Bancs i caixes reneguen del totxo

Cobrar a qualsevol preu. Aquesta és la consigna a les entitats financeres catalanes. Gairebé tot és permès per tal que els clients de l'entitat segueixin pagant les seves hipoteques. Precisament per això, des de l'estiu passat han creat o reforçat els equips que tracten, assessoren i s'anticipen a la morositat, gairebé sempre provocada pels estralls que la crisi està generant en les famílies catalanes.

Aquests equips de seguiment del risc són els que expliquen que l'important augment de la morositat no tingui encara la seva traducció literal en les execucions hipotècaries (popularment conegudes com a embargaments), que, de fet, el banc podria demanar al primer retard en els pagaments. Però el cert és que només es porten a terme aquelles execucions que són inevitables.

Malgrat tot, les dades revelen la magnitud del problema. La morositat dels crèdits concedits per bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit a particulars i empreses ha pujat al gener fins al 4,12% de mitjana en el conjunt de l'Estat, un nivell que no es veia des del 1997. A finals del 2007, aquesta xifra no arribava a l'1%. En el cas de les caixes catalanes, moltes d'elles han més que duplicat la seva taxa de morositat.

Pel que fa als embargaments, a Catalunya, en tot el 2008 n'hi va haver 11.240, gairebé el triple dels 4.538 del 2007. De fet, l'any passat hi va haver tantes execucions hipotecàries com el 2005, el 2006 i el 2007 junts.

Totes les entitats consultades asseguren que, "en el seu cas", l'augment de les execucions s'ha notat però que encara és un increment lleu. I dit això, expliquen que estan preparats per fer front a una situació on el concepte clau és "anticipar-se al problema".

Aquesta anticipació passa per oferir en gran part dels casos allargar el termini de la hipoteca, establir períodes de carència, durant els quals el client només paga interessos, i renovar les condicions del préstec amb un canvi de tipus d'interès.

Quan l'execució és inevitable, els pocs que fins ara no tenien web immobiliària l'han creada per intentar col·locar en el mercat els seus immobles, ja sigui a preu de mercat o rebaixat, segons els casos.

La filosofia, com expressa un dels directius consultats, és clara: "A part d'ajudar els clients, ens ajudem a nosaltres mateixos. És un problema gros i entre tots hem de tirar endavant".

Així, Caixa Catalunya ha reorganitzat el seu organigrama per crear un equip de 80 especialistes responsables de morositat, cadascun dels quals dóna suport a unes 12 oficines.

En l'últim any, la morositat de la segona caixa catalana ha passat de l'1,07% al 5,28%. En els últims nou mesos 13.000 famílies han fet ús de les solucions que ofereix l'entitat per adaptar les quotes hipotecàries a la capacitat de pagament. El grup té 3,3 milions de clients.

Fins ara la solució més utilitzada (en un 33% dels casos) ha estat el refinançament del préstec, seguida per la novació (perllongar el termini o canvi del sistema de quotes d'amortització).

No obstant, des del setembre passat, l'entitat que presideix Narcís Serra ofereix un programa de quota reduïda, segons la qual els clients es poden acollir a una carència de 5 anys, on només es paguen interessos, i que s'allarguen després a la vida del préstec, i la renegociació de les condicions, que passen per canviar el tipus d'interès de variable a fix. Un 29% dels clients amb dificultats ja s'han adherit a aquesta modalitat.

A més, Caixa Catalunya és una de les poques entitats que ofereixen la possibilitat que el propietari els vengui el pis per llogar-li després en condicions de mercat, i per al client això pot suposar un estalvi d'entre el 40% i el 60% mensual. "És una operació en què perdem diners perquè els preus dels pisos estan baixant, però aconseguim que el deute quedi cancel·lat", detalla un portaveu de l'entitat.

El director del departament d'inversions creditícies de Caixa Manlleu, Robert Balmes, explica que, en el seu cas, quan el client retorna el segon rebut hipotecari es posen en contacte amb ell per veure les dificultats que té, quines són les seves circumstàncies i quines ganes de pagar té. Feta aquest anàlisi, ofereixen, com pràcticament totes les entitats financeres, des de les carències o ampliacions de terminis fins a productes específics per als problemes conjunturals.

