El silenci de l'Estat esvaeix la por dels ajuntaments

La pionera consulta d’Arenys de Munt del 13 de setembre queda lluny si es fixa l’atenció en la implicació dels alcaldes i ajuntaments. La por i la prudència que va generar la intervenció de l’Estat prohibint que l’Ajuntament d’Arenys cedís locals municipals als organitzadors de la consulta i la polèmica manifestació de la Falange semblen ja oblidats.

Si en el cas d’Arenys tot van ser bastons a les rodes, en la segona cita unitària de les consultes d'aquest 28-F després del 13 de desembre, la tranquil·litat i la serenor semblen ser la tònica dominant. De fet, en el 13-D, l’Estat ja es va fer enrere a l’hora de prohibir als ajuntaments el suport a les consultes, i fins i tot la Falange va decidir desconvocar les manifestacions que havia previst en diverses localitats, com Sant Cugat del Vallès. Això ha fet que la majoria d’alcaldes i ajuntaments no hagin tingut aquest cop cap tipus de problema per cedir locals municipals i les urnes per a les votacions.

Fins i tot, en aquest 28-F, quinze alcaldes de la plataforma Decidim.cat, que integra 1.300 càrrecs electes municipals, han fet un pas més i han enviat una carta als veïns en què informen sobre la celebració de la consulta independentista i el lloc on poder exercir el dret a vot.

A Bellpuig (Urgell, 4.300 habitants), la carta la van firmar conjuntament l’alcalde, Ramon Jou (ERC), i els grups municipals d’ERC i CiU. Jou explica que en el text s’explicava que en el ple del 26 de gener, “un dia simbòlic perquè l’exèrcit català va derrotar l’espanyol durant la Guerra dels Segadors l’any 1941”, es va decidir donar suport a la consulta i cedir la Casa de Cultura per celebrar-hi les votacions. Per Jou, en aquesta segona tanda de consultes els alcaldes “ho hem tingut més fàcil” perquè “no hi ha hagut tanta pressió”.

De la mateixa manera s’expressa l’alcalde de la Bisbal d’Empordà (18.500 habitants), Lluís Sais (ERC), que també ha enviat la carta assegurant que “cal donar el màxim suport” a una iniciativa ciutadana, que no deixa de ser “un exercici de democràcia”. Per Sais ja tocava que es “perdés la por i els complexos, i més davant d’una iniciativa relacionada amb el dret a decidir”. Per Sais, que l’actitud de l’Estat hagi canviat des d’Arenys de Munt és gràcies a “la lliçó de civisme i seny que s’ha donat” des de Catalunya i, sobretot, “des de les plataformes organitzadores”.

Per l'alcalde de Montblanc (6.000 habitants), Josep Andreu (Agrupació Catalanista Montblanc) la iniciativa d'enviar la carta la troba “ben normal” i encara considera que quinze alcaldes dels 80 municipis on se celebra la consulta aquest diumenge “són pocs”. Per l'alcalde de Xerta (1.137 habitants), Lino Bertran (ERC), la implicació dels alcaldes en pobles petits és “vital” ja que si no “seria impensable celebrar una consulta en els pobles petits”. A Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre on se celebra una consulta sobiranista, tot i que s'han utilitzat els locals municipals per fer reunions, la plataforma ha decidit utilitzar un local particular al costat de l'Ajuntament per fer la votació.

Els altres alcaldes que han enviat cartes han estat els de Palafrugell, Molins de Rei, Riells i Viabrea, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria d'Oló, Palau-Sator, Torrelles de Llobregat, Vilabertran, Vilaplana, l'Espunyola, Montgai i l'Espluga de Francolí, l'únic de tots aquests governat per CiU. Altres alcaldes, tot i que no han enviat cartes personalment, han fet escrits al full informatiu municipal, en què s'han fet ressò de la consulta, com és el cas del de Castellcir, Carlos Ibáñez (Grup d'Independents de Castellcir).

La majoria de les plataformes que organitzen les consultes aquest diumenge confirmen que els ajuntaments els han ajudat en tot allò que els han demanat, sobretot pel que fa a la cessió d'espais per a reunions, actes i votacions. De fet, en molts casos els col·legis electorals de la consulta independentista són els mateixos que s'utilitzen en la resta d'eleccions. Altres paltaformes organitzatives han optat per evitar demanar espais municipals a l'Ajuntament i han buscat alternatives pel seu compte.

Els 'no' dels consistoris
Només algunes plataformes han expressat el seu desencís cap a l'ajuntament perquè els han negat la col·laboració. És el cas de Gelida, en què el govern municipal, del PSC, els ha negat l'ús de locals municipals i tampoc els ha facilitat les urnes ni ordinadors. La plataforma Riellenca per l'Autodeterminació també explica que han tingut problemes amb un dels grups de l'ajuntament de Riells i Viabrea, governat per ERC i el PSC. Des d'Esquerra, que té l'alcaldia, els han donat tot el suport que han necessitat, tot i que per aconseguir que els cedissin un local han hagut de demanar-ho des d'una entitat del poble perquè “el PSC no pugui dir res”. Des de Llavaneres Decideix, expliquen que només van demanar a l'ajuntament, governat per CiU, que els deixessin les urnes, i encara que en un principi van assegurar que ho farien, “després se'n van desdir”. A Llavaneres també diuen que han tingut problemes amb la policia local del municipi a l'hora de penjar cartells.

Caldes de Montbui, centre d'operacions
El municipi de Caldes de Montbui (16.885 habitants) ha estat escollit com a seu central electoral, des d'on s'aniran anunciant els resultats dels 80 pobles que celebren la consulta. El seu alcalde, Jordi Solé (ERC), recorda que en el ple del setembre passat es va aprovar la moció per donar suport a l'organització de la consulta i que per aquest motiu els han ajudat en allò que han pogut. “Els ajuntaments estem per donar resposta a les iniciatives ciutadanes”, remarca, i afegeix: “No podem desvincular-nos d'aquesta oportunitat per fer participar la gent en un referèndum simbòlic com aquest”.

La Plataforma, però, no els ha demanat cap local municipal per celebrar la votació, que es farà en entitats privades, encara que sí que utilitzaran les urnes electorals. Això sí, la planta baixa de l'Ajuntament estarà oberta tot el dia per acollir els mitjans de comunicació que es desplacin per cobrir la informació.