Les xifres de Solbes, corregides

A finals de desembre el Congrés dels Diputats va aprovar uns controvertits pressupostos de l’Estat que ara fins i tot el mateix ministre Solbes reconeix desfasats.

En aquests comptes el quadre macroecònomic, és a dir, el full de ruta al voltant del qual es fan totes les estimacions, és obsolet. Allà on ell deia que Espanya creixeria el 2009 un 1%, ara el mateix ministre reconeix que l’economia es contraurà un 1,6%. Allà on preveia un dèficit públic de només l’1,9%, tito Solbes (com l’anomenen alguns socialistes) admet un desequilibri pressupostari del 5,8%. Un Solbes que, a més, ha hagut de veure com la Comissió Europea, de manera inusual, li ha dit que l’immediat futur de l’economia espanyola serà molt més negre, amb una previsió de decreixement del 2% que, al costat del 3% de contracció que ha anunciat aquesta setmana Esade, té regust de glòria.

L’errada en les previsions econòmiques és greu perquè implica errades en les previsions d’ingressos, via impostos, de l’Estat. El que el govern central recaptarà per IVA, IRPF o l’impost de societats va directament lligat al creixement (o decreixement) de l’economia. Per tant, si en lloc de l’anunciat creixement de l’1% ara Solbes admet una caiguda de l’1,6%, això tindrà un cost altíssim.

Segons els càlculs fets pel doctor Ferran Brunet, del departament d’Economia Aplicada de la UAB, l’Estat pot deixar d’ingressar per aquesta correcció en les previsions de creixement fins a 18.735 milions d’euros. Que poden assolir la xifra de 42.823 milions si es prenen en consideració les previsions d’Esade, que auguren una caiguda del 3% del PIB per al 2009. És a dir, partint dels càlculs del professor Brunet, el govern espanyol ingressarà entre un 7% i un 16% menys del que consta als comptes actualment en vigor.

Precisament Francesc Xavier Mena, autor de l’informe econòmic d’Esade que conclou que la crisi a Espanya serà més dura del previst pel ministre, tot i ser reticent a fer un càlcul afinat en la caiguda de la recaptació, admet que l’Estat ingressarà, via impostos, entre un 15% i un 20% menys del que figura als pressupostos.

Per la seva banda, el catedràtic d’Economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, tot i evitar també detallar la caiguda impositiva, admet que els efectes de la recessió poden ser severs. Si bé Casasnovas precisa que és difícil afinar els càlculs, perquè les sensibilitats dels diferents impostos a la caiguda del PIB són variades, recorda que l’alentiment de l’economia entre el 2007 i el 2008 va deixar la seva petjada: al voltant del 19% menys de recaptació. Utilitzant una senzilla regla de la prorrata en base al creixement d’aquests dos anys, de nou es pot inferir que els ingressos d’enguany seran, aproximadament, un 20% més baixos dels que, el ja llunyà setembre, va preveure Solbes.