Ni els projectes més seductors troben talent

Lux Quanta, spin-off de l’Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), s’ha situat a l’avantguarda de la recerca internacional en seguretat de les comunicacions digitals –considerada crítica a Europa i enmig d’una cursa geoestratègica pel lideratge al món–, amb un sistema que blinda la protecció.

Cal saber que, per assegurar-la, la informació es converteix en un text xifrat d’acord amb mètodes matemàtics, que s’han anat sofisticant a mesura que la potència de càlcul dels ordinadors ha augmentat. Amb la irrupció de la computació quàntica, que pot resoldre problemes molt complexos més ràpidament, la competició entre l’esforç per encriptar i l’afany del ciberdelicte per desencriptar ha fet un salt d’escala: “Tothom s’ha posat molt nerviós”, assenyala Vanesa Díaz, CEO de la companyia. El nou paradigma és combatre la quàntica amb quàntica, i en aquest terreny de joc el progrés de LuxQuanta és utilitzar una tecnologia existent, la quantum key distribution (QKD) o distribució de claus quàntiques, i millorar-la, és a dir, integrar-la millor, fet que constituïa un fre important. La CQKD –hi han afegit al davant el terme continuous– genera constantment claus criptogràfiques entre dos ordinadors (Alice i Bob, en l’argot professional) i alhora vigila que no hi hagi cap intrús en el sistema. “És més fàcil d’integrar, assequible i estable”, destaca Díaz.

LuxQuanta ha estat seleccionada recentment pel programa Accelerator del Consell Europeu d’Innovació, dotat amb 2,5 milions d’euros. Fa poc més d’un any, havia estat designada per liderar el projecte Quarter, dins de la iniciativa europea EuroQCI, al capdavant d’un consorci format per Telefónica, Thales, Chilas i les també catalanes Quside i Cipherbit. La part corporativa del projecte està finançada amb 7,4 milions d’euros i l’objectiu és desplegar una infraestructura de comunicació quàntica segura a Europa.

La tecnologia que ha desenvolupat LuxQuanta es fabrica internament. La producció va començar el 2023 i ja es factura en “milions”, indica la responsable executiva de l’empresa, sense especificar. Els principals clients de la tecnològica són les operadores de telecomunicacions.

El nou repte de l’empresa és desenvolupar la segona generació del dispositiu. La primera versió és el resultat d’emmetxar diferents components tecnològics i ara es vol integrar tot en un xip. Aquest avenç faria més fàcil de portar el sistema de protecció de les comunicacions a més usuaris.

Si fa uns anys el paradigma era el núvol, ara ho és la informàtica a la perifèria o edge computing, la informàtica que es duu a terme a prop dels usuaris o fonts de dades, i fora del núvol tradicional i centralitzat. I a l’avantguarda del desenvolupament d’aquest nou marc informàtic hi ha Nearby Computing, una spin-off del Barcelona Supercomputing Center (BSC) creada el 2018 i especialitzada en orquestració i automatització de processos en xarxes, centrada en edge computing i 5G.

Com explica Josep Martí, CEO de Nearby Computing, aquesta tecnologia “és un model distribuït, que es desplega prop de l’usuari, perquè pugui desplegar milers d’instàncies.” I hi afegeix: “Al gestor de la xarxa li aporta valor quan vol escalar un servei.” En aquesta tecnologia que desenvolupa Nearby Computing, les diferents capes de la xarxa es connecten de manera automatitzada. “El que fem és la reorganització de la xarxa, i amb l’orquestració l’usuari pot fer l’acció que vulgui”, diu Martí. Són diversos els àmbits en què es pot aplicar la informàtica a la perifèria, com la indústria 4.0, l’analítica de vídeo, l’aprenentatge automàtic, la distribució sota demanda de continguts o la xarxa de suport al vehicle connectat. Un exemple ben gràfic és el de Netflix: “La plataforma aplica l’edge computing, amb un sistema de servidors descentralitzats, perquè si no es col·lapsaria.” Nearby Computing, amb Cellnex entre el seu accionariat, va aixecar dos milions d’euros l’any 2020, en una ronda encapçalada per Cellnex, Elewit i Lenovo.

