Marató sobiranista

Catalunya viu avui la seva primera marató independentista. En total, 700.000 catalans majors de 16 anys estan cridats a votar en 564 meses de 252 col·legis electorals de 166 municipis. Durant 11 hores podran decidir si volen un Estat català o volen continuar formant part de l’Estat espanyol. Més de 15.000 voluntaris han de vetllar per la bona marxa de la jornada.

La constel·lació de grups i plataformes sobiranistes ha aconseguit situar l’autodeterminació al centre del debat polític del país. Conscients que els partits tenen un topall clar en relació amb aquesta qüestió, les coordinadores sobiranistes han dut fins a les darreres conseqüències l’aforisme més conegut de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. És per això que al nucli impulsor de la consulta es respira una certa al·lèrgia a les formacions polítiques convencionals, i no és cap casualitat que les cares més conegudes del procés siguin persones crítiques amb els seus partits, com Uriel Bertran, o amb aspiracions internes, com Alfons López Tena. D’altres, com l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, estan calculant els seus temps polítics.

Per ara, tots coincideixen a reclamar que les tres consultes –la d’avui, la del febrer i la de l’abril– han de tenir una conseqüència a les eleccions al Parlament, previstes per a l’any vinent. Per aconseguir-ho, tots els actors insisteixen a demanar una gran participació, i unes xifres apareixen en cada conversa sobre aquesta qüestió: menys d’un 30% seria un revés, més d’un 40% un gran èxit. Entre una xifra i l’altra, el resultat seria correcte.
Enmig d’aquest escenari, els partits afronten la jornada amb diversos graus de recel. Només el PP té un discurs coherent, que passa per l’oposició frontal a les consultes i la reivindicació de l’Espanya constitucional. Res de nou. Altres partits que habitualment reclamen més sobirania també han expressat, en públic o en privat, la seva prudència davant d’un moviment que no controlen. És cert que regidors i càrrecs de CiU i ERC s’han abocat al procés i que el lideren a molts municipis, i també que tenen el reconeixement dels seus convilatans.

Però les seves direccions nacionals temen dues possibilitats, que poden ser simultànies: que una participació massiva les obligui a prendre un posicionament pràctic en relació amb l’autodeterminació o que aquest moviment pugui ser aprofitat per alguna força política que a hores d’ara encara no s’ha constituït. En tot cas, convergents i republicans tampoc volen que el 13-D sigui un fracàs rotund que doni ales als socialistes i als que ridiculitzaran, des de demà mateix, tot el procés.

Pel que fa al govern de la Generalitat, ha optat per embolcallar-se còmodament dins la legalitat i, com que les consultes no estan fora de la llei, es limita a respectar-les i vetllar per tal que no hi hagi incidents. Que la consellera Carme Capdevila voti avui a Sant Hilari Sacalm, previsiblement que sí, és una anècdota que no afecta la cohesió del tripartit.

El govern espanyol, tot i les sortides de to d’algun dels seus membres, sí que ha entès la magnitud de la qüestió, raó per la qual ha optat aquesta vegada per posar el morrió als advocats de l’Estat i no entorpir el procés, conscient que tota ingerència només farà més gros el moviment sobiranista. És una tàctica molt vella: la de l’estruç.