Economia
Salgado descarta que el rescat de Grècia arrossegui Espanya
La vicepresidenta econòmica recomana no allargar més enllà de l’any que ve els plans d’estímul per reduir el dèficit públic
L’agenda econòmica internacional ha convertit el dossier grec en una de les màximes prioritats davant dels temors que la crisi hel·lena faci trontollar la incipient recuperació mundial. Així ho van evidenciar els ministres d’economia i governadors dels bancs centrals del G-20 i els seus homòlegs d’arreu del món que divendres a Washington van donar el tret de sortida a l’assemblea de primavera del Banc Mundial (BM) i del Fons Monetari Internacional (FMI).
Després que Grècia demanés l’activació del pla de rescat per fer front al seu forat deficitari, la vicepresidenta d’Economia de l’executiu espanyol, Elena Salgado, va voler marcar diferències amb el cas hel·lè. Espanya, va dir, es troba en una situació “molt millor” que no pas el seu col·lega europeu. La titular d’Economia reforçava així la tesi que defensa darrerament davant del creixent nerviosisme dels mercats que ha provocat un augment dels interessos que paga el deute espanyol. Mentre en el cas grec aquest indicador s’ha disparat, va assegurar Salgado, a Espanya només ha pujat unes dècimes. Una posició que va avalar el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet: “Evidentment que Espanya no és Grècia”.
Salgado va emfatitzar que els països europeus s’haurien d’estrènyer el cinturó i retirar els programes d’estímul fiscal de cara a l’any vinent per evitar que el deute públic els arrossegui a la fallida com ha succeït amb l’economia grega. “Els últims esdeveniments han demostrat la necessitat d’enfortir i complementar el marc existent per garantir una situació fiscal sostenible a la zona euro”, va sentenciar.
Salgado no feia res més que recollir el comunicat fet públic uns minuts abans per l’FMI en què destacava la necessitat de prendre mesures per contenir els dèficits dels països per “garantir unes finances públiques sostenibles”, alhora que es comprometia a “afrontar els riscos del deute sobirà”.
Salvament urgent
Els esforços per treure Grècia del marasme financer han de fer front ara a un altre obstacle: la urgència en l’aplicació de les mesures de salvament, tenint en compte que el país ha d’abonar 8.500 milions d’euros corresponents al venciment del seu deute el proper 19 de maig. En aquest sentit, la Comissió Europea va assegurar que s’actuarà amb la màxima celeritat, igual que l’FMI.
Malgrat això, Alemanya continua mostrant la seva incomoditat davant el pla de rescat, ja que el país germànic ha d’aportar 8.376 milions d’’euros, el 28% del total dels països de la zona euro. Ahir mateix Hans-Peter Friederich, un alt responsable del partit de la cancellera Merkel, va dir que Grècia s’hauria de “plantejar seriosament abandonar la zona euro”.
Després que Grècia demanés l’activació del pla de rescat per fer front al seu forat deficitari, la vicepresidenta d’Economia de l’executiu espanyol, Elena Salgado, va voler marcar diferències amb el cas hel·lè. Espanya, va dir, es troba en una situació “molt millor” que no pas el seu col·lega europeu. La titular d’Economia reforçava així la tesi que defensa darrerament davant del creixent nerviosisme dels mercats que ha provocat un augment dels interessos que paga el deute espanyol. Mentre en el cas grec aquest indicador s’ha disparat, va assegurar Salgado, a Espanya només ha pujat unes dècimes. Una posició que va avalar el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet: “Evidentment que Espanya no és Grècia”.
Salgado va emfatitzar que els països europeus s’haurien d’estrènyer el cinturó i retirar els programes d’estímul fiscal de cara a l’any vinent per evitar que el deute públic els arrossegui a la fallida com ha succeït amb l’economia grega. “Els últims esdeveniments han demostrat la necessitat d’enfortir i complementar el marc existent per garantir una situació fiscal sostenible a la zona euro”, va sentenciar.
Salgado no feia res més que recollir el comunicat fet públic uns minuts abans per l’FMI en què destacava la necessitat de prendre mesures per contenir els dèficits dels països per “garantir unes finances públiques sostenibles”, alhora que es comprometia a “afrontar els riscos del deute sobirà”.
Salvament urgent
Els esforços per treure Grècia del marasme financer han de fer front ara a un altre obstacle: la urgència en l’aplicació de les mesures de salvament, tenint en compte que el país ha d’abonar 8.500 milions d’euros corresponents al venciment del seu deute el proper 19 de maig. En aquest sentit, la Comissió Europea va assegurar que s’actuarà amb la màxima celeritat, igual que l’FMI.
Malgrat això, Alemanya continua mostrant la seva incomoditat davant el pla de rescat, ja que el país germànic ha d’aportar 8.376 milions d’’euros, el 28% del total dels països de la zona euro. Ahir mateix Hans-Peter Friederich, un alt responsable del partit de la cancellera Merkel, va dir que Grècia s’hauria de “plantejar seriosament abandonar la zona euro”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.