu punt de vista, hi ha quatre motius bàsics per a fer diners, i un de primari que els engloba a tots:
Sobreviure.
Una empresa pot voler fer diners perquè la seva viabilitat està en dubte, a causa de les pèrdues que genera i/o del deute que acumula. Fer diners, doncs, és una qüestió de vida o mort per al projecte, i per a les famílies que en viuen.
Créixer. El segon motiu pel que una empresa vol fer més diners és créixer. Això ho veiem en start-ups buscant inversors o en empreses ja establertes que financen maquinària o màrqueting, per posar dos exemples.
Estalviar. L’estalvi és vist, massa sovint, com quelcom negatiu, però és un hàbit financer sà i desitjable per a construir els fonaments de la vida que vols viure. I, en una empresa, l’estalvi permet afrontar moments convulsos amb més garanties.
Retirar-te.
Retirar-se, per a un empresari, no és tan senzill com tancar la persiana i esperar que l’administració pública et pagui una pensió; a no ser que t’agradi el risc que comporta no saber si cobraràs ni quant cobraràs. Per això, guanyar diners pensant en la retirada és un motiu cabdal a les empreses.
Quins són els teus motius? En quina mesura? N’hi ha algun que destaqui? Quin és el primari? I el secundari?
Coneixent els teus motius per a fer diners tindràs resolta una primera part de l’equació, però no és prou, i et caldrà entendre quin és l’objectiu final que persegueixen tots quatre motius, i que no és altre que la riquesa.
I la riquesa, malgrat et sembli un contra-sentit, no es mesura en diners sinó en temps. L’autèntica riquesa és el temps lliure, però els diners són el combustible que l’alimenta.