Jugar-te la feina en 50 segons

Una mitjana de 50 segons. Aquest és el temps que dedica un consultor a llegir un currículum i decidir si la persona que l'escriu li interessa o no a la seva empresa.

La dada podria ser irrellevant si no fos perquè, primer, en aquests moments un total de 488.247 treballadors estan sense feina a Catalunya. Al juny, la taxa de desocupats s'ha reduït en un 3,3%, però el seu ritme de creixement s'havia situat en 608 aturats al dia al mes de març.

I, en segon lloc, perquè els experts consultats són contundents: No sabem buscar feina. Bàsicament, perquè, com diu Dolors Poblet, directora de Manpower Professional, fins ara els treballadors "estaven acostumats que els vinguessin a buscar".

Ara, “buscar feina –detalla Poblet– és molt més complicat perquè hi ha més competència, més gent sense feina, i perquè les empreses contracten molt menys”. I davant aquest nou panorama, “cal tenir els objectius molt clars”.

De fet, José Ramón Pin, professor de l'escola de negocis IESE, assegura que en l'últim any hi ha hagut un canvi de tendència. “Fa un any eren els candidats els que imposaven les seves condicions laborals. Ara, el centre de poder el té l'empresari”, diu.

Per tant, en aquest nou context, els experts consultats coincideixen que el treballador “ha d'acomodar-se psicològicament a reduir el seu sou o les seves condicions” i ha d'intentar diferenciar-se de la resta amb una recerca de valor afegit.

Imma Soto treballa a l'Aula de Recerca Intensiva de Feina (ARIF) que el govern ha obert al barri del Raval de Barcelona per ajudar als aturats a saber buscar feina. I una de les primeres coses que ensenyen és a fer “autocandidatures”.

Segons Soto, només el 20% de les ofertes laborals que hi ha a Europa veuen la llum pública. “El 80% restant es cobreix ja sigui per contactes o per candidatures pròpies”, argumenta Soto.

Més encara. Hi ha estudis que indiquen que entre un 50% i un 75% de les persones en el mercat laboral van trobar la seva darrera feina a través de contactes.

Per tant, segons Soto, “t'has d'avançar: pots fer una llista amb antics proveïdors, clients o coneguts als quals adreçar-te”. Tot plegat adaptant els objectius laborals al currículum i les entrevistes que es facin. “Si un pretén abastar-ho tot, acabarà cremat. S'ha de ser acurat”.

“La gent que es queda a l'atur imprimeix el seu curriculum, s'apunta a Infojobs i espera. Si vols treballar, has de ser proactiu. S'ha de perdre la por a trucar”, detalla Soto.

En aquest sentit, la directora de Manpower Professional explica que, en general, la gent jove té molta facilitat per buscar demandes a través d'internet i fer les primeres sol·licituds. “Però, a partir d'aquí, van més perduts”, diu.

Xarxes socials, també
A l'aula de recerca de feina on treballa del govern també treballen com accedir al networking o xarxes socials professionals com LinkedIn, Xing o Vimeo, com una manera indirecta de trobar feina.

Per registrar-se en aquestes xarxes, els usuaris han d'omplir el seu perfil amb dades professionals i personals de manera opcional, i donar informació sobre les seves especialitzacions a la feina, la seva formació o les empreses on han treballat.

Els camps busco i ofereixo encaminaran el contacte inicial amb d'altres usuaris, tot i que per establir un contacte és necessari que la petició estigui confirmada pel destinatari. Només en aquest cas el sistema guarda i mostra una connexió bidireccional.

Un butlletí setmanal informa opcionalment a l'usuari sobre esdeveniments abonats, usuaris nous i estadístiques personals, com per exemple, quantes vegades altres persones han visitat el teu perfil.

De fet, en aquestes xarxes professionals no hi ha ofertes, es tracta de deixar-se veure, i que la gent que es dedica a fer selecció et trobi. I fins i tot han començat a aflorar webs que elaboren i exposen currículums online. Una opció que, segons la directora regional de selecció de personal d'Adecco a Catalunya, Meritxell Aiguadé, cada cop té més èxit.

Per tot això, Soto recomana aquest canal més per a ocupacions relacionades amb les enginyeries, la informàtica o la creativitat. I aconsella fer servir els videoblogs o currículums audiovisuals més creatius només si s'adiu amb l'objectiu professional.

L'èxit de l'empatia
El professor de màrqueting d'Esade, Gerard Costa, introdueix, però, nous conceptes. Al seu entendre, les claus de l'èxit a l'hora de buscar feina es resumeixen en dues: saber a qui envies el teu currículum i aconseguir generar empatia amb aquesta persona.

Per això, Costa recomana fer un procés continu de recerca de feina “i no només quan et quedes a l'atur”. En aquest sentit proposa analitzar periòdicament el mercat i buscar persones que et coneguin i que et puguin dir laboralment què pots millorar, així com definir els tipus i les posicions a les quals et vols dirigir.

“Has de construir la teva marca, allò que et diferencia i que pot ser útil per a l'altre”, sentencia Costa.

Per construir aquesta marca, el professor de màrqueting d'Esade recomana, en primer lloc, fer una versió curta i una de llarga del currículum, perquè “quatre pàgines de currículum d'entrada no se les llegeix ningú”. Segon, oferir xifres i dades de la teva vida professional. Tercer, diferenciar-se de la resta, ja sigui en el contingut o en el format. I, quart, saber que l'hi estàs enviant a la persona adequada.

Al seu entendre, per aconseguir feina “s'ha de trencar amb la inèrcia d'enviar un currículum a cegues i s'ha d'esbrinar quina és la variable de tall, allò per sota del qual no acceptaran ningú, el gran filtre. Per exemple, un nivell d'anglès determinat. S'ha d'esbrinar i, si ho tenim, destacar-ho”.

Segons Costa, aquesta serà l'única decisió racional que prendrà l'empresari. A partir d'aquí tot quedarà en l'àmbit de les emocions. “La persona que tria sap el que no vol. S'ha de saber què es valora en aquella empresa i potenciar-ho per empatitzar, per això parlem de marques”, diu el professor.

Ser bona persona és rendible
En una línia similar, el professor de l'IESE José Ramón Pin explica: “A diferència d'altres llocs, aquí el treball s'aconsegueix més per relacions que per vies com internet, anuncis o ofertes; per això, si coneixes algú que té problemes l'has de recolzar tant com puguis perquè ser bona persona és molt rendible, ja que s'enrecordarà de tu quan li vagi bé”.

Pin assegura que en aquests moments de crisi el que més valoren les empreses de possibles nous treballadors és “el que en física s'anomena resiliència i que fa referència a la capacitat d'absorbir forces contràries i recuperar la seva forma, és a dir, la capacitat de suportar situacions adverses i recuperar l'entusiasme”.

Per a la directora regional de selecció de personal d'Adecco a Catalunya, Meritxell Aiguadé, en canvi, les característiques més buscades per les companyiess són la predisposició del candidat, la formació i l'estabilitat en l'experiència.

No obstant, Aiguadé assegura que la gent “està caient en la desesperació”. “Hi ha gent que s'apunta a les ofertes compulsivament, sense llegir-les i sense pensar si s'adequa al seu perfil. Després no ho aconsegueixen i es frustren”.

Així és que, com coincideixen tots, en els temps que corren un professional no pot permetre's el luxe de passar desapercebut i ha de concentrar tots els seus esforços a destacar per sobre dels altres. Altra cosa és descobrir, en cada cas, quina és la millor manera de fer-se notar en 50 segons.