El govern espanyol tapa les dades de l'EPA anunciant que l'atur ha baixat a l'abril

Primer de Maig amb els sindicats en alerta màxima per l'increment sostingut de l'atur i l'endemà de la confirmació d'una dada temuda, l'enquesta de població activa (EPA) que indica que l'atur a l'Estat espanyola ha travessat la barrera del 20%, un 18% a Catalunya.

Amb aquest panorama, i hores després de manifestacions molt reivindicatives i crítiques amb l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, fonts del govern espanyol han filtrat a l'agència Efe una primera dada que representa un brot verd: l'atur en el conjunt de l'Estat ha baixat d'unes 24.000 persones aquest mes d'abril, per primera vegada des del juliol de 2009.

Es tracta de les xifres dels aturats que es registren als serveis públics d'ocupació, que sempre són menys dels detectats per l'EPA. I és només un número sense més detalls i sense concrecions geogràfiques, ja que les dades completes es coneixeran dimarts. Però ha estat el baló d'oxigen que s'ha buscat el govern espanyol per sortir del pas. Tot i així, continua havent-hi més de quatre milions d'aturats a l'Estat.

De fet, el primer pas l'havia fet el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que aquest matí, des de Llerena (Badajoz), ha  reconegut que les dades de l'EPA són "negatives" però ha assegurat que l'abril serà "un mes bo des del punt de vista de la creació d'ocupació", ja que hi ha un increment d'afiliats a la Seguretat Social.

En el mateix sentit, ha restat importància a l'EPA perquè "reflecteix el comportament de l'atur en mesos anteriors" i la tendència ja estaria canviant. Per això ha insistit que cal esperar la dada de l'atur registrat de l'abril, que es coneixerà dimarts i que, segons el ministre, mostrarà una millora en el mercat laboral. I unes hores després una primera versió d'aquesta dada ha aparegut en una nota de l'agència Efe.

Encarat a la banca
El ministre també ha aprofitat la visita a Llerena per encarar-se amb la banca. Agafant-se a la notícia publicada pel diari El País, que explica que el conseller delegat de Banco Santander, Alfredo Sáenz, cobrarà una pensió de 85,7 milions d'euros quan deixi el càrrec, el ministre ha advertit als banquers que no li donin "consells" sobre el que cal fer amb les prestacions de jubilació públiques.

Per Corbacho, és  "escandalosa" la pensió, privada, fixada pel banc presidit per Emilio Botín per a Sáenz. De fet, el mateix Botín té previst cobrar 24,64 milions quan es retiri. Tots dos han superat l'edat de jubilació i, l'any passat, van "exercitar l'opció de rebre les seves respectives pensions en forma de capital el dia de la jubilació efectiva", segons consta en l'informe anual de l'entitat financera sobre 2009.

La notícia ha proporcionat combustible a Corbacho. Tot i admetre que "una empresa privada té dret a fixar la quantitat que trobi bé" per a les pensions dels seus directius, els ha advertit: "Només els demano un favor, que no em donin consells des d'una entitat financera que pacta aquestes pensions milionàries, que no ens diguin que als pensionistes que guanyen 600 euros els hem de congelar les pensions", ha dit, des de Llerena (Badajoz), en una visita a aquesta població extremenya.

"Que em facin informes i que no em facin recomanacions dient que en les pensions cal fer grans reformes perquè si no no s'aguanten, i mentre van pactant pensions que em semblen senzillament escandaloses", ha afegit.

Corbacho ha puntualitzat que no criticava Sáenz, sinó que li "molesta" l'afer, ja que "són aquestes entitats financeres els que sempre ens estan donant consells". "A veure si s'apliquen la seva recepta d'una vegada", ha conclòs amb to indignat.

Fa dos mesos, Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) –una fundació propera a la banca al patronat de la qual hi ha representants de Banco Santander, entre d'altres entitats–, va emetre un dels informes del grup anomenat dels 100 Economistes. El text donava suport a les dues propostes del govern espanyol, del qual forma part Corbacho, per reformar les pensions: retardar la jubilació fins als 67 anys i canviar la base de càlcul, que hauria de deixar de ser els últims 15 anys per passar a ser els darrers 25, de manera que la quantitat final a percebre disminuiria.