La crisi immobiliària fa perdre 1.140 milions a la Generalitat

El terratrèmol que sacseja el mercat de l'habitatge no només continua tenint un dels seus principals epicentres a Catalunya sinó que comença a fer forat a les arques públiques.
La crisi immobiliària ha fet caure per primer any la recaptació per l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics, un tribut que representa el 20% del model de finançament, i ha suposat per a la Generalitat una factura de 1.141 milions d'euros.

L'arquitectura de l'actual model de finançament català el fa dependre en excés de l'activitat immobiliària, perquè bona part dels impostos que recapta la Generalitat estan lligats al dinamisme del sector.

D'acord amb l'Estatut, la data límit per al nou finançament és el 9 d'agost que ve. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ja havia donat la veu d'alerta i la liquidació de l'exercici del 2007 li ha donat la raó: la recaptació dels dos tributs lligats al sector cau un 17% quan els pressupostos preveien un augment del 15%.

Fre del pis de segona mà
Els ingressos per transmissions patrimonials es van desplomar un 27% respecte al 2006 i es van quedar en 1.517 milions. El 2006 havien sigut 2.089 milions.

La causa és la davallada de les vendes d'habitatges de segona mà, els més colpejats per la crisi immobiliària i que suposen el 50% de l'impost. Només al tercer trimestre del 2007 la venda de pisos de segona mà va caure el 41%, quan a l'Estat ho va fer de forma més suau, el 25%. L'altre impost llastat, el d'actes jurídics com ara la contractació d'hipoteques, cau un 5% quan des del 2003 creixia a un ritme mig del 30%. Entre els dos tributs, la recaptació total es queda en 3.199 milions, quan el 2006 era de 3.865 milions.

Castells, però, va recalcar que la pèrdua de 1.141 milions no es traduirà en la seva totalitat en dèficit per a les arques catalanes. L'impacte és "seriós" però "menor", segons ell, gràcies a les mesures de contenció de la despesa aplicades la segona meitat de l'any.