Currículum 2.0

37 anys. Cap de projectes de comunicació. I la voluntat decidida de buscar una nova feina. El que arreu de França s'ha propagat com a 'Stivostin' és el cas de Nicolas Catard, que el març passat va decidir elaborar un vídeo musical per buscar una nova feina, més satisfactòria que el que desenvolupava a Microsoft.

Catard tenia una fita clara: crear repecussió i trobar feina en menys d'un mes. Va compondre la cançó, la va escriure i va gravar el videoclip amb mètodes casolans. Va afegir l'enllaç del seu vídeo al seu perfil de Facebook i el va enviar a tots els seus contactes de les xarxes professionals LinkedIn i Viadeo. Va arribar als mitjans de comunicacio. I voilà! En un nou videoclip, un mes després, Catard explicava que ja té nova ocupació.

Tot plegat, i en paraules del professor del departament de lingüística general de la Universitat de Barcelona Xavier Laborda, Catard recrea amb aquesta història el mite del Robinson Crusoe, “abandonat a l'illa de l'atur” i que crea la satisfacció de veure com se'n surt. I aquest, sumat a l'empenta que rep dels mitjans de comunicació, és el secret del seu èxit. “És un relat euforitzant, que crea una sensació molt positiva”, però que, en el fons, amaga “un miratge”, argumenta Laborda.

Al seu entendre, el mite del Robinson és un mite burgès, perquè el personatge està molt preparat i té mitjans per ensortir-se'n. “El senyor Catard –puntualitza el professor de lingüística general– sap fer musicals, que és un dels gèneres més difícils de construir, i això genera admiració, però en realitat forma part del seu currículum, no està a l'abast de tothom, el vídeo forma part de les classes culturals formades”.

Un cas similar és el de Michael Patrick Lutun, de 37 anys, origen francès i resident a Catalunya des de fa 17 anys. Al març va decidir subhastar el seu currículum a eBay per tal de crear polèmica i intentar trobar feina, oferint “la seva força de treball” d'una manera en què quedés demostrat que en tant que director comercial sap cridar l'atenció, sap fer publicitat i es manega bé amb les noves tecnologies. A Lutun, però, no li ha anat tan bé.

En el moment que la seva iniciativa va tenir ressò mediàtic, eBay li va enviar un correu electrònic explicant-li que el que pretenia era il·legal i que al portal no estan permesos els intercanvis.

A diferència de Catard, Lutun ha explicat que fins ara ha rebut propostes molt decebedores, com una d'una empresa que li proposava treballar de franc durant el període que seguís cobrant la prestació de l'atur.

De fet, el mateix Catard explica que arran de la difusió del seu videoclip li van sol·licitar al voltant de 20 entrevistes. Ara, treballa a Kewego, un lloc web de vídeos online, una empresa on abans de l'èxit de la seva idea ja havia enviat un currículum que “devia acabar en algun lloc enmig de no se sap on”. Segons detalla, “la repercussió que havia creat el vídeo va fer que la meva candidatura destaqués. No em va fer aconseguir la feina, encara vaig haver de ser convincent durant l'entrevista, i és aquí on la meva experiència anterior va entrar en joc”.

Un cop va trobar feina, va fer un segon vídeo anomenat “He trobat feina”, que també va ser difós per mitjans de comunicació francesos. Gran part de les persones que buscaven feina que es van posar en contacte amb ell després del primer clip van participar en la fabricació del segon.

Ara, Lutun està explorant la possibilitat d'emprendre alguna altra iniciativa que el faci destacar i el porti a assolir els seus objectius. I és que considera que els empleats “tenen cada cop menys possibilitats de destacar i les empreses de selecció de personal estan col·lapsades”.

Al seu entendre, en aquests moments, en què hi ha tanta gent a l'atur, els desocupats només tenen dues opcions: fer servir la xarxa de coneguts o adquirir una forta visibilitat que els permeti destacar per sobre els altres.

Contra el que es pugui pensar, Lutun considera que seria bo que molts treballadors optessin per formes imaginatives i diferents per buscar feina “perquè posaria en dubte les formes tradicionals de buscar una feina, que no funcionen”.

Aquest veí de Matadepera està convençut que en l'era de les comunicacions, “cada cop hi ha més impersonalitats i menys comunicació” i que s'hauria d'obrir un debat “per tornar al contacte humà en el món laboral. S'ha de crear la 'selecció de personal 2.0'”.

De fet, el professor Laborda també considera que, en aquests casos, essencialment “el que funcionen són les relacions, internet pot fer una mica de plaça pública, però res més”. “Sortir una mica del guió ajuda, però en gran part dels casos l'originalitat genera incomprensió”, sentencia.