“No sumarem tres entitats, crearem una caixa nova”

Pocs dies després que els consells de Caixa Tarragona, Manresa i Catalunya aprovessin el projecte de fusió, Rafael Jené, director general del grup tarragoní, repassa els termes de l’acord.

¿Fins a quin punt era necessari per a Caixa Tarragona fusionar-se amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa?
Més que una necessitat, és una oportunitat per a Caixa Tarragona. La fusió no era imprescindible. L’entitat és solvent i eficient, i té garantida la seva supervivència en solitari. Preveiem, però, que quan l’economia s’hagi recuperat, hi haurà un canvi en el model econòmic en què les entitats amb més dimensió podran donar més bon servei amb menys costos. Per això no ens hem plantejat tot això en termes de supervivència, sinó d’ambició. Volem ser a la primera divisió de les caixes, i aquest és el camí.

Va semblar que tindríem un acord entre caixes públiques, fins que Caixa Girona se’n va desmarcar.
No sé per què ho va fer, i en tot cas la decisió era seva.

També es va parlar amb Caixa Penedès. Per què no van fructificar els contactes?
La veritat és que vam parlar amb tothom. Vam fer un estudi analític, i després hi va haver un procés en què per diferents canals vam temptejar, i vam ser temptejats. A mesura que s’anaven formant parelles, s’anava configurant un projecte més concret.

Hi ha qui opina que la fusió ha estat massa dirigida políticament.
No m’he sentit pressionat en cap moment. I la mateixa anàlisi que vam fer nosaltres tenien el dret i l’obligació de fer-la el Banc d’Espanya i la Generalitat. Es van tenir en compte aspectes com la complementarietat de xarxes, de carteres creditícies, d’equips directius, la dimensió resultant... I al final són matemàtiques: és fàcil que una anàlisi feta en termes financers acabi coincidint, la faci qui la faci.

Algunes veus del territori han relacionat l’equiparació de representants que tindran Caixa Manresa i Caixa Tarragona amb una mala situació financera de Caixa Tarragona pitjor que la de Caixa Manresa. Què hi té a dir?
Al contrari. Hem partit de la voluntat de constituir una nova caixa, que no serà la filla d’un o de l’altre. Per fer-ho possible, s’ha renunciat a la proporcionalitat prèvia de cada entitat. Si s’hagués tingut això en compte, la representació de Caixa Catalunya als òrgans de govern seria molt més important. I, en canvi, Caixa Tarragona ha rebut una representació i una aportació a l’obra social notablement superior a la que li corresponia per dimensió. No sumem tres entitats. Crearem una caixa nova.

¿I encara és possible que s’hi incorporin altres entitats?
Això no és fer una llista i que s’hi apunti qui vulgui. Cal conjuntar entitats amb determinades característiques i objectius. El procés d’integració, el disseny del pla estratègic, és molt costós. És normal que es prevegi que s’incorporin entitats que comparteixin la visió del projecte i aportin valor, però el que no podem és interrompre la setmana que ve el projecte. És un procés que no és fàcil.

Es tem que el trasllat de la presa de decisions estratègiques de la nova entitat a Barcelona pugui aigualir la sensibilitat territorial de Caixa Tarragona.
La identificació amb el territori té per a nosaltres un alt valor empresarial. Per això s’ha acordat garantir la representació institucional als òrgans de govern; mantenir les seus territorials de Tarragona i Manresa. Es crearan consells que garantiran sensibilitat i complicitat amb el territori, tant en la percepció social com en el tema de l’obra social. El consell d’administració farà un mínim de dues reunions anuals a Tarragona. I un 15% del pressupost d’obra social es gestionarà des de la fundació Caixa Tarragona. El seu patronat, a més, estarà format per gent del territori.

I el nom?
Es buscarà un nom nou. De totes maneres, mantindrem també tant temps com sigui necessari el nom original que identifica la caixa amb el territori a la retolació de les oficines.

¿Garantirà la nova entitat el mateix grau de presència comercial al territori, fins i tot als pobles més petits?
Tancar oficines no és la conseqüència de la fusió. L’objectiu és donar un servei adequat als clients. De fet, Caixa Tarragona és, per demarcacions, la caixa amb més oficines en poblacions de menys de mil habitants. Estudiarem cas per cas. I caldrà fer feina fina.

Quan en sabrem més detalls?
Quan enllestim el pla director. Al desembre sabrem el disseny en detall de la nova entitat.

S’haurà de redimensionar la plantilla. N’han parlat amb els sindicats?
No tenim cap proposta sobre la taula, primer els hem de dir el perquè de la fusió.

¿Té voluntat d’incorporar-se com a directiu a la futura entitat?
És un projecte interessant i il·lusionant.