Sant Jaume de Frontanyà: Un altre sí aclaparador

Sant Jaume de Frontanyà pot presumir de ser el poble més petit de Catalunya i des d’ahir –si no hi ha cap sorpresa majúscula– de ser el municipi de tots els que faran avui el referèndum per la independència de Catalunya on la participació va ser més alta, amb un 90,4%. Dinou dels vint-i-un veïns amb dret a vot van votar i només un ho va fer contràriament. El sí es va imposar amb el 94,7% dels sufragis. I això que els habitants d’aquest poble del Berguedà van trigar a passar per l’únic col·legi electoral habilitat. Tant que a les nou del matí les televisions van enredar la regidora de Turisme i Educació i dona de l’alcalde, Maria Pérez, perquè sortís a dipositar la papereta a la urna a la recerca d’imatges de la votació.

Els que sí que van ser previsors van ser un grup de joves independentistes que van desplegar a la matinada en un turó una pancarta en què hi deia Ni Falange ni Mossos, visible tan sols per als qui tenien bona vista o portaven binocles. A les onze del matí només havien votat quatre persones, que se sumaven als tres vots anticipats, un dels quals era el de la filla gran de l’alcalde, que va enviar el vot des de Sidney. Al migdia la cosa es va animar amb quatre vots més i a la tarda es va fer gairebé el ple. El gran dubte era si la veïna de Barcelona empadronada al poble, que es va quedar sola votant el PP en les eleccions europees i Ciutadans en les catalanes, passaria per les urnes, i finalment va tornar a marcar perfil votant que no. La majordoma del mossèn, que va morir fa dues setmanes, no va acudir a votar perquè encara estava afectada.Tampoc el famós periodista Vladimir de Semir, de viatge a Itàlia.

Que el resultat favorable a la independència seria aclaparador ja ho vaticinaven les darreres conteses electorals. A les municipals, ERC va obtenir el 100% dels vots. Hi va contribuir el fet que els candidats de CiU i del PSC no fossin del poble i que la gent ni tan sols sabés qui eren, tot i que el cap de llista de la federació nacionalista ja fa tres legislatures que s’hi presenta. A més, Sant Jaume de Frontanyà va ser un dels pocs municipis on l’Estatut va ser rebutjat en el referèndum del 18 de juny del 2006 i només 7 dels 29 habitants censats aleshores el van avalar. Un fet que no va ser cap obstacle perquè el president Pasqual Maragall hi celebrés l’entrada en vigor de l’Estatut el 9 d’agost en un discurs amenitzat amb els xiulets de joves independentistes de Borredà, el poble del costat.

Per una consulta vinculant
L’eufòria que es va viure a Arenys de Munt no es va repetir ahir a Sant Jaume, perquè l’independentisme hi està més arrelat que el seu històric monestir. Els seus habitants, aclaparats per la presència de tants periodistes i fent el sobreesforç d’expressar-se en castellà perquè el plurilingüisme, com el federalisme, és una utopia a Espanya, reivindicaven el dret a decidir. El president d’ERC, Joan Puigcercós, que no es va voler perdre la jornada, va remarcar que “la democràcia està per damunt de la legalitat” i que “avui comencem l’esprint final cap a la independència”, que ens ha de portar “de Sant Jaume de Frontanyà a Brussel·les”.

Menys optimista es mostrava Ferran Puigcercós, familiar llunyà seu i veí del poble, que desconfiava que a partir d’ara els “partits catalans es posin les piles”. Amb tot, afirmava que “molts no ho acceptaran, però s’ha de votar perquè puguem decidir per nosaltres mateixos”. La seva dona, Pilar Prat, també animava la gent a votar per “fer-nos sentir com a poble”.

L’alcalde, Ramon Vilalta, que va decidir seguir la recomanació del partit i de la Coordinadora de les consultes d’avançar la votació un dia, no havia rebut tantes trucades en els seus 60 anys de vida. No amagava la seva satisfacció per posar de nou el poble al mapa i va ironitzar que es tractava d’una “estratègia comercial, perquè avui farem l’agost”. Més enllà de la multitud que s’aplegava a la seva fonda, el batlle va expressar el seu desig que les votacions impulsin una consulta vinculant sobre la independència en el futur.