Agrupació Mutua estudiava acusar Conejos de “falsedat i estafa”

La resolució del ministeri d’Economia que va motivar la intervenció d’Agrupació Mútua revela que el consell d’administració cessat tenia un informe penal que establia “la possibilitat que existeixin presumptes delictes d’administració fraudulenta, falsedat comptable i estafa” per part de l’anterior direcció de la mútua. Jordi Conejos en va ser conseller delegat entre el juliol del 2003 i el juliol del 2008, substituint Josep Lluís Torra, cessat per l’aleshores president de l’entitat, Josep Lluís Vilaseca.

Tal com va informar l’AVUI, aquest dilluns el consell d’administració que encapçalava Josep González havia de debatre si basant-se en l’informe jurídic s’iniciaven accions contra Conejos. La intervenció, però, va estroncar aquesta possibilitat i ara seran els nous administradors, Jacint Boixasa i Sergio Gago, els que hauran de decidir si emprenen mesures contra l’anterior executiu per la gestió al capdavant de la mútua i per les inversions que va impulsar Amci Habitat, participada en un 70% per l’entitat.

Va ser Fèlix Millet, president de la mútua fins al juliol, quan va dimitir per l’afer del Palau, el que després de forçar la marxa de Conejos, director general d’Indústria durant el govern de CiU, va encarregar a KPMG Forensic una auditoria sobre les inversions impulsades per l’exconseller delegat a Amci Habitat. Segons explica la resolució del ministeri, a la qual ha pogut accedir l’AVUI, la consultora va concloure que bona part dels diners aportats per la mútua a la immobiliària van “acabar finançant operacions i activitats poc transparents”. En aquest sentit, el consell d’administració va fixar la seva atenció sobre les inversions d’Amci Habitat a Bulgària, Reggio de Calàbria i Múrcia. A 31 de desembre del 2008 constava que la mútua havia prestat a Amci Habitat 40 milions d’euros i que devia, per les activitats immobiliàries, 147 milions d’euros a entitats financeres.

Fonts de la mútua asseguren que “el consell d’administració desconeixia les actuacions de Conejos fins que Isabel Cabanyes, mà dreta d’aquest i secretària del consell, va decidir explicar les inversions que havia impulsat l’exconseller delegat a la mútua”. “Les informacions de Cabanyes van precipitar l’abandó de Conejos i van motivar l’encàrrec a KPMG de l’auditoria forense”, asseguren des de l’entitat.

Els informes
Amb les conclusions de KPMG a les mans, Millet va encarregar a un despatx d’advocats un informe juríric per avaluar si Conejos havia comès algun delicte. Tal com ha informat l’AVUI, aquest primer informe va dictaminar que Conejos no era susceptible de ser acusat, per la qual cosa Millet va encarregar a un altre bufet penalista una nova anàlisi de les actuacions de l’exconseller delegat. Millet, cessat al juliol, no va arribar a conèixer les conclusions, que van lliurar-se a la mútua al setembre. Unes conclusions a les quals es refereix la resolució del ministeri quan explica que el consell tenia un informe que estableix “la possibilitat que existeixin presumptes delictes”. Ara Boixasa i Gago derivaran tota la informació a una “autoritat penal”, per tenir una tercera opinió jurídica i decidir si s’emprenen accions contra Conejos.

Un dels assumptes delicats en les inversions d’Amci Habitat és dilucidar qui n’era resposable. Així, mentre el consell d’administració cessat assegura que “Conejos feia les inversions pel seu compte”, fonts properes a l’exconseller delegat asseguren que la junta va aprovar totes les operacions. L’acta d’inspecció del ministeri, prèvia a la resolució d’intervenció, considera que totes les inversions es feien amb l’aprovació de la direcció de la mútua, presidida per Fèlix Millet. Per contra, el consell d’administració cessat assegura, i així ho va fer constar en les al·legacions, que Conejos actuava per lliure. I, de fet, diuen en privat que només van ser conscients del que havia fet Conejos quan la secretària del consell els va informar. Amb tot, la resolució de la intervenció subscriu les tesis de Conejos i considera que el consell de la mútua donava llum verda a les inversions.

En la resolució es detallen també totes les xifres que han motivat la intervenció. Així, s’indica que a 31 de desembre del 2008 la mútua tenia 101 milions en pèrdues, motivats per les activitats immobiliàries. Des de l’entitat es defensa el valor d’Amci Habitat; el ministeri és taxatiu: val zero.