Sobre rànquings universitaris

En els darrers dies s'han publicat diversos rànquings universitaris, com el que elabora la Jiao Tong University en què, en general, les universitats catalanes no hi surten gaire ben situades. El sector de les escoles de negocis ja va viure la irrupció dels rànquings com una eina de comunicació internacional de gran rellevància. Les classificacions són eines comparatives que tendeixen a simplificar la complexitat i la fragmentació d'una oferta molt globalitzada. Per una banda, aporten claredat, pel fet que fotografien la realitat d'una manera més comprensible i estructurada. Però per l'altra, també tendeixen a reproduir fotografies amb poca profunditat.

Les classificacions són una eina de comunicació útil per a milers de candidats, entre d'altres, que volen seleccionar la institució acadèmica que s'adeqüi més a les seves aspiracions. Els rànquings han contribuït a ser un altaveu del procés d'internacionalització de les escoles catalanes: han ajudat Esade o Iese a estar entre les 15 o 20 marques més reconegudes del món en el seu sector. I també han ajudat Eada a entrar en la lliga de les escoles de referència al sud d'Europa. En general, els rànquings han estat un incentiu positiu que ha incidit, sense ser-ne el factor més important, en la professionalització de les escoles de negocis, mirant sempre al capdamunt, els millors models.

Les institucions universitàries han d'afrontar la irrupció dels rànquings com una eina de millora, un incentiu per a la internacionalització, prestant-hi una atenció raonable i responsable; sense que els rànquings governin la presa de decisions, però sense ignorar-los.