Focus

En sexe, també de carmanyola

Catalunya concentra el 90% de la indústria pornogràfica espanyola, en perill d'extinció per la gran oferta gratuïta a internet. Aquesta situació contrasta amb l'auge de les botigues eròtiques i la proliferació de les reunions ‘tuppersex'

La indústria pornogràfica dóna feina a 2.300 persones a l'Estat espanyol, on l'any 2009 va facturar 420 milions d'euros, segons les dades que es van difondre amb motiu de la celebració a Cornellà de Llobregat, la primavera passada, del I Saló Eròtic de Barcelona, en el que era el retorn del Festival Internacional de Cinema Eròtic de Barcelona, que el 2008 s'havia traslladat a Madrid i que només hi va durar una edició. Aquest volum de negoci va ser un 10,6% inferior als 470 milions del 2008.

El nombre de pel·lícules pornogràfiques que apareixen anualment en el mercat espanyol se segueix mantenint al voltant de 1.000, i cada any se'n venen 700.000 còpies i se n'emeten 1.095 per televisió. A l'Estat espanyol hi ha 12 productores de cinema per a adults i 22 distribuïdores, 298 sex shops, 147 botigues eròtiques i 28 distribuïdors d'articles de sexe. El 2009 es van rodar a Espanya 20 pel·lícules porno i 384 produccions específiques per a internet, gràcies al treball de 22 actors, 46 actrius i 18 directors. A més, les exportacions de la indústria espanyola del sexe s'eleven fins als 40 milions d'euros.

No hi ha dades per territoris del negoci, però el sector estima que el 90% del cinema eròtic i pornogràfic espanyol es realitza a Catalunya. El “clúster de la clusca” català és un dels dos referents europeus del sector; l'altre és Hongria, on es fan la majoria dels rodatges europeus de la companyia Private Media Group, que té la seu a Sant Cugat del Vallès i cotitza en el mercat electrònic nord-americà Nasdaq. Nascut l'any 1965 al voltant de la revista sueca Private -que va ser la primera publicació porno a tot color-, aquest grup va ampliar l'oferta a altres formats i és una potència mundial en cinema per a adults -en la versió X de Gladiator, protagonitzada pel català Toni Ribas, hi van participar 26 actrius i més de 100 extres–. Amb una plantilla de 107 empleats, distribueix producció pròpia i de tercers de revistes, DVD i internet en 20 països, i assegura que uns 1.200 milions d'usuaris reben productes seus en el telèfon mòbil. Amb un valor en borsa actual de 28,6 milions de dòlars, l'any 2009 va facturar 25,4 milions d'euros, un 21% més que en l'exercici anterior, després de comprar les dues primeres companyies mundials de venda de vídeos, però un 34% menys que el 2003. La revista Forbes classifica aquest grup entre les vint millors petites empreses del món.

Internet està ple de pornografia, però s'hi pot trobar de tot sense pagar res. Durant la presentació del I Saló Eròtic de Barcelona, Salvador Diago, de la productora i distribuïdora catalana IFG, va llançar un crit d'alarma davant el dany que estan provocant les descàrregues d'internet, que creu que poden posar fi al cinema porno que es fa a Espanya. El negoci va per mal camí: l'any 2003 es van vendre 900.000 còpies de 600 pel·lícules i el 2009 es van distribuir més títols, al voltant d'un miler, però només se'n van vendre 700.000 còpies. Una altra dada que certifica aquesta agonia: en el mateix període, s'ha passat de rodar 50 pel·lícules anuals a 20.

Internet també ha fet trontollar l'activitat dels sex shops, el nombre dels quals s'ha multiplicat per 2,5 en sis anys, però tenen un futur molt negre: pràcticament no es venen pel·lícules i les cabines per masturbar-se han quedat obsoletes davant la comoditat de fer-ho a casa i de franc. Un altre referent europeu de la indústria del sexe, la Sala Bagdad de Barcelona, en canvi, explota al màxim les noves tecnologies. El planter de la indústria porno espanyola, des de la seva obertura, l'any 1975, ha expandit el negoci sense abandonar el format fundacional de sexe en viu. Per internet es pot interactuar amb els seus 20 artistes, i en l'última edició de la fira internacional Fitur de Madrid va presentar Beebox-Bagdad TV per a hotels, un servei de televisió interactiva que permet veure els xous del Bagdad i connectar en directe amb la noia que es tria i amb el qual esperava tancar l'any 2010 amb 50.000 habitacions connectades.

