França i Alemanya ultimen un pla de rescat per a Grècia

Els països de l’eurozona no deixaran caure Grècia i s’ha d’actuar de pressa per tranquil·litzar els especuladors. En això treballaven ahir França i Alemanya, que adreçaran avui un missatge positiu als mercats.
París i Berlín “desitgen que tot això ens porti a un pla comú” de suport a Grècia, va precisar una font diplomàtica francesa a París, però “no és segur que puguem tenir llest dijous [avui] un pla tècnic” de mesures. De fet, les decisions que es prenguin hauran de ser reenviades a la reunió de l’Eurogrup de dilluns a Brussel·les.

La presidència espanyola de la UE va anunciar ahir al vespre, en la vigília de la cimera dels Vint-i-set, que els països europeus ajudarien Grècia a fer front a la seva crisi. “Hem de fer costat a Grècia, és clar. I és Europa i l’Eurogrup –els ministres de finances de la zona euro– els qui ho faran”, va declarar a Brussel·les el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Poques hores abans, la seva vicepresidenta, Elena Salgado, va assegurar que Espanya “està participant” en la recerca de mesures al si de la UE per ajudar Grècia i serà “protagonista de la solució”.

“Estic fent moltes entrevistes perquè puguem definir una resposta que convenci els mercats financers”, va declarar ahir el president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, en una entrevista a un diari luxemburguès, precisant que es volien presentar “propostes” d’acció durant la cimera.

Entre les opcions que s’estan estudiant, segons una font diplomàtica que demana l’anonimat, figuren des de préstecs bilaterals acordats per certs països de la zona euro a Grècia, fins a línies de crèdit i avals que aportarien certs governs a través de subscripcions d’emissions d’obligacions d’Atenes. Alemanya, però, mostra “reticències” sobre alguns dels punts. Segons la font diplomàtica, “no és fàcil de justificar davant les pròpies opinions públiques la necessitat d’ajudar Grècia, un país que ha falsejat les xifres dels seus dèficits per minimitzar-les”.

Humiliació política
A més del suport europeu, no s’exclou una crida al Fons Monetari Internacional perquè acudeixi també al rescat de Grècia, tot i que és una qüestió que encara divideix molt els països europeus, ja que alguns ho veuen com una humiliació política. De fet, no hi ha gaires vies per treure Grècia de l’empantanegament, més si es té en compte que les clàusules del Tractat de Maastricht no permeten al BCE rescatar cap dels socis de la zona euro, tampoc no pot fer-ho la UE amb cap dels Vint-i-set membres, ni a nivell comunitari ni bilateralment.

Per ser ajudada, Grècia s’haurà d’estrènyer més el cinturó. El primer ministre grec, Giòrgios Papandreu, va comunicar ahir al president francès, Nicolas Sarkozy, la seva disposició a “prendre totes les mesures necessàries per reduir el dèficit”.