L’amenaça del TC escalfa les consultes sobiranistes

Amb l’Estatut pendent del ple del Tribunal Constitucional (TC) de dimecres i dijous, amb la perspectiva d’emetre per fi una sentència, possiblement negativa almenys en una quinzena d’articles fonamentals, segons diverses filtracions, els impulsors de les consultes populars sobre la independència escalfen motors per a la tercera onada del diumenge 25 d’abril, d’aquí dues setmanes, que arribarà a gairebé 200 municipis més i més d’un milió i mig d’habitants. Emparats per primera vegada en la nova llei de consultes, els organitzadors fan un salt més i demanaran al Parlament que convoqui un referèndum vinculant.

No és un brindis al sol, sostenen des de la coordinadora nacional per la consulta, perquè com a mínim abans de les eleccions obligarà a posicionar-se tots els partits, que són els qui tenen la clau per tirar-ho endavant en l’àmbit català, ja que en última instància dependria de l’autorització de l’Estat, de manera que es dibuixaria un escenari d’inevitable confrontació. “Ara toca que les institucions catalanes donin una resposta”, va dir ahir des de Girona Uriel Bertran, un dels principals impulsors.

El factor llei de consultes
Des de la capital gironina la coordinadora va fer explícita aquesta intenció en aprovar per unanimitat la presentació d’una iniciativa legislativa popular (ILP) perquè el Parlament convoqui el referèndum. Els coordinadors de les consultes sobiranistes es basen en un dictamen jurídic que demostra que Catalunya disposa del marc legal necessari per celebrar un referèndum oficial a partir de la llei de consultes aprovada pel Parlament el passat 10 de març, recollint el suport escrit del 3% del cens electoral, actualment almenys 220.900 signatures. “La ciutadania preguntava: i després de les consultes, què? Doncs hi ha més vida. Ara ja tenim una estratègia a seguir”, va indicar Bertran.

La classe política catalana es troba així entre la temuda resposta del primer tribunal espanyol sobre un text retallat ja respecte a l’aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005 i l’aventura d’unes consultes no oficials que van molt més enllà i que estan fent forat a tot el territori. Mentre el qüestionat TC, polititzat i ja sense credibilitat segons les forces nacionalistes catalanes, intenta frenar de mala manera l’avenç de l’autogovern, la gent s’ha organitzat pel seu compte i ha emprès un camí autodeterminista que de moment ha dut a unes urnes no vinculants 250.000 persones d’un padró (de més de 16 anys) de quasi un milió.

La recollida de firmes
Entre les consultes dels passats 13 de desembre i 28 de febrer, dels futurs 30 de maig –només a Sabadell– i 20 de juny, i a l’espera de saber la data de Barcelona –probablement després de l’estiu–, el 25 d’abril s’obre pas (vegeu gràfic) sense concretar cap objectiu, però amb moltes esperances, com mantenir la participació entre un 20 i un 25%, incloses diverses ciutats mitjanes. “Les sensacions són molt bones”, asseguren fonts de la coordinadora. El mateix 25-A les més de 300 comissions organitzadores locals que van participar ahir en el consell plenari a Girona començaran la recollida de signatures per a la consulta de veritat. “Superarem bé la xifra mínima”, vaticinen les mateixes fonts.

Després, el repte és que els partits polítics n’agafin el relleu. “El Parlament ha de ser conscient de la responsabilitat que tindrà”, va incidir Bertran. “Confiem que les formacions polítiques no posin cap tipus d’obstacle perquè els tràmits es desenvolupin amb normalitat per acceptar aquesta iniciativa legislativa popular”, va afegir Bertran, que respecte a una hipotètica sentència negativa del TC sobre l’Estatut va demanar als partits que no busquin respostes unitàries sinó “la resposta del poble”.