Rossignol
La firma Rossignol relocalitza a Artés producció que tenia a la Xina
L'empresa dedicada a la fabricació d'esquís es va adonar que, malgrat ser més barat fabricar a la Xina, el cicle d'elaboració no era tan àgil com exigeix el mercat
Rossignol, la multinacional francesa d'esquís més gran del món, ha recuperat producció que havia deslocalitzat a la Xina per a la planta que té a Artés (Bages). En total, com explica el director gerent de la filial, Enric Casas, l'any passat es va relocalitzar la producció de 90.000 parells d'esquís dels 400.000 que fabrica anualment.
Casas explica que aquesta recuperació és una de les mesures que la multinacional d'origen francès ha posat en marxa per revifar la companyia. El cert és que, malgrat el pes de la marca i el fet de ser la principal empresa del món en esquí, el canvi de direcció empresarial quan la multinacional nord-americana Quicksilver va comprar la firma francesa va portar Rossignol a una situació molt crítica. Aleshores es va decidir deslocalitzar a la Xina part de la producció i el temps ha demostrat que la decisió no va ser encertada.
Tot i que la mà d'obra xinesa és un 10% del cost que representa aquí, Casas assegura que en aquest producte hi ha altres condicionants que han demostrat la inviabilitat de produir al gegant asiàtic. “Es tracta d'un producte molt estacional. Els clients es decideixen a comprar a l'abril, quan cinc mesos després ho volen a casa seva per vendre”, explica Casas. Amb aquest cicle tan curt no hi ha temps de cobrir tot el període de treball a més de 5.000 km de distància.
Per si no fos prou, el 60% del mercat està concentrat a Europa i, per tant, no només el cicle de producció és massa llarg perquè arribi a temps sinó que amb les dimensions dels esquís el cost de la logística no compensa.
Per tot plegat, Casas explica que la multinacional francesa va decidir recular i recuperar producció d'esquís tant per a la planta del Bages com per a la planta que té a l'Estat francès.
La relocalització va suposar una bombolla d'aire per a la planta i una confirmació de l'aposta del grup per la filial del Bages, que té ara el repte de ser prou flexible per respondre a la demanda estacional del producte. “Hem de ser molt competitius, optimitzar cada dia. Té sentit tornar a treballar aquí si som prou competitius”, adverteix Casas.
La producció d'esquís fa servir un sistema d'organització similar al dels torrons. En ser un producte tan estacional l'activitat de Rossignol acaba justament quan les estacions comencen a omplir-se d'esquiadors. Aleshores durant unes setmanes la planta tanca i només hi tornen els treballadors que tenen contractes fixos, i que són menys del 50% del total de la plantilla. Aquests es dedicaran a produir mostres o peces de reposició. El 50% restant dels empleats són treballadors fixos discontinus, i només se'ls contracta quan s'estan produint les comandes.
El fet que al con sud (Xile, Argentina, Nova Zelanda i Austràlia) el pes de la temporada d'esquí sigui només d'un 3% del mercat global no els serveix per mantenir l'activitat de la planta durant tot l'any.
El grup Rossignol, amb seu a Grenoble, dóna feina a unes 1.000 persones a tot el món i factura 200 milions d'euros. Fins a l'any 2005, havia estat una empresa familiar dirigida per un francès d'origen valenciano-balear, Laurent Boix Vives. Dos anys després que la multinacional Quicksilver la comprés i quan l'adquisició s'havia de digerir, la nova conjuntura i un conjunt de decisions massa arriscades van deixar el grup en un moment molt crític. “La companyia va arribar a perdre 200.000 euros per dia a finals del 2009”, diu Casas. Quicksilver no va trigar a vendre's Rossignol, el novembre del 2008, a un grup d'inversors australià liderat per l'anterior president de Rossignol, Bruno Cercley.
El director gerent de la planta del Bages explica que el grup es va haver de redefinir per corregir algunes de les accions fallides i adaptar-se a les noves circumstàncies del mercat. “S'havia de gestionar tenint en compte els marges, el que no es podia fer era anar fent esquís per posar-los a l'estanteria”, explica Casas.
En la nova etapa es va optar per dimensionar-se, i això comportava una retallada de personal a totes les plantes. A Catalunya la reducció de la plantilla va acabar afectant una seixantena de persones i el procés no va ser gens fàcil. “Va ser un procés dur però indispensable per sobreviure”, diu Casas.
El procés s'ha centrat, doncs, a reduir les despeses fixes, fer un pla de xoc i després desenvolupar-ne un per a la millora de la productivitat de les plantes. La planta d'Artés, com ha avançat Enric Casas, rebrà els propers anys una inversió anual de 2 milions d'euros que es dedicaran a la millora del producte i de la planta. “Apostem per aplicar al màxim la tecnologia puntera”, insisteix Casas.
El grup Rossignol no només fa esquís sinó que també produeix fixacions i botes. A l'Estat francès, a més de la seu central, concentren el desenvolupament de producte i el centre logístic, des d'on es distribueix a tot el món.