Prova de foc per a l’euro

La crisi financera continua cremant etapes. Si a partir del 2008 nombrosos bancs de tot el món van haver de ser rescats –alguns no van córrer aquesta sort i van fer fallida, com Lehman Brothers– davant la impossibilitat de fer front als seus compromisos, ara els ha tocat el torn als Estats. “Els bons grecs cotitzen a un nivell de fallida”, deia ahir Josep Monsó, analista de l’agència de valors GVC-Gaesco.

Amb un dèficit públic del 13,6 per cent, un deute sobre el PIB del 115 per cent i unes perspectives futures negatives, Grècia s’ha convertit en el primer Estat que necessita l’ajuda internacional per atendre imminents compromisos amb creditors. El país hel·lè té un venciment de 8.500 milions d’euros el 19 de maig que ve i cap inversor privat està disposat a deixar-los-hi. A mig i llarg termini les necessitats són més elevades.

“Si Grècia suspèn pagaments la credibilitat de la zona euro quedaria molt perjudicada i podria provocar una reacció en cadena que arrossegués altres Estats amb forts endeutaments, com Portugal o Espanya”, explica Josep Comajuncosa, professor del departament de finances de l’escola de negocis Esade. “Els diferents governs de la UE –afegeix Comajuncosa– saben perfectament que han de posar els diners per rescatar Grècia, malgrat les reticències mostrades en les últimes hores per part de França i Alemanya”.

Aquest raonament, però, no semblaven entendre’l ahir els mercats financers. El bo grec a deu anys va tancar a una rendibilitat anual del 9,4 per cent. Per a venciments de menys de dos anys van arribar a marcar-se rendibilitats per sobre del 13 per cent, una taxa pròpia d’un bo porqueria proper a la fallida. “Els mercats consideren que els 45.000 milions d’euros compromesos per al rescat de Grècia seran insuficients perquè amb aquesta quantia s’atenen les necessitats d’aquesta any, però no les del 2011”, assegura Monsó.

Dubtes sobre Portugal
En aquest context, Portugal va veure ahir com la rendibilitat que demanaven els inversors pel seu deute es disparava d’acord amb els dubtes que generen l’estat dels seus comptes públics. El bo de Portugal a deu anys va marcar al tancament de la jornada una rendibilitat del 5,3%. Espanya i Itàlia, per contra, van veure com el cost del seu deute es mantenia malgrat que els dos països, igual que Irlanda, es troben en el punt de mira dels especuladors financers. “L’estat de Grècia no és comparable a cap altre economia de la zona euro”, apunta Comajuncosa.

Tot això en un dia en què Alemanya i França, que han d’aportar la meitat dels 30.000 milions d’euros que oferirà la UE a Grècia, exigien al país dirigit per Iorgos Papaconstantinou un dur pla d’ajust per tirar endavant el rescat. “Evidentment que les exigències seran grans però Alemanya i França saben que si el deteriorament que pateix la zona euro és molt gran pot acabar perjudicant els seus interessos”, comenta el professor d’Esade.

La fallida de Grècia comportaria la més que probable sortida del país de l’euro, a més d’arrossegar altres països amb problemes. Aquest deteriorament general de l’economia europea afectaria negativament el creixement de França i Alemanya, que alhora es veurien obligats a desemborsar més diners per les seves emissions de deute sobirà. Per a Grècia declarar-se en suspensió de pagaments de forma voluntària tampoc seria un alleujament. “Encara que les mesures reclamades per Alemanya i França siguin molt dures, Grècia està obligada a acceptar-les perquè sap que la fallida comportaria abandonar l’euro i llavors sí que baixarà el nivell de vida general del país”, sosté Comajuncosa.

I és que l’estat d’opinió a Alemanya –amb unes importants eleccions al land de Rin del Nord - Westfàlia el 9 de maig que ve– és d’un rebuig a pagar la factura del malbaratament grec dels últims anys, que s’exemplifica en una edat de jubilació als 61 anys, quatre per sota que a Alemanya.