La flexibilitat horària com a solució a la crisi
En una situació de crisi com l'actual necessitem decisions que tinguin un efecte multiplicador, decisions que facin disminuir els costos de les organitzacions i augmentin la productivitat i la rendibilitat. I cal fer-ho escoltant el client sense perjudicar la qualitat de vida del personal. Una de les millors solucions als reptes plantejats és flexibilitzar els horaris per poder adaptar-se a la demanda i alhora conciliar la vida laboral i personal.
A la nostra societat quasi tres quarts de l'activitat econòmica es desenvolupa en el sector serveis. Així els mateixos que reclamem afavorir l'augment de la conciliació volem anar de compres dissabte a la tarda, al cine diumenge a la nit, sopar en un bon restaurant qualsevol dia de la setmana, i fer les compres en dies festius. De fet, molts serveis de vint-i-quatre hores per set dies a la setmana esdevenen claus per al nostre benestar (seguretat, salut, vigilància, transport...), en ciutats que tendeixen cap a un funcionament pràcticament continu tot el dia, tots els dies de l'any. La racionalització dels horaris no vol dir deixar de treballar a les cinc o les sis de la tarda, és molt més que això. Els mateixos mitjans de comunicació estan plens de notícies de conflictes amb els horaris: des de les vagues dels conductors d'autobusos fins als mateixos controladors aeris, en són un bon exemple.
La primera pregunta d'una persona seleccionada per a un lloc de treball és “quin horari faré?”; la primera acció resultant d'un projecte d'igualtat d'oportunitat és “introduir opcions de flexibilització de l'horari”; una decisió determinant de les empreses, habitual en aquests dies, és la de “reduir al màxim les hores extres”... I com es fa tot això? Qui s'encarrega de dissenyar el calendari i l'horari laboral? Quin cost quantitatiu i qualitatiu tenen les nostres decisions relacionades amb els horaris?
Tasca infravalorada.
El nou paradigma implica una gestió individualitzada de l'horari laboral de les persones, que trenqui la rigidesa estructural que dificulta la possibilitat d'adaptar l'horari laboral a les necessitats dinàmiques de cada etapa de la vida de cadascú. Una tendència cap una conciliació entesa en el seu sentit més ampli del terme: temps d'oci, de descans, d'esport, de salut, de cura i, com no, de família.
A la recerca desenvolupada a la darrera dècada a la Universitat Politècnica de Catalunya pel grup d'Enginyeria d'Organització i Logística Industrial a l'àmbit de l'organització del temps de treball (accessible en el link http://eoli.upc.edu/ott), s'ha pogut demostrar les ineficiències que es produeixen a l'hora de fer els horaris de forma artesanal (a vegades malgrat l'ús de fulls de càlcul), que afecta aspectes com el d'un mal dimensionament de la plantilla, una gestió de l'horari i calendari laboral poc eficaç i poc eficient, una conflictiva planificació de l'assignació de vacances o dels permisos, o una confusa introducció de bosses, partides o comptes d'hores.
L'abast negatiu d'una mala gestió, difícil de detectar en molts casos, esdevé una veritable inflamació silenciosa a les nostres organitzacions, ocasionant uns costos invisibles de gran impacte per a la salut de la nostra economia.
El nou paradigma de la gestió de l'horari laboral el converteix en un veritable instrument d'atracció de talent per a la nostra organització i, a la vegada, de retenció del personal qualificat.
