Carta als Reis per afrontar la recuperació econòmica
i monetària de debò
Una opinió molt estesa és la que considera que aquest any que comencem serà encara pitjor que els anteriors. Particularment, crec que no serà així, ja que no hi ha res pitjor que no acabar d'entendre el que passa i, en conseqüència, tampoc poder definir per on hem d'anar. Sembla que, passats més de dos anys de la dramàtica tardor de 2008, ja hem identificat el camí de la recuperació. Això no impedeix que les conseqüències més severes de la crisi, en forma de desocupació, siguin cada vegada més difícils de suportar per a un nombre molt elevat de ciutadans.
En qualsevol cas, aniria molt bé que els Reis convencessin la Unió Europea, amb Alemanya al capdavant, que hem d'aprofitar la crisi per anar avançant cap a una unió econòmica i monetària de debò. És a dir, aquella que es capaç d'entendre i articular certes diferències entre els seus estats membres, tot responent a conjuntures com les actuals, garantint l'estabilitat de la moneda i de les economies de la zona euro. Només una resposta europea pot asserenar els mercats i establir les bases per a una recuperació que interessa a tots, també a les economies més solides, com Alemanya. Avenços en aquesta línia serien una magnífica contribució per anar conformant una Unió cada vegada més integrada. Europa s'ha anat construint a poc a poc, a petits passos. I aquest any 2011 ens presenta una excel·lent oportunitat per fer un nou pas endavant.
el paper d'europa.
Per tant, el primer que cal demanar als Reis és sensatesa i sentit comú. Que les reformes s'emmarquin en un discurs coherent, clar, i compartit, que afavoreixi el trànsit cap a una economia més productiva, uns comptes públics equilibrats, i un estat del benestar eficient i equitatiu.
Convé recordar que gaudim d'un teixit productiu ben competitiu, que incorpora no només moltes empreses, sinó també centres universitaris, científics i tecnològics. El risc és que aquest teixit sa i modern es vegi afectat per les conseqüències dels excessos dels darrers temps, que es visualitzen, com enlloc, en el sector immobiliari. El drama es produiria si aquests excessos acabessin afectant la totalitat d'un país, d'una economia, que, en els darrers temps, ha fet els deures i ha protagonitzat un extraordinari procés de modernització. Per això, també cal demanar que els processos de reconversió, especialment de part d'un sector financer que està digerint com pot les fallides immobiliàries, vagin avançant i no afectin la resta de l'economia. En aquest sentit, tot el que representi anar millorant l'accés al crèdit resultaria fonamental.I ara que estem en plena efervescència institucional, amb canvis en el govern de la Generalitat, en les patronals, amb cambres de comerç i universitats redefinint-se, cal demanar un marc institucional, públic i privat, eficient i respectat. L'experiència ens mostra que perquè l'esperit emprenedor generi riquesa és indispensable un marc institucional avançat i estable.
En els darrers anys ens hem sabut posicionar en un món global i competitiu. I sabem com seguir-ho fent. Ara, es tracta de disposar de les condicions marc que ens permetin seguir desenvolupant els actius que la nostra economia i societat ja ha demostrat posseir. Som un país molt més sòlid del que sembla en aquests moments de desorientació i neguit.