Amb aquest múscul financer, l’empresa va escometre el 2022 la comercialització de la seva tecnologia: “La veritat és que ens ha anat prou bé. Tenim contractes amb uns 25 clients de referència que han contribuït a validar la nostra tecnologia a Europa, el Pròxim Orient, Àsia i els EUA.” L’empresa, que l’any passat va facturar 1,5 milions, enguany preveu tancar amb 4-5 milions d’euros, amb la previsió l’any vinent de doblar el volum de negoci, fins als 10 milions d’euros. A Nearby Computing, hi treballen actualment 30 persones. Si bé fins ara el sector en què ha operat l’empresa era primordialment el de les telecomunicacions, apareixen noves oportunitats en l’horitzó, com el comerç físic, un sector que a poc a poc incorpora més tecnologia.

Val a dir que potenciar la informàtica a la perifèria és una de les grans estratègies de futur que està emprenent la UE, que d’aquesta manera es planteja equilibrar el poder en oligopoli que ara mateix tenen en el món les grans tecnològiques, al mateix temps que es garanteixen els estàndards de protecció europeus i la sobirania europea de les dades.

El peix de piscifactoria ja guanya el de captura tradicional en el consum mundial i, tal com estan les coses, en un futur ho farà per golejada. Això malgrat que les granges marines encara tenen grans desafiaments en l’horitzó per millorar la qualitat i la sostenibilitat de la producció. Especialment en dues qüestions: la que té a veure amb el tipus d’alimentació, a base de pinso d’altres peixos, i la relacionada amb la prevenció de les malalties, que obliga a l’ús de químics. Amb relació a això últim, les granges tenen un veritable problema amb les infeccions recurrents dels animals: es calcula que les pèrdues que ocasionen poden arribar a un 30% de la producció total. Fins ara la tecnologia no oferia una resposta adequada.

Sira Mogas, llicenciada en biologia humana per la UPF, màster en enginyeria biomèdica computacional i doctora en biomedicina, va descobrir aquest problema mentre feia la seva tesi, en què va tocar temes de biologia sintètica. “En el mateix moment en què presentava la tesi, fundava KOA Biotech”, explica Mogas. Era el 2021 i la biòloga es va marcar “el propòsit d’anticipar de manera sostenible les infeccions abans que passin per reduir pèrdues productives i el malbaratament alimentari”, explica. KOA Biotech ha desenvolupat dues línies de producte, la primera de les quals ja és al mercat, i s’han signat els primers contractes amb productors. Consisteix en un dispositiu que funciona amb unes càpsules (“com les del cafè”) que tenen uns biosensors que analitzen de manera contínua els patògens que hi ha a l’aigua de les piscifactories i envien les dades a l’start-up, que els examina i envia els resultats a la granja: el negoci és a través d’una subscripció. La segona línia es troba en fase de validació i per això ha obert una ronda de finançament per 1,5 milions d’euros amb fons de capital de risc i amb intenció que hi hagi un equilibri entre locals i internacionals. Es tracta de la primera ronda, perquè fins ara s’han finançat gràcies a ajuts públics, del CDTI i de la Unió Europea. La ronda també servirà per ampliar la plantilla amb els perfils professionals necessaris per passar a un següent nivell.

Mogas es felicita per la bona acollida que el producte ha tingut en el mercat: “Vaig fer molta feina de market discovery [descobriment de mercat] fins a trobar la necessitat real”, indica. KOA ha detectat en la piscifactoria un sector en què poder créixer i aprendre, però és una tecnologia que es pot aplicar a aigües residuals, hospitals i molts altres camps.

Mapsi Photonics, que com a empresa està operativa des del 2021, és la cristal·lització del treball de recerca conreat durant el seu doctorat pels enginyers David Cardador i Daniel Segura, cofundadors de l’empresa, al voltant d’una tecnologia fotònica disruptiva que fa servir el silici en filtres òptics infrarojos.

