La voluntat de Montilla de mostrar flexibilitat en la negociació del finançament preocupa CiU i ERC, que reclamen fermesa

Unitat -davant la negociació del finançament- va ser la paraula clau de la Diada. Però una unitat inconcreta i etèria. Fins i tot al Parc de la Ciutadella es podia sentir el soroll que provoquen les esquerdes en la delicada façana de cohesió que s'ha construït al voltant de la negociació del nou finançament. Hi ha desconfiança, i qualsevol signe sospitós dispara les alarmes. El missatge institucional del president, José Montilla, va ser ahir l'excusa que va tornar a fer sospitar els partits. Montilla va parlar de flexibilitat i del millor acord "possible", i aquesta exhibició de pragmatisme va esverar tant els socis republicans com l'oposició convergent. Tot apunta que la flexibilitat negociadora acabarà de posar a prova també l'elasticitat d'aquesta unitat tan malmesa que ni tan sols ha aconseguit concretar-se encara en una proposta conjunta de govern i CiU. Els negociadors confien a reactivar les converses la setmana vinent. Aquest serà l'autèntic termòmetre.

De moment, però, els socis intenten consolidar posicions. El president d'ERC, Joan Puigcercós, va arribar a emplaçar Montilla a no confondre flexibilitat amb "entreguisme". El líder de CiU, Artur Mas, el va advertir que la unitat dels partits ha d'anar acompanyada de "fermesa" negociadora amb objectius clars. Els uns i els altres creuen endevinar rere les paraules del president l'inici de les maniobres per desactivar el tens pols que ha mantingut amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i amb bona part dels dirigents del PSOE.

Els líders dels partits parlaven davant la cascada del parc mentre els Castellers de Sant Cugat aixecaven les torres i consellers i diputats abandonaven precipitadament l'acte per arribar a la celebració a l'Expo de Saragossa.

Flexibilitat i fermesa
Abans de marxar del Parc de la Ciutadella, però, el president va voler apaivagar els temors dels partits assegurant a Catalunya Ràdio que la flexibilitat no està renyida amb la fermesa. En un breu contacte amb els periodistes, va insistir que "no és el millor moment" per fer front a aquesta negociació, que fa un any o dos la situació econòmica era millor i que tot plegat fa encara més necessari un bon finançament.

Els partits s'ensumen un replegament de veles i el PSC tem que a hores d'ara l'acord possible de què parla Montilla sigui poca cosa fins i tot per als socis republicans. El conseller Antoni Castells va advertir a començaments de setmana als seus diputats que caldrà explicar molt bé el pacte perquè els socis diran que és insuficient.

I és que, mentre que a Madrid la posició és compacte, a Catalunya tots s'observen de reüll. ERC ha deixat clar que no figurarà en un acord en què no hi sigui CiU. Mas insistia ahir que, si el govern espanyol no compleix, els partits catalans hauran de "crear dificultats" a Madrid. Però la capacitat del PSC de crear dificultats acaba allà on comença la disciplina parlamentària del PSOE. Enmig de tot plegat, Puigcercós no té inconvenient a picar l'ullet a CDC des de l'AVUI i els de Mas es deixen estimar.

Ahir al Parc de la Ciutadella la unitat amenaçava de desfer-se sota el sol implacable que estabornia els presents. Però, sí, la Diada va ser unitària. Perquè hi ha unitat a l'hora de veure el finançament com el principal repte del país. I perquè al carrer, i en els actes més reivindicatius, la unitat ja era una exigència.