Els analistes descarten que leconomia caigui en deflació
La deflació, la caiguda interanual dels preus de manera sostinguda en el temps, està descartada a Catalunya i a l’Estat espanyol. Com a mínim, això asseguren els experts consultats per aquest diari. El fantasma de la deflació ha aparegut arran de les últimes dades d’IPC, que evidencien un fre en l’augment de preus, i d’algunes veus que, en línia amb el que es veu a venir als Estats Units, han alertat del perill d’un retrocés dels preus.
Alguns centres d’estudis, com Funcas, preveuen que els preus evolucionin negativament en alguns mesos de l’any vinent (juny i juliol) si el barril de petroli Brent es manté per sota dels 50 dòlars. No obstant, això es considera més una “desinflació” que una deflació: “Dos mesos no és una deflació. Això seria si caiguessin productes que es produeixen aquí. El que tindrem és una desinflació causada per un efecte extern”, l’abaratiment del petroli i, de retruc, dels productes energètics, segons explica el director de conjuntura de Funcas, Ángel Laborda, que indica que el preu dels aliments, de la indústria no energètica i dels serveis pujarà i que serà només el dels productes energètics el que baixarà.
El servei d’estudis de Caixa Catalunya no preveu que arribem a tenir un IPC negatiu el 2009 i el mínim que vaticina és un 0,4% al juliol, amb una mitja anual de l’1,4%. El catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver, que col·labora amb el servei d’estudis de la caixa catalana, també creu que “de deflació res; en canvi, desinflació sí” i explica que a mitjans del 2009 els preus gairebé no creixeran a causa de la diferència del preu del petroli respecte a mitjans del 2008, quan cotitzava en xifres rècord.
Les previsions del Banc d’Espanya tampoc veuen deflació. Així ho explica el catedràtic d’economia de la UPF, i conseller del banc, Guillem López Casasnovas, que no descarta que “potser algun mes l’IPC baixi, però no l’anual”. El professor del departament d’economia d’ESADE Pere Puig indica que “no hi ha risc de deflació” i també creu que els preus baixaran “en alguns productes”.
L’economia, KO
Tots els analistes coincideixen també en els nefastos efectes que una deflació tindria per a l’economia: “La gent pensa que si espera per comprar, el producte estarà més barat, i això atura el consum”, explica Ángel Laborda. Amb el consum aturat, afegeix, també es deixa de produir, i s’entra “en un cercle viciós i al final l’economia cau en una depressió profunda”.
“Si pensem que tot baixarà, no tenim motius per endeutar-nos”, apunta Pere Puig, que creu que la deflació seria “un problema molt seriós, molt més que una inflació severa, perquè els bancs centrals no poden lluitar-hi”. En canvi, contra un augment important de preus “hi ha armes com l’augment dels tipus d’interès o la política fiscal”.
Lluny d’aquest efecte nefast, la moderació de preus, o desinflació, serà positiva, com diu Laborda: “Serà un mannà que anirà de meravella a les llars perquè guanyaran poder adquisitiu”.
