ANTONI MARTÍNEZ
DIRECTOR DE L'INSTITUT DE RECERCA EN ENERGIA DE CATALUNYA
“El Camp i l'Ebre seran referents d'un nou tipus d'indústria”
El responsable de l'IREC vol bastir el model mundial d'un sector per explotar
Sense emplaçament concret, destaca l'impacte socioeconòmic d'una inversió de fins a 300 milions
L'IREC va obrir les portes a Tarragona ara fa menys d'un any, amb el repte estel·lar d'impulsar una plataforma d'assajos d'energia eòlica marina (Zèfir Test Station) en algun punt de la costa del Camp i l'Ebre. Tindrà quatre aerogeneradors ancorats (20 MW) a tres quilòmetres de la costa, i vuit més (50 MW) mar endins, a 20 quilòmetres. Aquesta segona línia aborda el gran repte del sector: instal·lar molins lluny per reduir l'impacte visual i aprofitar els vents marins.
En quin punt està el projecte Zèfir d'assajos?
Estem fent tota la tramitació administrativa: l'ambiental, els permisos d'Indústria i tot el que fa referència a la connexió elèctrica. I paral·lelament hem explicat el projecte a les empreses.
Els ecologistes es queixen que l'estudi d'impacte ambiental és molt inconcret.
És lògic. Aquest primer document és preliminar. La legislació no ens obliga a fer un estudi ampli, tot i que el farem, com si fos un port o una nuclear, perquè estem parlant d'una institució pública, però encara no.
Les firmes més potents del sector eòlic ja han signat un conveni amb l'IREC. En quina mesura les implicarà?
Vam signar un acord amb 11 empreses, que no vol dir que siguin les úniques però és una bona representació del sector, amb Alstom, Iberdrola, Gas Natural, Acciona, Endesa o Siemens. Tenen molt interès a trobar un lloc on puguin provar la seva tecnologia, les seves màquines i les seves infraestructures de cables marins o subestacions elèctriques. Espanya no té cap experiència en instal·lacions elèctriques al mar. Són els països del nord d'Europa els primers que s'han posicionat, comprant els equips a empreses que ja hi estan posades. Espanya té tres grans fabricants, que són Gamesa, Acciona i Alstom, però sense cap molí muntat al mar. El que volem és que aquesta indústria pugui desenvolupar la seva tecnologia i accedir a aquests nous mercats, als quals caldria afegir la Xina.
El Zèfir, per tant, permet que les empreses puguin provar el seu material, o també pot donar lloc a noves tecnologies?
Les dues coses. En una primera fase, perquè puguin fer proves i entrar als mercats. Però l'IREC pretén desenvolupar tecnologia nova, perquè el sector pugui agafar millors posicions i patentar productes més eficients. És una cursa tecnològica i comencem a signar contractes importants amb algunes empreses.
Per tant, les expectatives són màximes. Quin és el potencial real de la plataforma?
El projecte té sentit des del punt de vista empresarial. És un sector en què les empreses necessiten avançar, i a la vegada s'ha de generar l'oportunitat de nous negocis i nous llocs de treball en un sector nou. No és el mateix fer el manteniment dels aerogeneradors a terra que al mar. No estem plantejant que a la costa de Tarragona s'acabin fent grans parcs marins, no ho sabem, però si hi ha la planta de recerca, probablement les empreses s'hi ubicaran a prop, amb centres de recerca propis, amb l'impacte socioeconòmic que això tindrà. És una oportunitat perquè el Camp i l'Ebre esdevinguin un referent d'un nou tipus d'indústria, i això també va molt lligat a la formació: volem que aquest centre de recerca rebi investigadors de tot el món i que s'hi facin cursos, d'operaris de manteniment o de científics. Avui no hi ha especialistes en aquest sector i és l'ocasió que els primers surtin d'aquesta planta i d'aquest territori, per incorporar treballadors d'altres sectors a la baixa.
També hi pot haver altres impactes, en un territori molt sensibilitzat. On s'emplaçarà si més no la primera fase, la dels quatre molins que van més a prop de la costa?
Encara no tenim definit l'emplaçament. Estem fent estudis d'impacte i de vent. Però sobretot el que intentem demostrar és que tècnicament es poden muntar molins a gran profunditat, lluny de la costa, flotants, en qualsevol punt del món. Qualsevol gran parc eòlic marí no es veurà des de la costa. Si es fan a Catalunya, a Tarragona o en un altre lloc, ja no és responsabilitat nostra. Es faran on bufi el vent, i el que sí que necessitem és que la planta de proves estigui en un lloc on faci vent, però tampoc en excés, perquè sigui un lloc de fàcil accés per fer el manteniment i les proves.
És lògic pensar que la plataforma anirà a la mar de l'Ebre però a prop de l'Hospitalet de l'Infant, per aprofitar la infraestructura elèctrica de la nuclear de Vandellòs?
Evidentment que els costos de connexió pesen sobre l'emplaçament final. Estem parlant amb Endesa per trobar el punt òptim. No puc avançar res.
Quina serà la inversió total? Està garantida?
Està força assegurada, i les empreses estan disposades a invertir-hi. Estem parlant d'entre 250 i 300 milions d'euros.
Quan estaran operatius els aerogeneradors en alta mar?
Volem que la primera fase estigui operativa el 2012, i la segona, el 2014.
Quina activitat té en marxa l'IREC a Tarragona en matèria de bioenergia? Aspireu també a revolucionar un altre sector com seria el petroquímic?
De moment, ja hi ha vuit persones treballant en l'àmbit de bioenergia i biocombustibles. Ja hem fet coses i volem prioritzar tota la investigació conjunta amb l'IRTA sobre les microalgues. És evident que si hem instal·lat la recerca de biocombustibles de l'IREC a Tarragona, és per la proximitat al sector químic, i ja estem parlant amb alguna empresa per desenvolupar projectes molt ambiciosos.
Quan es podran mudar a la seu definitiva a Tarragona?
L'objectiu és traslladar-nos al nou edifici que ens va cedir la URV, i que encara no està acabat, abans d'un any, si bé a la llarga voldríem tenir un edifici propi al Parc Tecnològic.