De fet, com assenyala Cardador, “la investigació al voltant del silici macroporós aplicat a filtres va tenir força puixança als anys noranta, amb grups de recerca que s’hi dedicaven arreu, si bé la dècada següent va ser un xic arraconada”. Cardador i Segura, en el si de la seva universitat, la UPC, hi van persistir fins a aconseguir “uns filtres infrarojos construïts amb silici macroporós que permeten un procés de fabricació controlable, amb diverses aplicacions al mercat.” El filtre de Mapsi s’assoleix perforant el silici mitjançant un procés fotoelectroquímic, i amb el control de la mida de la perforació hom pot triar la freqüència de filtració. Com que només es fa servir un material, la precisió és més elevada i el cost de producció, més baix si ho comparem amb la tecnologia d’antany, multicapa, en què el filtre estava compost de capes de materials, alguns de molt cars i, de vegades, contaminants. Val a dir que l’empresa no només és diferent pel seu producte, sinó també pel mètode de producció.

Són diverses les aplicacions d’aquests filtres òptics: els podríem trobar en càmeres tèrmiques que detecten tumors o com a accessoris de drons, però ara Mapsi treballa el mercat de les càmeres tèrmiques orientades a la detecció de gasos. “Ens estem posicionant en aquest mercat, amb filtres que la competència no fa.”

Mapsi Photonics, que fa poques setmanes obria una planta de fabricació de 300 m² a Sabadell, ja té acords de distribució i espera que l’any 2025 sigui “el d’una forta implantació al mercat”, fins a assolir entre els anys 2026 i 2027 un volum de negoci de tres milions d’euros, que suposaria haver assolit el llindar de rendibilitat. La capacitat fabril que tindrà a la planta sabadellenca li permetrà escometre una producció de 65 m².

El mes d’abril passat, va tancar una ronda de finançament per 1,5 milions d’euros, encapçalada per Bullnet Capital. Amb aquest suport, l’empresa ha pogut assumir l’adquisició de maquinària i la matèria primera. Anteriorment, l’empresa s’havia musculat financerament en la seva fase llavor amb 240.000 euros de capital privat i 150.000 euros de capital públic.

Nuage Therapeutics és una start-up de biotecnologia fundada el 2021 a Barcelona amb l’objectiu de transformar descobriments científics avançats en una plataforma tecnològica per desenvolupar tractaments efectius per al càncer i altres malalties incurables. L’empresa se centra en la investigació i el desenvolupament de teràpies dirigides a proteïnes intrínsecament desordenades (IDP). Aquestes proteïnes, que han estat associades a diverses malalties amb necessitats mèdiques no cobertes, inclòs el càncer, han estat tradicionalment inaccessibles. Per abordar el repte de les IDP, la plataforma innovadora de Nuage Therapeutics permet ordenar transitòriament aquestes proteïnes i fer-les susceptibles a la inhibició per fàrmacs. Aquesta tecnologia combina principis de biofísica i biologia cel·lular i ha permès a Nuage identificar molècules terapèutiques moduladores d’IDP. Ofereix així una nova esperança per a pacients que anteriorment no tenien possibilitats de tractament.

Nuage Therapeutics va néixer com una spin-off de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea). Els fundadors són científics reconeguts en el camp de les proteïnes desordenades i els condensats biomoleculars: el doctor Xavier Salvatella, cap de grup a l’IRB Barcelona; el Dr. Denes Hnisz, cap de grup a l’Institut Max Planck de Berlín, i el Dr. Mateusz Biesaga, especialista en enginyeria biomèdica. Mesos després, es va incorporar al projecte com a CEO Judit Anido, emprenedora i doctora en biologia del càncer. Anido i Biesaga expliquen que la seva aportació de valor és que es focalitzen en una etapa en què la ciència és essencial per assegurar que els fàrmacs es desenvolupen de manera eficient i ràpida. “A mesura que la recerca vagi avançant, el pas següent serà trobar empreses farmacèutiques que tinguin el coneixement i els recursos comercials per continuar amb el desenvolupament dels fàrmacs fins a la seva comercialització i l’arribada de la recerca al mercat”, hi afegeix Anido.

L’any passat van tancar una ronda de finançament de 12 milions d’euros. A més d’Asabis Partners, que hi ha estat des del principi, s’hi ha incorporat una de les companyies d’inversió més importants i exigents d’Europa: Sofinnova Partners. Nuage Therapeutics s’ha convertit, doncs, en la primera companyia de l’Estat amb finançament d’aquesta firma de capital de risc.

L’emprenedora Ariadna Masó va iniciar l’empresa Sanno l’any 2021 a Londres quan treballava en el món de la inversió i les finances, impulsada per una experiència personal amb problemes digestius constants.

