Editorial

Si s'escolten tertúlies, comentaris de treballadors –i dels que estan a l'atur– o converses de cafè, la temàtica sol anar en la línia de quan acabarà aquesta crisi. L'any vinent arribarà l'esperada recuperació econòmica? Per què a Catalunya i a l'Estat hi ha el doble de persones sense feina que a Europa? La resposta a aquests interrogants no amaga cap secret, i més o menys tothom pot donar la seva opinió –com en el futbol–, però ningú té la solució màgica per saber quina serà la realitat econòmica a Catalunya, posem per cas, l'any 2012.

Però sí que s'albira una previsió clara. Els experts vaticinen que la indústria estirarà el carro de l'activitat econòmica que servirà per deixar enrere la recessió i començar a escalar percentatges de creixement. La majoria d'economistes consultats consideren que, tot i les incerteses que planen sobre el futur de l'economia, el model de creixement ha de tenir una base manufacturera. Només cal posar un exemple prou evident. Fa pocs dies l'Idescat publicava un brot verd, el creixement de l'activitat industrial en un 2,1% el segon trimestre d'enguany. Una xifra que contrasta, i molt, amb l'obtinguda en el mateix període de l'any passat, que es movia en un retrocés d'un 15%.

En algun moment s'havien sentit veus que anaven amb la idea de fer creure que la indústria era una activitat del passat i que potser caldria apostar per altres segments emergents. Segurament el que caldrà d'ara en endavant és valorar més la riquesa que suposa tenir un bon patrimoni industrial a Catalunya, evidentment, posant al dia tot allò que reforça la competitivitat i la innovació per ser forts aquí i a fora. D'aquesta manera, encara s'incrementaran més les exportacions, un indicador que marxa a tota vela i que pot ajudar a créixer més i, sobretot, a reduir l'elevat nombre de persones que no tenen feina.

Que en precampanya electoral, a pocs dies de les eleccions a la patronal catalana Foment del Treball i en plena crisi econòmica, el Cercle d'Economia doni a conèixer un document en què clama per un govern efectiu i per un pacte dels partits catalans en temes clau i demana la necessitat de redefinir la relació Catalunya-Espanya és sinònim de reflexió, però també d'haver-se tancat en fals la resposta del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. En el document de tres fulls presentat per la institució presidida per Salvador Alemany es poden llegir expressions com ara “refer el pacte constitucional”, “ redefinir les relacions entre Catalunya i Espanya” o que “Catalunya necessita una efectiva gestió de govern”.

El document expressa la situació de malestar que hi ha a Catalunya així com una idea estesa pel territori –des de fa uns quants anys– que aquest país rep un tracte injust de l'Estat. I precisament en aquest moment que tant el president Montilla com l'expresident Pujol han dit públicament que Catalunya es troba en una disjuntiva, ara més que mai, una de les prioritats del govern haurà de ser “centrar la seva acció principal en la gestió de la crisi”. El document també demana “reformular sense renúncies l'acord institucional amb Espanya”. Per avançar cal estabilitat en tots els nivells, en l'econòmic també.