Les conseqüències de l'atur
Segons Balmes, les persones que en aquests moments deixen de pagar el seu préstec hipotecari són, bàsicament, les persones a qui els ha pujat molt la quota mensual per l'augment dels tipus d'interès o les que s'han quedat a l'atur.

Per això, han posat en el mercat l'aturada d'hipoteca, un producte dirigit únicament a les persones que s'hagin quedat a l'atur i per a les quals l'entitat ofereix aturar durant un any el pagament del préstec, aturada prorrogable dos anys més. Per a l'augment de tipus, Caixa Manlleu revisa les condicions hipotecàries per tal de renegociar i reduir-ne el diferencial.

La morositat a Caixa Manlleu ha passat de l'1,8% al 3,8% en l'últim any, però els casos d'execucions hipotecàries són pocs, i sobretot "per casos de migració". En aquest sentit, el responsable d'inversions credíticies de l'entitat detalla que s'han començat a donar casos d'immigrants que, donada la situació laboral, se'n tornen al seu país i deixen aquí el seu pis buit i la hipoteca per pagar.

A Caixa Terrassa, des de l'estiu passat s'han incrementat els processos d'execucions, però ja des de la primavera l'entitat va reforçar l'assessorament en aquest terreny de forma preventiva. La morositat ha passat del 0,65% al 3% en un any, però el director de planificació comercial de Caixa Terrassa, Pere Catalan, recorda que durant la crisi immobiliària dels anys 90 es va situar per sobre del 9%.

Precisament, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) ha anunciat recentment que preveuen arribar a una taxa de no pagament de les hipoteques del 9%.

Catalan assegura que malgrat la morositat les execucions hipotecàries "són mínimes" perquè des del primer moment que detecten una demora es posen en contacte amb el client per veure si és "un problema puntual o estructural". I és que, segons ha dit, fins al gener l'entitat havia notat que les famílies patien per pagar per l'augment dels tipus d'interès, però "des de començaments d'any, els problemes vénen per les dificultats en el mercat laboral".

A Terrassa ofereixen la possibilitat d'estar tres anys pagant només interessos i allargar cinc anys més la vida del préstec, "i això pot acabar generant impacte de reducció de quota de fins al 50%".

Catalan afirma que l'objectiu és no esperar que la situació es deteriori massa, i per això les finques executades estan encara en la via judicial. "Una execució és molt costosa per a l'entitat, perquè a més de la despesa generada per advocats i procuradors, passem de tenir un actiu que genera ingressos a un altre que no en genera i que són recursos immobilitzats", diu Catalan.

En aquest sentit, el director de banca retail de Banc Sabadell, Ramon Gras, ho explica ben clar: "El nostre negoci és deixar i prendre diners, no és tenir immobles. Les entitats financeres volem que els clients segueixin pagant, encara que sigui menys".

Les solucions del Sabadell passen bàsicament per la carència, l'allargament de la vida de la hipoteca (fins a un total de 40 anys) o la combinació d'aquestes dues possibilitats. Amb tot això, el client pot arribar a estalviar-se fins a un 30% de la quota mensual del seu préstec.

Gras indica que el gruix de persones amb dificultats es concentra "en els matrimonis d'entre 30 i 40 anys amb problemes en el mercat laboral i persones d'arreu d'Europa, també en crisi, que van comprar una segona residència, sobretot a les zones de costa".

Lluís Arrufat, responsable de la gestió de recuperacions de Caixa Girona, detalla que l'allargament de terminis i el reforç de garanties són les dues eines més utilitzades per l'entitat gironina per evitar executar un pis. Tot i que, donat el cas, i si s'han adjudicat la seva propietat, el posen a la venda a la seva web immobiliària a preus de mercat.

El subdirector i director de l'àrea comercial de Caixa Manresa, David Griera, assegura que el de la seva entitat és un cas una mica a part perquè no han tingut com a objectiu captar hipoteques sinó captar clients. "En algun moment vam renunciar al creixement i ara això ho estem capitalitzant. Estem vivint d'una bona anàlisi en els últims anys", diu Griera.