La seva frustració amb el tractament mèdic tradicional la va portar a explorar la nutrició científica, fins al punt que va acabar amb una certificació en línia de la Universitat de Stanford. Aquesta formació i la seva experiència personal la van inspirar per crear una solució digital per ajudar pacients crònics a gestionar millor les seves condicions.

De manera que Sanno ofereix, avui dia, una plataforma digital que acompanya els malalts fora de la consulta mèdica. La tecnologia permet monitorar símptomes, connectar-se amb dispositius mèdics i accedir a contingut personalitzat proporcionat per metges, infermers i nutricionistes.

La seva tecnologia aporta dades detallades i contínues sobre els pacients, amb les quals els facultatius sanitaris poden ajustar els tractaments amb més precisió i estalviar temps en la recopilació d’informació durant les visites. “Aquest enfocament no només millora l’adherència al tractament, sinó que també permet avançar-se als brots de malalties cròniques, gràcies a la recopilació i l’anàlisi de dades en temps real”, explica Masó.

L’empresa ha desenvolupat aquesta plataforma amb un equip de cinc persones repartides entre Londres, Porto i Barcelona, i assessorades per un referent mèdic que Masó va conèixer durant la seva formació a Stanford.

El finançament de Sanno ha estat un altre factor clau per a l’èxit. Inicialment, Masó va començar amb els seus estalvis personals, però aviat van tancar una ronda de finançament amb inversors internacionals, incloent-hi el fons Founders Factory i la multinacional Johnson & Johnson. Aquest suport financer ha permès a Sanno desenvolupar i comercialitzar la seva plataforma i generar ingressos recurrents que han estat essencials per al creixement orgànic.

Creada l’any 2021 i amb seu al Barcelona Health Hub, recentment ha estat seleccionada per a un programa innovador amb EIT Health, Takeda (una de les principals farmacèutiques japoneses) i la Universitat Catòlica de Lovaina, centrat en la detecció precoç i la millora de la gestió de la malaltia inflamatòria intestinal (MII).

L’start-up Heecap neix, per damunt de tot, per cobrir una necessitat clínica: el problema dels pacients que romanen a les UCI connectats a ventiladors mecànics, els quals acaben desenvolupant una atròfia muscular, sobretot al diafragma, múscul respiratori principal. Això té conseqüències, ja que el pacient, quan ha de ser extubat, no s’acaba de recuperar i ha de ser més dies a l’UCI. Laura Lizama i Sofía Ferreira, cofundadores de Heecap, van observar que caldria un dispositiu mèdic que pogués mantenir la força del diafragma des del primer moment de la ventilació mecànica “per poder alliberar així els pacients de la respiració assistida i reduir l’estada mitjana a l’UCI”, com explica Laura Lizama, que hi afegeix que el dispositiu “és un estimulador no invasiu amb els elèctrodes sota el tòrax que se sincronitza amb la respiració”.

El projecte va néixer l’any 2020 en el marc del Design Health Barcelona, un programa acadèmic organitzat per Biocat i basat en el Biodesign de la Universitat de Stanford, que justament pretén trobar solucions amb un model de negoci viable per resoldre problemes que es plantegen en l’activitat clínica. Al projecte impulsat per Lizama i Ferreira, s’hi van incorporar Oriol Roca, actualment director d’UCI del Parc Taulí de Sabadell, i el desenvolupador de programari Jaime Sánchez. També són a l’equip Cecilia Brambilla i Nora Zarranz, totes dues enginyeres biomèdiques, i Anna Puigdollers, a l’administració.

Calcular el contingut de les sitges de pinso de les granges d’engreix no és una tasca fàcil. Sovint cal recórrer al mètode acústic, és a dir, propinar cops amb un pal al dipòsit i que el so resultant en reveli les existències. Hi ha veritables experts en aquest mètode. Ara bé, en l’època actual no cal dir que el procediment és rudimentari i poc fiable.

De fet, tota la cadena de subministrament, la que va del fabricant de pinso a la sitja, té molt marge de millora. Ho va detectar Jaume Gelada quan tenia una empresa de programari d’optimització de la logística. Era el 2017 i aleshores mantenia una relació professional amb una proveïdora de serveis tecnològics que era forta en l’internet de les coses, que va acabar comprant i va posar a solucionar aquest problema gràcies a un ajut d’un milió d’euros que va rebre d’Europa.

