La fallida de Lehman Brothers desencadena la pitjor jornada borsària des de l'11-S

La fallida de Lehman Brothers, el quart banc d'inversió més gran dels Estats Units ha provocat la pitjor jornada borsària als mercats financers des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.

El Dow Jones d'Industrials ha baixat el 4,42%, el descens més gran des del registrat el 17 de setembre de 2001, en la sessió de reobertura de l'activitat després dels atemptats de l'11-S contra les Torres Bessones de Nova York, que es trobaven en ple districte financer de Manhattan i molt a prop de la Borsa de Nova York.

Prèviament, Àsia s'havia despertat en festiu en molts països, però també amb descensos borsaris en la resta, i l'ha seguit Europa i les seves caigudes del 4,5% a Madrid, del 2,74% a Franckfurt, del 3,66% a Milà, del 3,83% a Zuric i del 3,75% a París.

El detonant ha estat l'anunci per part de Lehman Brothers de què s'acolliria a la legislació nord-americana de protecció per fallida, perquè no ha trobat ningú disposat a comprar o invertir en el banc d'inversió.

La crisi creditícia que afecta des de fa més d'un any els mercats financers han perjudicat el banc d'inversió que, com la majoria dels seus competidors, havia invertit en excés en complexos i instruments financers no regulats, que tenen tan deutes hipotecaris com colaterals. La superabundància d'aquest tipus de deutes en el moment de l'esclat de la bombolla immobiliària als Estats Units, entre d'altres països, va provocar que ningú es fiés d'aquests pagarés, fet que va anul·lar-ne el seu valor i va forçar que les empreses de serveis financers ajustessin els seus llibres de comptabilitat per incloure-hi aquesta pèrdua de valor. Les amortitzacions van ser en molts casos multimilionàries i, juntament amb altres problemes financers, van acabar desencadenant el col·lapse de les grans signatures del sector.

La més recent ha estat el de Lehman Brothers, cotització de la qual dilluns feia els seus últims estralls, al canviar-se entre 15 i 34 centaus de dòlar davant els 59,5 dòlars que valien fa un any.

Encara que aquest ha estat el desencadenant de les caigudes, les borses acumulen moltes jornades de peculiar volatilitat degut al nerviosisme dels inversors davant els efectes de la crisi creditícia, l'esclat de la bombolla immobiliària, els alts preus dels carburants i aliments i al ralentí generalitzat de l'economia.

A més, els inversors s'han llevat amb la notícia de la venda de Merrill Lynch a Bank of America per uns 50.000 milions de dòlars, amb l'ànim de blindar el banc d'inversió davant una possible fallida com la de Lehman.

Un altre motiu de preocupació és AIG, la que ha estat l'asseguradora més gran del món i que es troba també atrapada amb avals a bonus hipotecaris amb un alt índex de morositat, fins al punt de què ha demanat 40.000 milions de dòlars a la Reserva Federal.

Els títols d'AIG han estat els que més han descendit al Dow Jones, ja que han baixat un 60,79% per tancar a 4,76 dòlars, al mateix temps que els de Bank of Amèrica han perdut un 21,31% i han acabat a 26,55 dòlars.

Els analistes consideren que Bank of America ha pagat massa per Merrill Lynch, doncs el preu de compra suposa una prima del 70% respecte al valor del tancament del divendres.

De poc han servit els missatges de calma que han llançat des de Washington el president d'Estats Units, George W. Bush, i el secretari del Tresor, Henry Paulson, ja que les pèrdues entre les empreses financeres han estat molt importants.