Zapatero afegeix una reforma de les caixes a la llei sostenible

Després que la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, tracés divendres les línies mestres de la llei d’economia sostenible, era un secret del domini públic que José Luis Rodríguez Zapatero es reservaria un as ocult per a la compareixença al Congrés. Però ningú, i menys el sector, sospitava que l’as seria una reforma de la llei de caixes d’estalvis (Lorca) el 2010. El president espanyol va sorprendre ahir anunciant “canvis regulatoris” als òrgans rectors de les caixes per “reforçar-ne el funcionament”.

Amb l’afegit d’última hora, Zapatero acudia al Congrés a petició pròpia per aconseguir avals a la llei d’economia sostenible, un lot de mesures pensant en 2020 que busca enterrar el totxo i abraçar la innovació per revifar l’ocupació. La reforma de la Lorca era una demanda del PP, que va fracassar en l’intent de lligar-la al decret del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), però també de la patronal de les caixes (CECA) per eradicar precisament episodis com el pols intern al PP amb Caja Madrid com a teatre d’operacions. Des de CiU, ERC i ICV advoquen per no tocar ni una coma.

En més de quatre hores de debat l’única concreció de Zapatero va ser que els canvis arribaran “amb el necessari consens” i “no per demonitzar polítics” . “Un dels principals estafadors financers, Madoff, no era senador de Kentucky”, va dir. Zapatero vol firmar la reforma l’estiu del 2010.

La CECA vol limitar al 25% la presència pública als òrgans per blindar les caixes com a “entitats privades plenament independents”. El mapa autonòmic és dispar, amb comunitats on la presència pública és del 50% –Andalusia i País Valencià– o com Catalunya, on la mitjana és el 25%.

Minireforma laboral
Més enllà del croquis de la llei sostenible, Zapatero va posar deures al diàleg social per al primer trimestre del 2010 per espolsar-se l’etiqueta d’“espectador” entre patronal i sindicats que li penjava el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre. Continua oposant-se a un nou contracte amb un acomiadament més barat que l’actual (33 o 45 dies), però s’obre a reformar la negociació col·lectiva, primar la reducció de jornada per evitar els acomiadaments i reduir la temporalitat.

Zapatero va deixar el Congrés sense convèncer cap grup perquè avali el seu patró sostenible. Si Rajoy li va etzibar que és un “rètol lluminós en un solar buit”, Sánchez Llibre (CiU) hi veu un “espot publicitari”, Joan Ridao (ERC) un exercici “intel·lectualment insostenible” i Joan Herrera (ICV) troba a faltar la fiscalitat mediambiental.