La tecnologia que han desenvolupat consta d’una càmera de precisió 3D, sensors amb connexió a internet, placa solar i bateria. És un sistema que funciona de manera autònoma, així que no necessita que la sitja tingui connexió a la xarxa elèctrica ni a internet, fet que el fa totalment escalable a qualsevol explotació. Amb les dades que genera l’equip i els algoritmes al núvol, s’obté una informació molt valuosa per al granger, que pot deixar el pal i passar-se a l’app, però sobretot per al fabricant de pinsos, que sabent les necessitats reals i al dia dels seus clients pot optimitzar la fabricació i l’expedició del producte. “Hem calculat que es poden reduir entre un 15% i un 20% els costos logístics”, diu Gelada. En aquest sentit, els clients d’Insylo són els fabricants de pinso.

Després d’invertir quatre anys a desenvolupar el sensor (que havia de ser, a més d’escalable, fiable i barat), el 2021 van començar a comercialitzar amb subscripcions. Però el veritable repte és desplegar la xarxa de sensors i passar a controlar els inventaris per tenir la informació amb la qual automatitzar tot el procés. La feina és enorme: cal pensar que hi ha cinc milions de sitges al món i que en el negoci de l’engreix animal el 80% del cost és l’alimentació. Insylo ja opera a Espanya, el Regne Unit, Dinamarca i Suècia i té projectes pilot a Lituània i l’Aràbia Saudita. Fins ara s’han finançat amb ajuts públics, àngels inversors, capital de risc i inversors corporatius. Ara es troben en una altra ronda de finançament internacional perquè volen escalar el negoci. Gelada lamenta que, per a projectes empresarials ambiciosos com Insylo, el finançament local queda curt: “És pobre i costa molt d’aixecar”, afirma.

Nimble Diagnostics és una spin-off nascuda de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) que ha desenvolupat un dispositiu mèdic que ajudarà a salvar milers de vides. Es tracta d’un sistema de monitoratge de stents (un tub diminut que es col·loca en artèries, venes o altres estructures buides del cos humà per mantenir-les obertes i permetre el correcte flux de sang o d’altres líquids) a través de microones.

El dispositiu que ha ideat Nimble Diagnostics resol una necessitat sanitària que fins ara no estava coberta. La instal·lació de l’stent és una solució mecànica que en un de cada tres casos suposa problemes de funcionament perquè es pot tornar a taponar o desplaçar. El procediment per saber quin és l’estat del tub és molt invasiu per al pacient, requereix hospitalització, molta exposició a rajos X, etc. A més, el pacient i el metge no s’adonen dels problemes de l’stent fins que és massa tard i comencen a aparèixer símptomes com ara infart, ofec o, directament, mort sobtada.

El dispositiu de Nimble utilitza microones per identificar el funcionament dels implants cardíacs de manera no invasiva, permet als metges obtenir informació clau sobre l’estat dels implants en qüestió de minuts, sense la necessitat de procediments costosos i invasius com l’angiografia per catèter.

El director general de l’spin-off, Oriol Iborra, biòleg molecular, doctor en cardiologia i membre del grup de recerca Icrec (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca) de l’hospital Germans Trias i Pujol, fundador de Nimble Diagnostics, explica: “Volem convertir el monitoratge dels implants en una tasca rutinària, fàcil i accessible per a tots els pacients.” Un objectiu gens menyspreable, tenint en compte que anualment, només als països desenvolupats, s’implanten quatre milions de stents, i ja n’hi ha uns 50 milions.

L’spin-off, que ha aconseguit un important suport financer i reconeixement, ha rebut recentment un ajut de transferència tecnològica de 2,3 milions d’euros de l’EIC Accelerator, que ha permès impulsar el desenvolupament i l’expansió d’aquesta tecnologia.

Ara estan immersos en tot el procés d’autoritzacions per a l’obtenció de la marca CE que els permetrà la comercialització a Europa a partir de l’any 2026, segons preveu Iborra. I, a més, en paral·lel volen fer el procés de certificació per vendre als EUA.