El turisme toca sostre el 2024

La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat a l’alça la previsió de creixement de l’economia catalana, fins al 2,1%, el 2024. Els factors que expliquen el creixement més intens del PIB per aquest any són, per una banda, la fortalesa del consum privat i, per l’altra, “l’augment persistent del turisme estranger”. “La previsió és que la xifra de turistes aquest any sigui superior a les d’abans de la pandèmia (19,3 milions)”, confirma Victòria Silberstein, responsable de turisme de la Cambra de Comerç de Barcelona, que assegura que aquest 2024 es preveu que sigui “un dels millors anys en creixement”. Catalunya, “en una part molt important”, depèn del turisme, que representa el 12% del PIB. “Aquesta estimació del PIB es fa basant-se en les empreses pròpiament turístiques, però al marge d’aquestes n’hi ha moltes altres de satèl·lit, al voltant de la transversalitat del sector turisme, que en depenen (proveïdors del sector turístic) i si el turisme augmenta també augmenten les vendes. El turisme és, doncs, una pota importantíssima del país”, confirma Silbertein.

Les xifres que tenim d’aquest 2024 avalen que el turisme no només creix, sinó que desborda (vegeu el gràfic). L’any 2023 no hi va haver més turistes que el 2019, abans de la pandèmia, però tot i així vam acabar l’any amb 18 milions de turistes estrangers que van venir a Catalunya (70,0%). A aquests s’han d’afegir els 7,7 milions (30,0%) d’excursionistes estrangers, que són els turistes que només van venir a passar el dia i no van pernoctar (entre aquests hi ha els creueristes que fan escala). En total, doncs, estem parlant de 25,7 milions de visitants estrangers l’any passat que van passar per casa nostra. “En principi ja estan recuperats tots els mercats, també els asiàtics. S’ha recuperat la connectivitat, que és el fonamental i aquest mercat que és un turisme de qualitat, que no és de sol i platja, és importantíssim. També s’ha disparat la despesa que fan els turistes, amb un increment del 22,7%”, explica Martí Sarrate, president del saló B-Travel, que recorda que Catalunya, amb un 21,2%, “és la segona comunitat que té més increment de turistes de l’Estat, després de les Canàries”.

A Barcelona ja fa setmanes que en alguns punts de la ciutat, com ara la Rambla, no s’hi pot caminar. (Durant el primer trimestre de l’any 2.767.220 visitants havien fet nit a Barcelona, un 9,3% més que l’any anterior i un 2,1% més que el 2019. Per l’aeroport del Prat els primers tres mesos de l’any hi han passat 11.440.126 viatgers, un 8,8% més que el 2019. En el cas dels creuers, fins al març havien arribat a la ciutat 315.323 creueristes, 10.373 més que el 2019.) Aquest és un dels motius que han portat l’Ajuntament a presentar un pla per gestionar les zones més massificades, setze espais de gran afluència (EGA), entre els quals hi ha la Boqueria, la Sagrada Família i el Park Güell. Entre altres mesures, volen implantar l’eliminació de la venda d’entrades in situ, de manera que s’hagin de comprar per internet prèviament. El tinent d’alcaldia d’Economia i Turisme, Jordi Valls, explica que aquest estiu començaran a recollir dades per generar una aplicació (app) per a turistes per alertar-los de les zones més massificades, que els podrien suposar una experiència negativa. Aquesta setmana, precisament, s’ha fet la Convenció de Turisme de Barcelona 2024, en la qual el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha apostat per “governar” el fenomen del turisme amb eines que permetin “controlar i modular” l’oferta, i ha posat Barcelona com a exemple de l’ús de mesures fins i tot fiscals com la taxa turística. Hereu ha instat a avançar en aquesta línia a les portes d’un estiu en què es preveu un nou rècord de visitants a tot l’Estat i en un moment en què emergeix el malestar ciutadà pels impactes negatius de la massificació del turisme. “El turisme està creixent i hem d’abordar com gestionar-lo. La gran eina que tenim són les polítiques actives públiques per guanyar la qualitat de l’oferta. Ens estem jugant una triple sostenibilitat: l’econòmica, la mediambiental i la social”, ha dit.

I és que la massificació turística, que comporta, en part, l’expulsió dels veïns per l’augment dels preus, el que es coneix com a gentrificació, també està començant a passar factura a altres capitals com Girona, on ja han aparegut pintades turismofòbiques davant les quals l’Ajuntament ja ha començat a prendre mesures (no es permetran grups de més de 25 turistes a les visites guiades).

I d’ahir és la notícia que associacions ciutadanes i més de dues-centes personalitats de diversos àmbits convoquen per al dissabte 6 de juliol una gran manifestació a Barcelona (i una altra també a Girona) contra la turistificació de la ciutat. La iniciativa també té el suport de partits com els Comuns i la CUP, informa Jordi Panyella. Els convocants estan negociant ara la redacció d’un manifest dirigit a les administracions amb mesures concretes per actuar com a fre a l’increment del turisme, com per exemples retallar l’arribada de creuers, frenar un possible creixement de l’aeroport, mitigar els efectes del canvi climàtic que comporta l’activitat turística o treballar per diversificar una economia massa lligada al monocultiu del turisme. La marxa recorrerà la façana marítima, que és l’escenari de la copa Amèrica, que també té detractors entre la ciutadania (sobretot a la Barceloneta).

