“Reforma laboral”

Ho estan anomenant reforma laboral, però a què s'estan referint en realitat? Primer va ser la reducció salarial del 5% als empleats públics; després la possibilitat que les empreses poguessin despenjar-se del que havien signat en els convenis col·lectius si demostraven que l'evolució de les seves coses apuntava a una caiguda en els seus ingressos; alhora, l'abaratiment de l'acomiadament; el 28 de gener serà, sí o sí, la modificació en la manera de calcular les pensions amb la finalitat que es redueixi la suma total a pagar (i que es traduirà en una caiguda de la pensió mitjana, de moment només per a les noves); abans de maig, la prolongació de l'edat de jubilació; ara, l'inici de converses per canviar la negociació col·lectiva i l'esperit sobre el qual aquesta se sosté: que els assoliments ja obtinguts, aconseguits estan; d'aquí a quatre dies, les reduccions que experimentaran els salaris mitjans.

Sorpresa per tant canvi? Algú pensava que el món del treball quedaria al marge de la voràgine en què ha entrat l'economia planetària tenint en compte que el factor treball, precisament, és un dels elements als quals més afectarà -ja l'està afectant- la seqüència de canvis que s'estan produint en l'economia mundial?

Cada vegada es necessita menys factor treball per generar una unitat de producte interior brut (PIB); de forma creixent es necessitarà, de totes totes, menys: perquè la realitat és que s'està substituint el factor treball pel factor capital. La productivitat està augmentant (a Espanya molt poc, i el que augmenta és degut al fet que creix l'atur), fet que és dolent, molt dolent: baixa productivitat equival a una reduïda preparació de cara al dia després de la crisi i per sortir-ne. “Llavors, és inevitable un elevat atur estructural fins i tot després que acabi la crisi?” Sí, penso que sí.

L'única veritat: cada vegada es necessita menys factor treball. Qui?, qui ho utilitza? Doncs les empreses, per fabricar béns, per elaborar serveis.

D'una banda moren empreses; les menys competitives, desapareixen o són absorbides, i les seves restes són reorganitzades i les seves plantilles, disminuïdes. Quina reducció d'efectius humans suposarà la reordenació de les caixes d'estalvis? Per una altra banda, el consum disminueix: descens del crèdit, caiguda del consum; a més a més, l'externalització d'activitats. Ja, queda l'exportació: el reducte de generació de producte interior brut que, segons es diu, salvarà totes les economies de tots els futurs desastres.

La realitat: la necessitat de factor treball disminueix alhora que el treball disponible és l'existent. O s'envia població a colonitzar el Sistema Solar o les empreses aniran augmentant els seus requeriments a fi d'abaratir els costos laborals dels treballadors que vagin necessitant.

A curt termini la segona opció sembla més la més viable.