Com escurçar el termini de pagament de factures
Segons un comunicat de l'agència Europa Press del 17 de juny passat, citant una empresa de reconegut prestigi en el camp del recobrament d' impagats, es posava de manifest que el termini mitjà de pagament de les factures a l'Estat espanyol és de 103 dies. La mitjana europea és de 55 dies i únicament ens superen Grècia (106 dies) i Itàlia (114 dies). Al capdavant de la llista dels bons pagadors hi trobem Finlàndia (22 dies).
Aquesta realitat, clarament coneguda a la pràctica negocial espanyola, sembla que començarà a canviar en breu, a partir de l'1 de gener de 2011, ja que el 7 de juliol va entrar en vigor la llei 15/2010 de 5 de juliol de modificació de la llei 3/2004 de morositat.
Aquesta nova redacció està inspirada en la llei francesa de “modernització de l'economia” de l'any 2008, en què es limita els terminis de pagament en les relacions comercials entre empreses a 60 dies; sense possibilitat d'ampliar el pacte per acord entre les parts. Aquesta és la gran novetat de la llei, i és que els terminis que marca la llei no es poden modificar per acord de les parts, per així evitar possibles posicions d'abús o qui sap de competència deslleial entre competidors, utilitzant l'argument del període més ampli de pagament en contra del que diu la llei, per atraure més clientela.
I quins són aquests terminis de pagament d'obligat compliment? Doncs bé, la llei diferencia si el pagador pertany al sector privat o al públic (quan el pagador és una administració). Així, els terminis queden fixats de forma gradual de tal manera que les factures s'hauran de pagar des del moment de l'entrada en vigor de la llei i fins al 31 de desembre de 2011 en el termini màxim de 85 dies en el sector privat, i en el públic serà de 55 dies fins al 31 de desembre de 2010, passant a 50 fins al 31 de desembre de 2011; per a les que s'emetran entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2012, el termini màxim serà de 75 dies en el sector privat i 40 en el públic i a partir de l'1 de gener del 2013 ja passarà a quedar fixat en 60 dies en el privat i en 30 en el públic.
Si bé és cert que la nova llei s'aplica als contractes que es celebrin a partir de la seva entrada en vigor, la voluntat d'escurçar els terminis de pagament s'ha convertit en una prioritat, ja que, ara que la banca no està precisament facilitant l'accés a la liquiditat a les empreses, seran aquestes les que hauran d'agilitzar els seus pagaments i contribuir a fer disminuir la dependència de les empreses del finançament bancari del seu capital circulant. De tots és sabuda la utilització que fan les empreses de finançar-se a través del retard del pagament als seus proveïdors, traspassant el problema a aquests; doncs bé, a partir d'ara serà més difícil perquè les empreses, a més de complir els terminis de pagament abans esmentats, ho hauran d'aparentar, ja que estaran obligades a consignar als seus comptes anuals el període mitjà de pagament. Qüestió d'imatge.