La decadència del porno tradicional i les seves dificultats d'obtenir ingressos amb les noves tecnologies contrasten amb l'auge de les botigues de productes eròtics, com ara Sensualove, amb seu a Teià, fundada l'any 2005. En una sexy store com aquesta el que costa més és trobar homes sols, al contrari del que passa als sex shops tradicionals, i la clientela està formada sobretot per dones de 18 a 45 anys. Sensualove va augmentar el 2009 un 11,6% les vendes, fins a arribar a 2.600.000 euros, i preveia tancar el 2010 amb un increment de l'11%. Té 10 botigues a Barcelona -l'última va ser inaugurada al novembre a Pedralbes Centre- i 5 més a la resta de l'Estat espanyol. “Continuarem amb la nostra aposta per la comercialització i innovació tant en la marca com en els productes i confiem en el nostre ambiciós pla d'expansió a tot l'Estat, que es materialitzarà en els pròxims mesos amb noves obertures”, comenta Daniel Gallardo, director general de Sensualove, que preveu obrir cinc establiments més abans que acabi el 2011. Obrir una franquícia d'aquesta cadena costa 12.000 euros de cànon d'entrada i requereix una inversió de 45.000 euros.

Més antiga és la cadena de material eròtic Noespecado, fundada el 2003 i amb seu a Mataró. Amb 18 locals franquiciats arreu de l'Estat (quatre a la demarcació de Barcelona), també funciona en la línia de botiga d'articles eròtics, distanciant-se dels sex shops (destaca que no hi ha cabines), té un servei de consultes on-line amb una sexòloga i fa temps que organitza reunions tuppersex. Aquestes reunions, batejades amb aquest nom perquè s'organitzen trobades de grups de persones per mostrar-los les prestacions d'estris i productes eròtics –de la mateixa manera que Tupperware promociona els seus pots de plàstic-, són un dels serveis eròtics menys afectats per la crisi. La major part de les botigues eròtiques n'organitzen -La Bonbonnière de Ninon de Girona en fa cinc a la setmana- i, a més, han sorgit empreses que només es dediquen a això i a fer de botiga sexual exclusivament en línia. Internet no substitueix les reunions presencials i la interactivitat que caracteritzen les trobades, en què s'ajunten fins a quinze persones, però sí serveix per captar clientela. Catalanitzant la paraula tupper, fa poc més de dos anys es va crear Carmanyolasex.cat, que organitza tuppers amb quinze assessors a les comarques de Barcelona, dos al País Valencià i dos a la resta dels Països Catalans. Un altre exemple és Picanti.cat, que garanteix que es rebrà la comanda abans de 48 hores i regala les piles perquè els aparells es puguin estrenar immediatament.

Igual que amb els tuppers, les dones són les protagonistes d'altres activitats que s'impulsen per donar marxa al personal. Es veu que amb el Pilates no n'hi ha prou, i hi ha gimnasos, com els Dir, que programen cursos d'estriptease, i si no se'n vol aprendre entre màquines de muscular es pot seguir el que l'stripper estatunidenca Lily impateix -85 euros per 3 hores- a la botiga de llenceria Le Boudoir, o apuntar-se al que programa (180 euros per 15 hores) l'escola dramàtica La Casona.

També és femenina la iniciativa La Vie en Rouge de l'escriptora Maite Roldán, que fa un any i mig va decidir llançar al mercat uns talonaris eròtics dels quals ja n'ha venut 35.000: compres el talonari, que conté 24 talons amb propostes eròtiques distintes; tries el taló que més t'agrada, el signes i el lliures a qui vulguis que ho gaudeixi, i quan aquesta persona vol fer efectiu el cobrament del taló, t'ho presenta perquè li paguis el que li vas prometre.

L'AUGE DE LES LÍNIES 803.

El negoci més clar, per la poca inversió que requereix i l'alta demanda del servei, és el de les trucades als telèfons eròtics 803. Es pot començar simplement amb disposició per dir-li al client el que vol sentir i pagant 20 euros mensuals de quota, el preu que demana per gestionar la línia l'empresa barcelonina Datel Enterprise, que en canvi ofereix una retribució de 0,76 euros per minut de xerrera. Les últimes dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) assenyalen que l'any 2009 es van adjudicar a les companyies eròtiques 20.000 números per assegurar que podran atendre totes les demandes. No es pot saber quant volum de negoci significa això, perquè la CMT comptabilitza els ingressos de les línies 803 amb les 806 de concursos i tarots i les 807 d'informació professional, però la facturació conjunta d'aquests tres negocis va sumar 116,7 milions d'euros fa dos anys.

Per triar i remenar

A l'esquerra, una de les novetats de la marca Sensualove, Spiral of Passion (29,50 €), un joc eròtic que consisteix a recórrer un laberint de caselles amb propostes cada vegada més picants. Al centre, El Conillet Vibrador (18 €), el primer producte etiquetat en català de Carmanyolasex.cat, es posa a la base del penis (o d'un vibrador), i les orelles estimulen el clítoris. A la dreta, Tenga Fel·lació Total (10,5 €), un dels ginys masturbadors que ven Picanti.cat.

