Els agents enoturístics del Penedès reclamen més implicació del sector del vi

Josep Maria Albet i Noya, cofundador i director tècnic del celler Albet i Noya i primer productor ecològic de l'Estat ara fa 32 anys, fa anys que aposta per l'enoturisme. Els seus arguments són clars: factura cada any 1,2 milions d'ampolles de vi i cava, del quals el 80% es venen fora de l'Estat, i la resta, a diferents punts de Catalunya i l'Estat espanyol.

Albet i Noya confessa que el seu principal punt de venda a l'Estat, percentualment, és la botiga que té al propi celler. Després de deu anys apostant per obrir les portes als turistes i organitzar passejos i tastos del seu producte, ha aconseguit que la botiga del celler arribi al 4,8% del total de vendes que té a l'Estat. La xifra, tot i ser petita, representa el seu principal client, del qual surt el benefici més gran, ja que vendre al celler permet que el cost de facturació es quedi a casa.

En el darrer any, el nombre de turistes que ha visitat el seu celler ha augmentat un 20% i el de vendes, un 36%. Ara ja fan números per contractar una persona més per acompanyar els visitants.

Al Penedès, però, no tots els cellers que tenen la infraestructura necessària per fer enoturisme aposten per fer-lo. Reclamen més implicació del sector perquè, si bé l'enoturisme és per alguns el nou filó d'activitat econòmica, que fa anys ja va aconsellar la Cambra de Comerç de Barcelona, n'hi ha que no hi veuen benefici.

Segons les dades del sector, dels 35 cellers que tenen tot el cicle productiu –vinyes pròpies, celler i embotellament– només 10 o 12 fan visites setmanals. En una jornada organitzada pel clúster vitivinícola del Penedès, Innovi, un responsable de Freixenet va afirmar que “l'enoturisme és un reforç a la imatge de la marca però no un negoci; els visitants compren poc”.