Economia

La contra

Pa amb denominació d'origen

L'IRTA està treballant per recuperar varietats de blat velles i antigues. Alguna d'aquestes varietats fa més de quaranta anys que no s'utilitza a les comarques gironines

Els flequers de les comarques gironines podran elaborar a partir del setembre del 2011 un pa elaborat amb varietats de blat que no es cultivaven des de feia més de quaranta anys. Són varietats que els representants de l'IRTA Mas Badia de la Tallada d'Empordà anomenen “velles”, com ara les varietats Anza o Florence Aurora, que es plantaven a les comarques gironines als anys setanta “i que encara molts agricultors recorden”, o “antigues”, que s'havien utilitzat als anys trenta o quaranta a la demarcació com ara la Montjuïc, la Montcada i la Montserrat, i que van deixar-se de produir perquè són varietats de baixa productivitat. La idea del gremi és aconseguir crear “un pa amb denominació d'origen, de qualitat, un pa d'etiqueta negra, un pa que podran elaborar en exclusiva tots els socis del Gremi de Forners Artesans de les Comarques Gironines. “Però és blat no gaire productiu –d'entre un 15% i un 44% menys de producció– i segurament tindrà un preu major”, va dir el tècnic de l'IRTA Mas Badia Josep Serra.

Els impulsors del projecte són molts: el gremi de forners, que vol oferir al consumidor un pa diferent; l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, que recuperarà l'antiga farinera –actualment museu–, i el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, on es plantaran les varietats, i la Generalitat, entre d'altres. El projecte forma part del treball experimental de recuperació de blats antics i vells realitzat per l'IRTA, que fa gairebé tres anys que hi treballa.

De moment s'ha cultivat blat de les varietats Anza i Florence Aurora “perquè s'adapten més bé al tipus de producció actual” i “perquè encara es conservaven llavors gràcies al fet que molts pagesos encara en tenien”. Però l'IRTA també treballa en un projecte de recuperació de varietats de blat molt més antigues, per a la qual cosa han hagut de recórrer al Centre de Recursos Fitogenètics d'Alcalá de Henares, on es conserven aquestes llavors.

El president del Gremi de Forners Artesans de les Comarques de Girona, Robert Figueres, que ahir va fer una primera fornada de pa elaborat amb les varietats Anza i Florence Aurora –75% i 25%, respectivament– per poder fer un tastet, va explicar que entre els objectius principals de la iniciativa n'hi apareixen també alguns de mediambientals, com ara la producció d'aliments bàsics destinats al seu consum al mateix territori o la posada en marxa de projectes d'agricultura sostenible. Però també la demanda dels clients: ”Els forners tenim l'obligació de fer bon pa, però el client cada vegada vol més varietats”. A més, amb la recuperació d'aquestes varietats, segons va explicar el director dels serveis territorials del DAR, Josep Guix, es difonen unes activitats estretament vinculades a la història del municipi i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

La CUP llença un espot per denunciar la massificació turística a Catalunya

barcelona
BEGUR

Reclamen la readmissió del delegat dels treballadors d’Innova Coptalia

BEGUR
economia

Els treballadors de la planta de compostatge de Botarell faran vaga indefinida a partir del 23 d’agost

Botarell

Els preus es contenen amb un creixement interanual del 2,7% al juliol

GIRONA
economia

La inflació baixa gràcies a l’electricitat i els aliments

barcelona
economia

L’atur juvenil mundial marca la xifra més baixa dels darrers quinze anys

barcelona
economia

El Prat bat un nou rècord al juliol: més de 5 milions de passatgers

barcelona
economia

Es dispara el nombre de persones i empreses que no poden fer front als seus deutes

barcelona
VILOBÍ D’ONYAR

L’aeroport de Girona-Costa Brava supera el milió de passatgers

VILOBÍ D’ONYAR