El turisme és un fenomen global (1.300 milions de persones es van moure pel món el 2023), la gran quantitat de turisme que hi ha no es veu només a Catalunya sinó a tot el món: París, Roma, Istanbul. “Cal apostar per la tecnologia i gestionar la descentralització, també del turisme local, que van de visita a una ciutat a passar el dia, i que agreugen els punts més tensionats”, explica la responsable de turisme de la Cambra de Comerç de Barcelona.

“Hem de ser capaços de distribuir la gent. És veritat que tothom vol anar als mateixos llocs, però la gent vol anar a aquests llocs la primera vegada que ve a Barcelona, però el 60% dels nostres visitants que procedeixen d’altres països europeus i molts nord-americans són repetidors, és a dir, que ja han vingut abans. A aquests sí que se’ls pot oferir un altre circuit, perquè els monuments més importants ja els han vist la primera vegada. A Barcelona, hem de ser capaços de generar alternatives, hem de consolidar circuits nous, com el Poblenou o el districte cultural de l’Hospitalet, per exemple. Hi ha altres alternatives identificades però cal crear el producte i s’ha de fer a partir d’un pacte de ciutat”, explica el fundador i president del Grup Duquessa, Eduard Torres.

De la mateixa manera que a Barcelona, el turisme a tot el territori és un fet consolidat. “El turisme rural i sostenible és un turisme de tot l’any. Molta gent es va reactivar durant la pandèmia i el turista local va descobrir un tipus de turisme que ha acabat agradant molt i que no s’aturarà”, explica Martí Sarrate, president del B-Travel. La Diputació de Lleida constata que –a part dels turistes locals, el principal client– els visitants estrangers han crescut més del 25% en dos anys.

“Barcelona es troba davant el repte de gestionar el turisme perquè tingui un impacte positiu per a les persones que s’hi dediquen, però també per al conjunt de la societat que l’acull, és a dir, els residents. En aquests moments, i des de fa temps, la marca Barcelona és tan potent que la ciutat no necessita promocionar-se. En tot cas, el que caldria és fer una promoció molt selectiva per potenciar el turisme que s’adapti millor als indicadors de sostenibilitat amb els quals hauria de treballar l’oferta. Això implica planificar a llarg termini. I la reflexió ja no pot ser relativa al model de turisme, sinó al model de ciutat. S’ha de definir a llarg termini el model de ciutat i a partir d’aquí veure com encaixa el turisme en aquest plantejament”, diu el professor de la UOC Joan Miquel Gomis. Aquest expert en turisme creu que Barcelona “té les condicions per poder diversificar la seva economia i trobar l’encaix del turisme amb aquesta visió”, però que aquesta planificació “hauria de superar el marc geogràfic de la ciutat i fins i tot el metropolità per dur a terme polítiques eficients”. “Serveix de poc que Barcelona limiti les places hoteleres si les seves ciutats veïnes no ho fan també de manera coordinada”, explica Gomis, que alerta que la ciutat “no té capacitat per fer que les plataformes digitals s’adaptin a les lleis locals quan les interpretacions dels reglaments europeus les emparen per fer publicitat d’ofertes il·legals d’allotjament” i, a més, considera que el problema és que això requereix “visió a llarg termini i uns mínims consensos polítics i, avui, cap de les dues condicions sembla massa viable”. Aquí s’hi introdueix el problema dels pisos turístics i la impossibilitat de les administracions per controlar-los.

Després de la pandèmia tots els actors del sector turístic i les administracions van posar sobre la taula la necessitat de buscar un turisme que aporti més diners i sigui “de més qualitat”, i la descentralització i desestacionalització. Per això el govern i el sector promocionen el turisme de congressos, el gastronòmic i l’enoturisme, que atrau turistes estrangers adinerats i descentralitza. Barcelona ha tornat a situar-se aquest any entre les cinc primeres ciutats del món més importants en l’organització de congressos. “Aquest turisme té dos avantatges: el primer és que és un turista que tot i que visita la ciutat, la visita poc, perquè el seu interès és un altre. La seva estada i la seva pressió al territori es desplacen cap a les zones a les quals ens interessa que es desplacin, per exemple, la Fira de Gran Via [que s’ampliarà en 60.000 m²]. Aquest tipus de turisme també és molt important per a les activitats productives i nosaltres necessitem un país que produeixi industrialment. És a dir, quan tu atraus agents que tenen molta influència en determinats sectors, això acaba generant activitat econòmica. Per exemple: actualment Barcelona és un pol molt important de producció de videojocs, d’innovació en tecnologia mòbil, d’empreses que estan treballant en la utilització de dades de big data... i això és impossible sense el MWC ”, diu el professor expert en turisme José Antonio Donaire.

El sector turístic vol l’ampliació de l’aeroport del Prat, també el Hard Rock i opina que hi ha “recorregut per créixer”, i el territori, en el cas del Hard Rock, sembla que s’hi mostra a favor (a les eleccions catalanes van perdre milers de vots els dos partits que s’hi van pronunciar en contra). Pel que fa als creueristes, el sector es decanta, sobretot, pels creuers que salpen i finalitzen el viatge a Barcelona, que implica que els viatgers que agafen els vaixells pernocten una o diverses nits a la ciutat. Són, majoritàriament, turistes adinerats que venen dels Estats Units i fan una gran despesa.