Economia
La primera fusió, a quatre
Caixa Girona se suma a la integració de Sabadell, Terrassa i Manlleu; mantindrà la marca en la seva àrea i n’usarà una de comuna a la resta
La primera fusió de caixes catalanes des de l’esclat de la crisi ja té forma i tan sols falten concretar alguns punts del projecte, que culminarà amb la creació de la tercera entitat d’estalvis del país per volum d’actius, superior als 34.500 milions d’euros. Després d’un mes i mig de negociacions, Caixa Girona va decidir ahir afegir-se a la integració de Sabadell, Terrassa i Manlleu amb l’objectiu de crear una entitat “més sòlida i solvent, amb més dimensió i capitalització, per afrontar amb més garanties els reptes de futur del sector”, segons va indicar la caixa gironina després del consell d’administració celebrat ahir.
La fusió compta amb el vistiplau del departament d’Economia de la Generalitat i del Banc d’Espanya, que, segons l’entitat gironina, han valorat “molt positivament el projecte, considerat com un model de referència en el procés de reordenació del sistema financer”. L’organisme regulador, a més d’aprovar el pla, li ha de donar suport a través de la concessió d’ajuts públics aportats a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Encara que la quantitat definitiva encara no està tancada, fonts financeres han assegurat que oscil·larà entre 400 i 500 milions d’euros, en funció del nombre de prejubilacions que s’apliquin en la reducció de personal. De fet, d’una plantilla total de 4.926 treballadors, uns 550 hauran d’abandonar les entitats a través de processos no traumàtics. El nombre d’oficines, que ara arriba a 973, minvarà en unes 200.
Identitat pròpia
Un dels punts més controvertits de la fusió ha estat buscar una fórmula per mantenir la personalitat pròpia de cada caixa en el seu territori natural. L’opció triada ha estat la creació d’uns serveis centrals unificats però sense fer desaparèixer els de cadascuna de les entitats. A més a més, es crearan comissions pròpies i separades per “salvaguardar l’arrelament en cadascun dels territoris d’origen i la gestió de l’obra social”.
També s’ha acordat mantenir la marca de les quatre caixes implicades en la seva zona d’influència, mentre que en les àrees d’expansió actuaran amb una altra marca comercial unificada, encara per definir, que serà complementària.
Després del consell d’administració d’ahir, el director general de Caixa Girona, Jordi Blanch, va assegurar que “en aquesta decisió ha estat determinant la voluntat de defensar i assegurar de cara al futur i de la millor manera possible la contribució de l’entitat en benefici de les seves comarques”. A més, va indicar que formar part d’una caixa més gran i sòlida “garanteix continuar fent la nostra tasca en millors condicions i sense perdre identitat”.
Aquesta és la primera operació dintre del mapa català, però n’hi ha una altra que està a punt de néixer. Es tracta de la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que se situaria com a la segona entitat d’estalvis del país. Mentrestant, Caixa Penedès continua buscant un soci a fora de Catalunya, amb especial interès a Aragó i Navarra, i Caixa Laietana manifesta reiteradament el seu desig de continuar en solitari davant del que considera bona situació del seu balanç.
Una altra entitat que està temptejant el terreny és Caja Madrid, i així ho va deixar clar ahir durant la celebració del seu consell d’administració. La caixa presidida per Miguel Blesa no descarta tirar endavant un procés de fusió amb una altra entitat per continuar amb la seva expansió, però no hi ha tancat cap projecte en aquest sentit, segons fonts oficials. L’entitat ha aparegut en diverses travesses per participar en la reordenació del mapa financer, sense que fins ara hagi transcendit cap apropament.
La fusió compta amb el vistiplau del departament d’Economia de la Generalitat i del Banc d’Espanya, que, segons l’entitat gironina, han valorat “molt positivament el projecte, considerat com un model de referència en el procés de reordenació del sistema financer”. L’organisme regulador, a més d’aprovar el pla, li ha de donar suport a través de la concessió d’ajuts públics aportats a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Encara que la quantitat definitiva encara no està tancada, fonts financeres han assegurat que oscil·larà entre 400 i 500 milions d’euros, en funció del nombre de prejubilacions que s’apliquin en la reducció de personal. De fet, d’una plantilla total de 4.926 treballadors, uns 550 hauran d’abandonar les entitats a través de processos no traumàtics. El nombre d’oficines, que ara arriba a 973, minvarà en unes 200.
Identitat pròpia
Un dels punts més controvertits de la fusió ha estat buscar una fórmula per mantenir la personalitat pròpia de cada caixa en el seu territori natural. L’opció triada ha estat la creació d’uns serveis centrals unificats però sense fer desaparèixer els de cadascuna de les entitats. A més a més, es crearan comissions pròpies i separades per “salvaguardar l’arrelament en cadascun dels territoris d’origen i la gestió de l’obra social”.
També s’ha acordat mantenir la marca de les quatre caixes implicades en la seva zona d’influència, mentre que en les àrees d’expansió actuaran amb una altra marca comercial unificada, encara per definir, que serà complementària.
Després del consell d’administració d’ahir, el director general de Caixa Girona, Jordi Blanch, va assegurar que “en aquesta decisió ha estat determinant la voluntat de defensar i assegurar de cara al futur i de la millor manera possible la contribució de l’entitat en benefici de les seves comarques”. A més, va indicar que formar part d’una caixa més gran i sòlida “garanteix continuar fent la nostra tasca en millors condicions i sense perdre identitat”.
Aquesta és la primera operació dintre del mapa català, però n’hi ha una altra que està a punt de néixer. Es tracta de la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que se situaria com a la segona entitat d’estalvis del país. Mentrestant, Caixa Penedès continua buscant un soci a fora de Catalunya, amb especial interès a Aragó i Navarra, i Caixa Laietana manifesta reiteradament el seu desig de continuar en solitari davant del que considera bona situació del seu balanç.
Una altra entitat que està temptejant el terreny és Caja Madrid, i així ho va deixar clar ahir durant la celebració del seu consell d’administració. La caixa presidida per Miguel Blesa no descarta tirar endavant un procés de fusió amb una altra entitat per continuar amb la seva expansió, però no hi ha tancat cap projecte en aquest sentit, segons fonts oficials. L’entitat ha aparegut en diverses travesses per participar en la reordenació del mapa financer, sense que fins ara hagi transcendit cap apropament.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.