El lloguer forçós bloqueja el Pacte Nacional per a l'Habitatge

El lloguer forçós de pisos buits va frenar un acord polític en la llei del dret a l'habitatge i a hores d'ara bloqueja també l'acord unànime que se li suposa a un pacte nacional, com el d'habitatge. Ahir el mateix dia que el govern va fer públic el text definitiu del Pacte Nacional per a l'Habitatge i una setmana abans de la data fixada per a la firma, CiU va decidir que no s'hi adherirà si no hi ha un consens també en la llei, segons va explicar Carles Sala, diputat i responsable dels assumptes d'habitatge de la federació: "Ara no veig que signem la setmana vinent un pacte. Des del primer dia vam dir que el pacte i la llei havien de ser paral·lels".

En el pacte per a l'habitatge es fa constant referència a la llei i, segons Sala, "no és normal que es basi en una llei que no té consens". Amb aquest doble pacte, CiU vol assegurar-se que la llei no inclourà els tres punts en els quals no estaven d'acord i dels quals el pacte no parla però tampoc no nega explícitament.

El PP, per la seva banda, estava estudiant ahir el text per decidir avui si firma el pacte o bé se'n desentén, mentre fonts del govern van assegurar a l'AVUI que el consens existeix.

Els punts de la discòrdia
El lloguer forçós, que la llei de l'habitatge encara inclou, ha estat un dels punts de la discòrdia entre el govern i l'oposició des que es va posar sobre la taula. Ara torna a suposar un escull, però no és l'únic. Convergència i Unió també vol que es redueixi el termini durant el qual un habitatge és considerat de protecció oficial, que la llei estableix en 90 anys, i que no s'obligui els ajuntaments a construir habitatges de protecció en sòl consolidat.

Tot i aquestes diferències, CiU comparteix les mesures que recull el pacte, ja que tant el govern com CiU han cedit en alguns punts per arribar a l'acord.