Senyor president, convoqui el consell d'administració!
Apesar que pot semblar increïble que un president d'un consell d'administració no compleixi amb la seva obligació de convocar les reunions del consell, aquesta situació a vegades passa i les possibles conseqüències per a la societat poden ser molt greus. Així, quan hi ha conflictes entre socis, les desavinences poden trobar un reflex en l'estructura de l'òrgan d'administració i pot succeir que un determinat president no vulgui complir amb la seva obligació de convocar el consell i, per tant, no puguin prendre's acords, cosa que pot arribar a comportar el bloqueig o la paralització d'una societat.
Davant d'aquest tipus de situacions la llei no oferix una solució expressa; la norma mercantil atorga una àmplia discrecionalitat per a regular el funcionament d'un consell d'administració. No obstant això, quant a la facultat de convocar les reunions del consell, no existeix gaire llibertat, ja que, segons l'art. 140 LSA, la facultat per a convocar el consell d'administració recau, de forma exclusiva, en “el president o el qui el representi”. Llavors, quins són els mecanismes a què poden acudir els socis o la resta de consellers quan el president no vol convocar un consell d'administració?
A diferència del cas de les juntes d'accionistes, en què existeix un mecanisme alternatiu directe per a evitar aquests casos, com el de la convocatòria judicial (art. 101 LSA), les possibilitats que la doctrina i la jurisprudència recomanen en aquest tipus de situacions són les que oferixen els estatuts socials, la junta general i la convocatòria judicial del consell d'administració.
En primer lloc, i amb caràcter preventiu, és possible establir en els estatuts socials mecanismes subsidiaris per al cas que el president del consell no atengui la seva obligació de convocar-lo. En aquest sentit, podria establir-se que el consell pugui ser convocat pel president del consell d'administració o, per exemple, per dos o més dels seus membres, de manera que, si aquest no complix la seva obligació, existeixi el recurs d'acudir a aquests dos consellers perquè siguin ells els que convoquin el consell vàlidament.
Una altra alternativa, que dependrà de la majoria suficient que s'ostenti en el capital social d'una societat, consistiria a procedir amb la sol·licitud de convocatòria de junta general d'accionistes amb l'objectiu, entre d'altres, de cessar l'actual president i, consegüentment, nomenar i redistribuir els càrrecs de l'òrgan d'administració.
La tercera alternativa és la més original i passaria per acudir a l'aplicació analògica de l'article 101 (convocatòria judicial de junta d'accionistes) i la defensa de l'interès social. Efectivament, els nostres jutjats i tribunals apliquen aquesta solució en aquells casos en què reben les sol·licituds de convocatòries judicials del consell d'administració per part de consellers que es veuen impotents davant la desídia del seu president a l'hora de convocar el consell. En aquest sentit, tant la doctrina com els tribunals entenen perfectament possible l'aplicació analògica de la norma que permet la convocatòria judicial en els casos en què l'òrgan d'administració no hagi convocat la junta d'accionistes. El procediment és el de jurisdicció voluntària en negocis de comerç i ha de ser prèviament admès pel jutjador.
És evident que el comportament d'un president que abandona les seves obligacions, com pot ser la de convocar un consell d'administració i ignorar els requeriments de la convocatòria, pot tenir conseqüències que superin fins i tot l'àmbit de la seva responsabilitat com a administrador pel possible dany que causi per la tardança o l'omissió en la convocatòria de la societat, els seus accionistes o creditors. Tot i així, no és menys evident que de conflictes accionarials en succeïxen cada dia i que aquests poden comportar la paralització d'un òrgan de govern d'una societat amb conseqüències negatives per a socis i creditors, per la qual cosa és recomanable preveure aquest tipus de situacions.
