Economia
Caixa Girona acomiada el director de sucursal de Malgrat implicat en l'estafa
El director de sucursal, Joaquim M.S., de 48 anys, va ser denunciat als Mossos per Caixa Girona, que va detectar les irregularitats en una auditoria interna, i quan la policia va confirmar que les sospites eren sòlides l'entitat va acomiadar l'empleat. Posteriorment, va ser detingut juntament amb els altres implicats en l'estafa, i ara està en llibertat provisional amb càrrecs. El seu advocat, Josep Maria Serrano, assegura que el seu client va ser "víctima d'un engany".
En l'operació, els Mossos han detingut 12 persones, però continuen buscant almenys dos implicats més en el cas. Els acusen d'una estafa multimilionària que hauria costat 5 milions d'euros a Caixa Girona, tot i que l'entitat confia a recuperar dos milions. La base de l'estafa eren préstecs hipotecaris i crèdits irregulars.
Els fets s'haurien produït durant el segon trimestre de l'any passat. Tots els detinguts són de nacionalitat espanyola, tenen nombrosos antecedents per delictes d'estafa i van passar a disposició judicial divendres passat.
En concret, el grup responsable d'aquestes operacions es dedicava a a demanar préstecs hipotecaris i pòlisses de crèdit mitjançant la interposició de testaferros, la falsificació documental i la compravenda fraudulenta d'una propietat amb la presumpta connivència del director de l'oficina.
Així, els presumptes implicats en la trama, que van tramitar fins a 18 operacions, compraven una finca al seu propietari legítim, a preu de mercat, mitjançant una hipoteca sol·licitada a l'entitat bancària víctima de l'estafa.
Pràcticament el mateix dia, el comprador tornava a vendre l'immoble, aquest cop a un altre membre de la mateixa organització, per un preu molt superior. Aquest últim demanava una nova hipoteca a la mateixa oficina que cancel·lava la del primer comprador.
Entre les dues operacions, es generaven uns guanys que de vegades podien ser del 400%. Aquesta diferència entre el preu de compra i el de venda quedava ingressada en el compte corrent de l'intermediari (la persona que comprava en primera instància i venia a continuació).
Paradisos fiscals
L'import obtingut era retirat en metàl·lic o desviat a comptes corrents en paradisos fiscals als caps de l'organització abans que l'entitat bancària pogués detectar que l'últim comprador no abonaria les quotes mensuals, i seria impossible exigir-li res perquè en la majoria de casos es tractava de rodamóns insolvents que havien captat i utilitzat com a testaferros a canvi de 1.000€.
Per aconseguir el finançament, la banda falsificava les taxacions de les finques, les nòmines, les declaracions de l'IRPF i de l'impost de societats d'empreses mercantils que de vegades feien participar en l'operació i que no podien ser investigades perquè eren de creació recent.
De fet, per als casos en què demanaven crèdits personals o línies de descompte d'efectes comercials, simplement feien servir aquesta documentació, lògicament amb la connivència també del director de l'oficina, que era qui hi donava el vistiplau. En aquests casos, però, els guanys eren molt inferiors.
En l'operació, els Mossos han detingut 12 persones, però continuen buscant almenys dos implicats més en el cas. Els acusen d'una estafa multimilionària que hauria costat 5 milions d'euros a Caixa Girona, tot i que l'entitat confia a recuperar dos milions. La base de l'estafa eren préstecs hipotecaris i crèdits irregulars.
Els fets s'haurien produït durant el segon trimestre de l'any passat. Tots els detinguts són de nacionalitat espanyola, tenen nombrosos antecedents per delictes d'estafa i van passar a disposició judicial divendres passat.
En concret, el grup responsable d'aquestes operacions es dedicava a a demanar préstecs hipotecaris i pòlisses de crèdit mitjançant la interposició de testaferros, la falsificació documental i la compravenda fraudulenta d'una propietat amb la presumpta connivència del director de l'oficina.
Així, els presumptes implicats en la trama, que van tramitar fins a 18 operacions, compraven una finca al seu propietari legítim, a preu de mercat, mitjançant una hipoteca sol·licitada a l'entitat bancària víctima de l'estafa.
Pràcticament el mateix dia, el comprador tornava a vendre l'immoble, aquest cop a un altre membre de la mateixa organització, per un preu molt superior. Aquest últim demanava una nova hipoteca a la mateixa oficina que cancel·lava la del primer comprador.
Entre les dues operacions, es generaven uns guanys que de vegades podien ser del 400%. Aquesta diferència entre el preu de compra i el de venda quedava ingressada en el compte corrent de l'intermediari (la persona que comprava en primera instància i venia a continuació).
Paradisos fiscals
L'import obtingut era retirat en metàl·lic o desviat a comptes corrents en paradisos fiscals als caps de l'organització abans que l'entitat bancària pogués detectar que l'últim comprador no abonaria les quotes mensuals, i seria impossible exigir-li res perquè en la majoria de casos es tractava de rodamóns insolvents que havien captat i utilitzat com a testaferros a canvi de 1.000€.
Per aconseguir el finançament, la banda falsificava les taxacions de les finques, les nòmines, les declaracions de l'IRPF i de l'impost de societats d'empreses mercantils que de vegades feien participar en l'operació i que no podien ser investigades perquè eren de creació recent.
De fet, per als casos en què demanaven crèdits personals o línies de descompte d'efectes comercials, simplement feien servir aquesta documentació, lògicament amb la connivència també del director de l'oficina, que era qui hi donava el vistiplau. En aquests casos, però, els guanys eren molt inferiors.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.