Economia

alt penedès

Vinya ‘versus' Logis

Els pagesos consideren el Logis Penedès un atac a la vinya i a l'economia rural de la zona, i els empresaris creuen que és un polígon coherent amb el territori i té moltes oportunitats

El sindicat agrari Unió de Pagesos ha advertit aquesta setmana que el pla especial urbanístic per al desenvolupament d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l'Alt i el Baix Penedès “comportarà la destrucció d'una extensa plana agrícola”. En les al·legacions que han presentat al pla, el sindicat recorda que de les 400 hectàrees on s'inclou la plataforma logística del Penedès, 160 pertanyen a conreus agrícoles –el 60 per cent dels quals són de vinya– i que el model de creixement que representen activitats com la que pretén desenvolupar aquest pla genera “un fort impacte al territori, i més tenint en compte l'actual situació de crisi econòmica.

Aquestes activitats tenen afectacions pel que fa al consum de sòl i a la contaminació ambiental per l'emissió de gasos, i també per l'elevada circulació de camions que comportarà, apunten. “A més, no s'ha demostrat que pugui dinamitzar l'economia i l'ocupació a l'Alt i el Baix Penedès”, diuen en un comunicat. Unió de Pagesos també denuncia la pèrdua d'espai agrari que implicarà el pla en zones tan densament poblades com aquesta, on l'agricultura té un pes important en l'equilibri territorial. La responsable de Política Territorial d'Unió de Pagesos, Maria Rovira, explica que el principal problema de la creació de noves infraestructures al Penedès és la fragmentació que es fa de les àrees de conreu. “El fet que es fragmentin no permet al pagès mecanitzar el treball i fa que els costos augmentin encara més, la qual cosa acaba contribuint a l'abandonament de moltes vinyes, que és el que precisament critiquen els polítics”. Rovira diu que darrere del Logis Penedès hi ha el debat sobre quin model es vol per al Penedès. “Mentre es parla de la vinya i de l'enoturisme s'aposta per grans àrees logístiques”. El sindicat ha presentat al·legacions i ha informat a tots els pagesos de la zona per tal que també presentin al·legacions individuals, seguint l'estratègia que ha impulsat la plataforma No Fem el CIM del Penedès.

Mentre els pagesos s'uneixen als criteris dels ecologistes contra el projecte del Logis Penedès, els empresaris veuen aquesta aposta de bon ull. Des de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), asseguren que el pla director presenta un projecte coherent i sensible amb el territori i alhora atractiu per garantir les inversions estrangeres a la zona.

La patronal del Penedès creu que es tracta d'un projecte acurat i ben pensat. De les més de 400 hectàrees afectades, el projecte acaba ocupant un total de 176 hectàrees, segons recorden els empresaris, i quedarà ubicat lluny dels principals espais d'interès natural del Penedès (l'embassament del Foix, la desembocadura del Gaià, els espais del Montmell-Marmellar i el massís de Bonastre). Aquestes precisions són una prova, segons la UEP, de la disposició de l'administració a escoltar les demandes del territori. Les prospeccions que s'han fet parlen d'uns 3.500 llocs de treball com a mínim que haurien d'anar acompanyats de formació, segons els empresaris. La UEP recorda que en aquest moment el Penedès té una caiguda en picat del sector de la construcció i unes xifres de l'atur disparades, i que aquesta infraestructura pot convertir-se en una porta oberta a noves oportunitats, sobretot pel que fa a les inversions estrangeres aquí.

D'altra banda, la patronal del Penedès remarca la necessitat que el Logis Penedès s'adapti al territori. Per això destaca la creació de carrils bici per connectar aquesta gran zona amb els pobles del voltant, la millora del transport públic –rodalies i bus– i la previsió del Ministeri de Foment de construir un altre ramal ferroviari que sortirà de Tarragona i es podria convertir en l'enllaç per a la nova zona logística. Però aquesta visió del projecte sembla que només la tenen els empresaris i els polítics.

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Vilafranca ha presentat al·legacions al projecte i des de la ciutadania s'han impulsat al llarg dels últims cinc anys plataformes com ara No fem el CIM, que ha tingut també el suport de la Plataforma per la Vegueria Pròpia i de sectors ecologistes, a més de la Unió de Pagesos.

LA XIFRA

404,5
hectàrees afectades
, entre l'Arboç, Banyeres, Castellet i Sant Jaume dels Domenys. El 60% són conreus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.