Holanda salva el grup ING amb una injecció de capital de 10.000 milions
Crisi financera
La llista de víctimes de la crisi financera es va engruixir ahir amb una entitat més, l’holandesa ING. El tretzè grup bancari en el rànquing mundial i el més gran a internet rebrà una injecció de capital públic de 10.000 milions d’euros, segons van anunciar ahir conjuntament el Banc Central d’Holanda, el ministeri de Finances d’aquell país i la mateixa entitat financera.
ING és el primer banc a fer servir part dels 20.000 milions d’euros que el govern holandès va posar a disposició de les entitats per superar la crisi, que l’ha portat a registrar pèrdues de 500 milions d’euros en el tercer trimestre, segons les seves pròpies dades. El grup va reconèixer que els resultats s’han vist afectats per la crisi, però va subratllar que les ràtios de capital estaven “en línia amb els objectius establerts”.
La recapitalització d’ING, que no està limitada en el temps, suposarà que l’Estat tindrà dret a cobrar un 8,5% d’interès en cas de repartiment de dividends i que disposarà de dos representants amb dret de veto al consell d’administració. Tots els membres de la direcció renunciaran a les seves primes anuals, mentre que les primes per resultats no seran mai superiors a l’equivalent a un any de salari.
La seva cotització a borsa va caure divendres passat un 27% arran dels rumors d’una injecció com la que es va concretar ahir. ING té més de 75 milions de clients a Europa, Estats Units, Canadà, Amèrica Llatina, Àsia i Austràlia. A Espanya té 1,7 milions de clients, amb uns dipòsits de 13.800 milions d’euros.
Més cimeres globals
Mentre es van concretant els plans de rescat dels diferents països, la UE i els Estats Units van acordar dissabte que la refundació del capitalisme es realitzarà en diverses cimeres, segons el comunicat final de la trobada que van mantenir Nicolas Sarkozy, president de torn de la Unió, i José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, amb el president dels EUA, George Bush.