El paper residual del ‘pit i cuixa' en cuixé

En el ram del paper, a l'Estat hi ha 3 editores -l'any 2003 n'hi havia 25-, que publiquen 16 revistes pornogràfiques. No s'escapen de la crisi general de la premsa escrita les revistes d'informació general o d'“estil de vida” (nomenclatura de l'Oficina de Justificació de la Difusió) que amenitzen les seves planes amb reportatges de dones despullades. Interviú, nascuda l'any 1978 amb la vocació declarada de satisfer les necessitats d'informació política i de sexe dels lectors, té una difusió mitjana d'uns 56.000 exemplars, però en les seves èpoques glorioses havia venut 700.000 exemplars cada setmana i el 1991 va arribar a vendre'n més d'1 milió quan va publicar les fotos de la sex symbol del moment, Marta Sánchez, en pilotes.

L'edició espanyola de Play Boy venia el 2009 una mitjana de 9.000 exemplars, la meitat dels 18.000 de Primera Línea, i Man se situa poc més per sobre dels 13.000.

Dotze grans prostíbuls al bordell d'Europa

J.P

Un 32% dels homes espanyols han contractat alguna vegada els serveis d'una prostituta, segons dades de l'Enquesta de Salut 2009 que esgrimeix Carmen Briz, portaveu d'Hetaira, col·lectiu que entre altres coses reclama el reconeixement de la professió i que es creï un marc laboral perquè puguin ser donades d'alta com a autònomes o treballadores de règim general. El negoci sexual que molt probablement gira més no es pot quantificar perquè, tot i no estar prohibit si no hi ha proxenetisme pel mig, no està reconegut com a activitat econòmica. En això també som una potència, si hem de fer cas del líder de CiU Josep Anton Duran i Lleida, que va definir Catalunya com “el prostíbul de l'Europa del sud” arran de l'obertura en un polígon industrial de la Jonquera del macroprostíbul Paradise, amb 80 habitacions i en el qual els Mossos van comptar en la primera batuda que hi van fer, a l'octubre, 125 prostitutes i 188 clients. “Aquesta comarca s'ha convertit en el puticlub de França”, es lamentava per la seva part l'alcalde, Jordi Cabezas.

A Catalunya hi ha 12 establiments que es poden qualificar de macroprostíbuls per la seva grandària, i 7 són a la demarcació de Girona. A més del de la Jonquera, a l'entorn del tram final de la carretera N-II a l'Alt Empordà hi ha el New Baby Doll de Siurana, el Gran Madam's de Capmany i el Lady's Dallas d'Agullana. S'hi afegeixen La Paloma Blanca de Medinyà (Gironès), l'Edén del Pla de l'Estany i l'Eclipse de Mont-ras (Baix Empordà), aquests dos últims del mateix propietari del Paradise, José Moreno, detingut diverses vegades per acusacions de tràfic de persones i blanqueig de capital.

Després del tancament del Riviera i el Saratoga a Castelldefels (Baix Llobregat), a la demarcació de Barcelona només hi ha dos grans prostíbuls: el Vaji de Sant Fruitós de Bages i el Nederland d'Orís (Osona). Al sud, hi ha l'Estel de Bellvei (Baix Penedès), que patrocina la festa major i l'equip de futbol infantil del poble i que l'alcalde, Josep Pons, va esmentar com “una de les millors empreses que hi ha al polígon”, i el Privée, a la carretera de Reus a Salou (Baix Camp). Lleida només en té un, el Punt X de Torrefarrera (Segrià)

Nacho Vidal Actor

El triomfador a Hollywood

Nascut a Mataró, va anar a viure de molt petit a Enguera (València) i va començar en el món del porno als 21 anys amb una prostituta amb qui es va presentar en un càsting al Bagdad, on el va conèixer el director José María Ponce. El 1998 va conèixer l'actor Rocco Siffredi, que el va introduir a Hollywood, on ha protagonitzat més de 2.000 pel·lícules (en un mes en va rodar 47)i també ha treballat de director i productor de cine X. Va ser el primer actor català que va fer aquest pas, i després el van seguir altres, com ara Toni Ribas i Sophie Evans.

En la seva introducció en el mercat americà segur que hi va influir la grandària del seu penis, que segons ell fa uns 27 centímetres de llargada i un gruix que es diu que no entra en un got de cubata. Mida no tan difícil de confirmar, no només perquè es pot veure en moltes pel·lícules, sinó perquè sovint, quan anava borratxo, Vidal tenia el costum de treure-se'l i plantificar-lo sobre la taula del restaurant on anava a sopar. Qui n'estigui enamorat/ada, en pot demanar una rèplica firmada al seu web oficial. O no en ven gaires o fa rebaixes, perquè dimecres anava a 90 euros (vegeu la foto) i divendres al matí l'oferia a 70.

Ara viu a Colòmbia, dedicat a la música i la cria de cavalls, però no s'ha retirat del cinema. Acaba de rodar el llargmetratge convencional Impávido, en el qual no practica sexe i ni tan sols surt despullat. Deu ser perquè, com deia fa tres anys, el llargmetratge porno està obsolet. Internet ha passat a ser una finestra, més que de pornografia, de “diferents morbos i fetitxes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.